Eteos

Hemidracma etea que mostra un Heracles en l'etnónimo ΟΙΤΑΙΩΝ ('dels eteos'), c. 400-344 a. C.

Etea es pot vore en la frontera nort d'Etolia.

Els eteos (Plantilla:Lang-grc) eren una tribu grega relativament chicoteta que vivia en el mont Eta i les seues afores, en la Grècia Central.

Ubicació

Els eteos ocupaven la regió de Etea que comprenia el mont Eta i els seus llímits nort i sur, delimitada pel riu Esperqueo al nort i a l'est i el riu Cefiso de Beòcia al sur. Estaven rodejats d'atres chicotetes regions tribals, melieos, dórides i enianes, les fronteres de les quals no sempre varen ser clares i varen fluctuar a lo llarc del temps. La pira de Heracles en el mont Eta era el seu santuari més important. Heracles era honrat en jocs cada quatre anys, i la principal ciutat de la regió, Heraclea de Traquinia, duya el seu nom.

Govern i societat

Els eteos són atestats per primera volta per el historiador de el V Heródoto durant la seua descripció de la batalla de les Termópilas. Aparentment tenien una identitat política separada per a el V ya que varen ser invitats per l'estadiste ateniense Pericles a un congrés panhelénico en 449/8 a. C., varen participar en l'Anfictionía Délfica (a on el seu vot va ser emés per un ciutadà de Heraclea) i varen falcar monedes en el gentilici 'eteos' en el IV El geógrafo de el I, Estrabón, afirma que Etea estava dividida en catorze donem, pero la seua identitat exacta és incerta, i els intents moderns de reconstruir-los inclouen noms mutilats i topònims escassament documentats. La naturalea i l'organisació de les diverses comunitats documentades tampoc estan clares, lo que dificulta determinar si el sistema polític eteo primitiu era de naturalea tribal o es basava en una lliga de polis.

Bibliografia

• Rousset, Denis (2015). «Microfederalism in Central Greece: the Dorians and Oitaians», Federalism in Greek Antiquity (en en), Cambridge: Cambridge University Press, pp. 222–230. ISBN 978-0-521-19226-2.