Anar al contingut

Estret de Le Maire

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Estret de Le Maire
Estret de Le Maire o de Sant Vicente, en la Península Mitre de Terra del Fòc a la dreta i l'Illa dels Estats a l'esquerra.

El estret de Le Maire o de Sant Vicente[1] és un passage marítim de l'oceà Atlàntic localisat en l'extrem meridional d'Amèrica del Sur, que separa l'illa Gran de Terra del Fòc —a l'oest— i l'illa dels Estats —a l'est— comunicant la mar Argentina en la mar de la Zona Austral.

La boca nort de l'estret de Le Maire s'estén per 37,7 km entre la veta Santa Diego —extrem oriental de l'illa Gran de Terra del Fòc— i el veta Santa Antonio en l'illa dels Estats. La boca sur s'estén per 43,6 km entre la veta Bona Succés en l'illa Gran de Terra del Fòc i el cap Santa Bartolomé en l'illa dels Estats.[2][3]

Ans que es construïra el canal de Panamà (inaugurat en 1914), l'estret era molt freqüentat pels velers i barcos del comerç marítim internacional des d'i cap al pas de Cap d'Hornos. La ruta marítima, que evita passar a l'est de l'illa dels Estats, seguix sent difícil de navegar per les seues estretes i fortes corrents, la presència important de kelp i especialment d'un vent recio de la Patagonia, el williwaw. És per això que s'han produït en les seues aigües un gran número de naufragis. És recorregut hui dia per barcos peixquers, bucs mercants locals, travessies, grans petrolers (massa grans per al canal de Panamà), rars velers privats i velers en curs del regrés al món. Este estret, controlat per Argentina, ha segut una ruta d'accés marítim vital per al veí Chile el qual eixercix dret de lliure navegació per als seus barcos civils i militars, segons ho indica el Tractat de Pau i Amistat de l'any 1984.[4]

Està senyalat al sur pel far Bon Succés que es troba en la península Mitre i pel far Li Maire en l'illa dels Estats, lliurat al servici el 28 de febrer de 1926.[5] Cap al nort, el far Sant Diego ya no està en funcionament. Els militars del chicotet destacament de l'Armada Argentina de la baïa Bon Succés proporcionen vigilància i seguritat del tràfic marítim del proceloso estret.

El pingüí de Magallanes es troba habitualment en l'estret de Le Maire, existint una colónia de cria en l'illa dels Estats.[6]

Història

Mapa neerlandés (circa 1628).
Mapa del llibre A voyage to the south-siga and along the coasts of Chili and Peru in the years 1712, 1713 and 1714 ... by Monsieur Frezier, 1717.

Se supon que l'estret de Le Maire era freqüentat pels canoeros yámanes, que denominaven Chuanisin —illa de l'Abundància— a l'illa dels Estats, i representava un important paper en la mitologia dels haush que vivien en l'illa Gran de Terra del Fòc.[7]

L'estret va ser descobert pels navegants neerlandesos Jacob Li Maire —de qui va rebre el nom— i Willem Schouten, el 24-25 de giner de 1616, quan intentaven trobar una ruta cap a l'oceà Pacífic. Pocs dies despuix, el 29 de giner, varen passar al sur del Cap d'Hornos.[8]

Per a verificar el descobriment, Espanya va enviar l'expedició García de Nodal que el 22 de giner de 1619 va ingressar en l'estret de Le Maire, al que varen denominar estret de Sant Vicente. En 1624 va passar per l'estret de Le Maire l'expedició neerlandesa de Jacques L'Hermite, permaneixent un més en ell. L'almirant holandés Hendrick Brouwer circunnavegó l'illa dels Estats en 1643. En 1789 va travessar l'estret de Le Maire l'expedició Malaspina de la Corona espanyola.

Vore també

Referències

  1. ↑ García de Nodal, Bartolomé«Relació del viage, que per orde del seu Magestad, i acort del Real Consell d'Índies, varen fer els capitans Bartholome Garcia de Nodal, i Gonzalo de Nodal, germans, naturals de Pontevedra al descobriment de l'Estret nou de Sant Vicente, que hui és nomenat de Maire, i Reconeiximent del de Magallanes».
  2. ↑ Tecpetrol. Quadern 14. Illa dels Estats
  3. ↑ Terra del Fòc i canals i illes adjacents. Volum 5 de Rumb de la costa de Chile, pág. 324. Volum 3005 d'I. H. A. pub. Colaborador Institut Hidrogràfic de l'Armada. Edició 6. Editor Institut Hidrogràfic de l'Armada, 1973
  4. ↑ Michael A. Morris. 1989
  5. ↑ Servici d'Hidrografia Naval
  6. ↑ C. Michael Hogan. 2008
  7. ↑ Pobles Originaris. Cosmogonia
  8. ↑ Memòria chilena