Estret de Cabot
El estret de Cabot (en anglés: Cabot Strait); en francés: détroit de Cabot és un estret de mar localisada en la costa oriental de Canadà, entre el cap de Ray, en l'illa de Terranova, i la veta del Nort, en l'illa del Cap Bretón. D'aproximadament 110 km d'ample, és la més ampla de les tres eixides que comuniquen el golf de Sant Lorenzo en l'oceà Atlàntic, sent les atres dos l'estret de Belle Isle i l'estret de Canse.
Es diu aixina en honor del navegant i explorador genovés Juan Caboto (c. 1450 – c.1499).
Batimetría
La batimetría de l'estret és variada, ya que el canal Laurentian crea una fossa profunda que travessa el seu centre i contrasta en les comparativament poc profundes aigües costeres propenques a les illes de Terranova i de Cap Bretón. Estes condicions batimétricas han segut conegudes pels marins al causa ones jagantes. La forta pendent del canal Laurentian va ser el lloc d'una desastrosa esmonyida de terra submarí en l'extrem surest de l'estret, causat pel terremot de Grand Banks de 1929 i que va provocar un tsunami que va devastar les comunitats de la costa sur de Terranova i algunes parts de l'illa de Cap Bretón.[1]
Història
L'estret ha segut una via d'importància estratègica a lo llarc de l'història de Canadà i Terranova, i és també una ruta important de transport internacional, sent la via principal que unix l'Atlàntic en els ports interiors de la via marítima del Sant Lorenzo (St. Lawrence Seaway) i de la via navegable dels Grans Llacs (Great Lakes Waterway).
L'estret és creuat diàriament pel Marine Atlantic Ferry Service que enllaça els chicotets ports de Channel-Port aux Basques (4319 hab. en 2006) i North Sydney (6775 hab. en 2001). Els ferries han estat operant a través de l'estret des de 1898 i un cable telegràfic submarí ya va ser establit en 1856 com a part del proyecte de cable telegràfic transatlàntic.[1]
Un desgraciat lloc famós en l'estret pels seus naufragis durant l'era de la navegació a vela és l'illa de St. Paul, que va aplegar a ser denominat el "Cementeri del Golf" [Graveyard of the Gulf (of St. Lawrence)].
En octubre de 1942, l'O-boot alemà O-69 torpedeó i va afonar el ferry de Terranova SS Caribou, matant a 137 persones.[2] Després, el 25 de novembre de 1944, el HMCS Shawinigan (K136), va ser torpedeado i afonat en tota la seua tripulació a bordo pel O-1228.
Notes
- ↑ 1,0 1,1 «Ancient tsunami 'hit New York'». BBC. Consultat el 19 de juny de 2010.
- ↑ «Caribou (Steam merchant) - Ships hit by O-boats - uboat. net». Consultat el 19 de juny de 2010.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cabot Strait» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.