Euphorbia officinarum

cardón moruno (Euphorbia officinarum)

El cardón moruno (Euphorbia officinarum) és un arbust monoico cactiforme, de fins a 1,5 m i inclús més en bones condicions de sol i clima.

Descripció

Porte generalment hemiesférico, en talles empinats, menys estés pel sol que Euphorbia resinifera. Tallos ramosos, en freqüència més curts que les brancas, de secció estrelada en 5-10 ànguls. Espines estipulares molt més desenrollades que en l'espècie citada, fortes, rígides; dispostes per parelles sobre els ànguls, naixen en un escudete oblongo-linear decurrente que forma una llínea contínua a lo llarc de l'àngul. Fulls reduïts a diminuts tubèrculs situats sobre les espinas. Inflorescèncias més o menys pedunculadas, en 1-5 ciatios, dispostes en la mitat superior de les branques. Ciatios laterals hermafroditas; ciatio central generalment masculí, que sol madurar i desprendre's abans que els laterals. El ciatio en el seu conjunt pot ser de groc a roig-púrpura, segons les subespecies. El frut és una càpsula subglobosa de 2,5-5 x 2,2-4 mm, en pedicel de verdenc a roig-púrpura. Cocas molt marcades, glabras, planes o finamente punteadas, verdosas o roig-purpúreas, pero sempre en carena púrpura intens. Cada coca du en el seu interior una llavor variable en tamany segons la subespecie, de superfície gruesamente arrugada, blanquecina, groguenca o grisácea; sense carúncula. Florix d'estiu a autumne i fructifica des del final d'estiu i a lo llarc de l'autumne.

Hàbitat

Terrenys molt diversos de baixa i mija altitut, des del nivell de la mar a 1900 m, en ambient àrit, pero en humitat atmosfèrica relativament alta per l'influència oceànica.

Distribució

Endemisme del nort d'Àfrica. Zona macaronésica continental i Sahara occidental. La subespecie officinarum és un endemisme de la regió macaronésica marroquina, mentres que la subespecie echinus té una distribució molt més àmplia, puix viu millor en zones semidesérticas: el seu llímit nort és el riu Sous, aplegant pel Sahara occidental fins a la regió de Zemmour.

Taxonomia

Euphorbia officinarum va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 451, en 1753.

Etimologia

Euphorbia: nom genèric que deriva del mege grec del rei Juba II de Mauritània (52 a 50 a. C. - 23), Euphorbus, en el seu honor – o en alusió a la seua gran pancha – ya que usava mèdicament Euphorbia resinifera. En 1753 Carlos Linneo va assignar el nom a tot el gènero.

officinarum: epítet latino que significa "planta medicinal de venda en herbarios"

Sinonímia

• Tithymalus officinarum (L.) H.Karst. (1882).
• Euphorbia officinarum var. genuïna Maire in É.Jahandiez & R.C.J.I.Maire (1932), nom. inval.

Vore també

• Terminologia descriptiva de les plantes
• Anex:Cronologia de la botànica
• Història de la Botànica
• Taxonomia de les Euforbiáceas
• Inflorescència en forma de Ciato
• Característiques de les euforbiáceas

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Euphorbia officinarum.