Anar al contingut

Estret de Northumberland

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Estret de Northumberland


El estret de Northumberland (en francés: détroit de Northumberland); en inglés: Northumberland Strait és un llarc estret de mar localisada en la partix sur del golf de Sant Lorenzo, en la costa atlàntica de Canadà. L'estret separa, al nort, l'illa del Príncip Eduardo del continent —les costes meridionals, orientals i occidentals del golf, en la seua majoria en la península de Nova Escòcia— i, en el seu extrem oriental, de l'illa del Cap Bretón. Administrativamente l'estret i les seues riberes pertanyen a les províncies de Nou Brunswick (NB), Nova Escòcia (NS) i Illa del Príncip Eduardo (PE).

La part més angosta de l'estret, el passage Abegweit, entre Broden-Carleton i veta Jourimain (13 km), és des de 1999 creuada pel pont de la Confederació.

Geografia

Llímits

El llímit occidental de l'estret està delimitat per una llínea que discorre entre el North Cape, en l'illa del Príncip Eduardo, i Point Escuminac (NB), en la part continental, mentres que el llímit este està delimitat per una llínea que discorre entre East Point (PE) i Inverness (NS), en l'illa de Nova Escòcia.

En la part suroriental de l'estret està la baïa de St. George, que per mig de l'angost estret de Canse conecta en l'oceà Atlàntic.

Assentaments

Les principals comunitats en l'estret inclouen les ciutats de Charlottetown (capital provincial), Summerside i Souris (PE), Pictou (NS) i Shediac (NB).

Geomorfología

La península de Nova Escòcia estan dominades per roques sedimentaria, a lo llarc de la part central i occidental de l'estret, aixina com en tota la costa sur de l'Illa del Príncip Eduardo, dominen principalment les areniscas, lo que propicia l'existència de precioses plages d'arena en una zona de mínim desenroll coster. L'illa més gran de l'estret és l'illa Pictou.

Temperatura de l'aigua

La poca profunditat de l'estret es presta a calfar la temperatura de l'aigua en els mesos d'estiu, en algunes zones que alcancen els 25 °C. En conseqüència, l'estret és el lloc en el que es donen les temperatures de l'aigua més càlides de l'oceà en Canadà, i també algunes de les temperatures més càlides de la costa atlàntica al nort de Virginia. Durant els mesos d'hivern, entre decembre i abril, el gèl marí cobrix tot l'estret i el golf de Sant Lorenzo.

Transporte

L'estret de Northumberland és una ruta de navegació menor, en ports com Pugwash (NS), que embarca sal, Summerside, Charlottetown, Georgetown i Souris, que envien productes agrícoles i reben petròleu i agregats, i Pictou, que embarca productes forestals i càrrega general. La navegació ha disminuït en les últimes décades en el decliu dels servicis ferroviaris als ports i l'aument de la capacitat de les carreteres als grans ports fora del golf de Sant Lorenzo, que es congela en l'hivern.

Pont de la Confederació

Vista del pont de la Confederació
Artícul principal → Pont de la Confederació.

La part més angosta de l'estret, el passage Abegweit de 13 quilómetros d'ample, localisat en la part occidental de l'estret entre Broden-Carleton, Illa del Príncip Eduardo i Cape Jourimain (NB), està ara travessada pel recentment construït Pont de la Confederació. El pont va ser construït entre 1993 i 1997, i té una llongitut de 12,9 km, en 43 vans de 250 m cada u.

Ferries

L'estret és travessat en temporada per dos servicis de ferry: Northumberland Ferries Limited opera un servici de passagers/vehículs entre Caribou (Nova Escòcia) (NE) i Wood Islands (PE), un servici exclusiu per a passagers també funciona des de Caribou a illa Pictou. Els atres servicis de passagers/vehículs es troba entre Souris (illa del Príncip Eduardo) i les illes de la Madeleine, en Quebec. Abdós servicis es troba en l'extrem oriental de l'estret.

Fins al 31 de maig de 1997 va haver un servici de ferry a través del passage Abegweit, entre Broden-Carleton (PE) i Cape Tormentine (NB), operat per Marine Atlantic, que va ser un dels servicis de ferris més concorreguts de Canadà i que va ser reemplaçat per l'entrada en servici del pont de la Confederació.

Cables submarins

Elèctric

Maritime Electric suministra electricitat als clients en l'illa del Príncip Eduardo. Encara que la companyia té algunes instalacions de generació d'electricitat, des de mediats de la década de 1970 la majoria de l'electricitat de l'illa es compra a NB Power i se suministra a través d'una interconexió elèctrica interprovincial. Esta interconexió es compon de dos cables de transmissió submarins plens d'oli, de 23 km i 138 kilovoltios, instalats en 1975-78 baix l'estret de Northumberland en l'extrem oest del passage Abegweit, entre Murray Corner (NB) i Fernwood (PE). Ya que l'estret de Northumberland permaneix congelat en hivern, els cables estan dissenyats per a ser protegits contra el gèl i varen ser copiats d'un disseny suec que es va utilisar originalment per a abastir a l'illa de Gotland en la mar Bàltica.

L'illa Pictou, en Nova Escòcia no rep electricitat de la companyia suministradora d'eixa província, Nova Scotia Power. Els residents deuen generar la seua pròpia electricitat a partir de fonts fòra de la ret.

Telecomunicacions

La companyia Bell Aliant té dos cables de fibra òptica de telecomunicacions que creuen l'estret de Northumberland per a servir a l'illa del Príncip Eduardo. El primer és un cable submarí que va des de Caribou (NS) a Wood Islands (PE). L'atre corre a través del pont de la Confederació i va substituir a un cable submarí que s'utilisava per a enllaçar Broden-Carleton (PE) en Cape Tormentine (NB).

Eastlink té un cable de telecomunicacions de fibra òptica que conecta Gaspereau, Illa del Príncip Eduardo en Port Hood (NS).

Travessies a nade

Els detalls relacionades en les travessies a nade de l'estret, en marees, corrents, vida marina i navegació, es pot trobar en la pàgina de OpenWaterPedia's Northumberland Strait page. Hi ha hagut varis creus documentats de l'estret a nade sense ajuda, encara que no existix un organisme oficial que verifique eixes afirmacions. Només hi ha fins a la data dos travessies dobles documentades en un sol dia ( 28 km):

  • el 26 de juliol de 2007, Jennifer Alexander (que té diabetis tipo 1) d'Halifax, va creuar l'estret en 19 hores i 17 minuts.[1]
  • el 26 de juliol de 2008, Kristin Rosega, també d'Halifax, va nadar una travessia doble registrada en 15 hores, 40 minuts per a la Stephen Lewis Foundation i Farmers Helping Farmers.[2]

Referències

  1. ↑ «The Canadian Press: Halifax woman completes two-way swim of Northumberland Strait». Archivat des de l'original, el 30 d'octubre de 2007. Consultat el 13 d'agost de 2008.
  2. ↑ «The Charlottetown Guardian: She's Doing It for Everyone But Herself». Archivat des de l'original, el 4 de juny de 2012. Consultat el 13 d'agost de 2008.