Anar al contingut

Estret de Canse

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Estret de Canse
Vista aérea de la calçada de Canse, mirant al noroest des del costat de l'illa del Cap Bretón

El estret de Canse (en francés: Détroit de Canse; en inglés: Strait of Canse, o Gut of Canse o Canse Strait[1]), és un estret de mar localisada en la costa atlàntica de Canadà, entre la península de Nova Escòcia i l'illa del Cap Bretón. És una de les tres eixides que comuniquen el golf de Sant Lorenzo en l'oceà Atlàntic, sent les atres dos l'estret de Belle Isle i l'estret de Cabot.

És un canal llarc i estret d'aproximadament 27 km de llongitut i d'uns 3 km d'esgambi mig (1 km en la seua part més estreta). L'estret conecta la baïa Chedabucto, en l'oceà Atlàntic, en la baïa de St. George, en l'estret de Northumberland, una subcuenca del golf de Sant Lorenzo. L'estret és prou profunt (més de 60 m) en dos comunitats principals, abdós en port, situades en riberes enfrontades, Port Hawkesbury, en el costat oriental, i Mulgrave, en el costat occidental. L'estret és creuat per la calçada de Canse per a tràfic de vehículs i ferrocarril, inaugurada en 1955. El canal de Canse permet als bucs passar per mig de la calçada, i admet qualsevol barco capaç de transitar per la via marítima del Sant Lorenzo i la via navegable dels Grans Llacs.

Un interessant relat dels primers assentaments en la zona es dona en les cartes d'Henry Nicholas Paint (1830-1921), resident local i comerciant i membre del Parlament pel comtat de Richmond, el pare del qual Nicholas assegurat valioses donacions terres i es va instalar en una casa de pedra en Belle Vue en 1817.[2]

Notes

  1. ↑ Vore en: Geographical Names Board of Canada - Strait of Canse
  2. ↑ Mander, Nicholas (2005). Varnished Leaves: a biography of the Mander family of Wolverhampton, Owlpen: Owlpen Press. ISBN 0-9546056-0-8.