Anar al contingut

Esteviòsit

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Estructura de l'esteviòsit.

El esteviòsit és un dels sucres obtinguts naturalment de la Stevia rebaudiana. Es tracta d'un glúcit diterpeno de massa molecular 804,80 g/mol. És una molècula complexa que conté 38 carbonos, 60 hidrogens i 18 oxigens. És levógiro (31,8 en forma anhidra), el seu punt de fusió és de 238 °C, el seu nom complet és 13-O-beta-soforosil-19-O-beta-glucosil-esteviol.

És soluble en aigua, etanol i metanol.

Propietats

A pesar de ser de sabor dolç, no aumenta la concentració de glucosa en sanc (lo que ho fa apte per a diabètics). Per este motiu s'utilisa com endulzante no calòric. És entre 250 i 300 voltes més dolça que la sacarosa.

En 2006, l'Organisació Mundial de la Salut (OMS) va realisar una evaluació exhaustiva dels estudis experimentals recents d'extractes de estevia a veta en animals incloent humans, i va concloure que “el esteviòsit i el rebaudiósido A no són genotóxicos in vitro o in viu i que la genotoxicidad de l'esteviol i alguns dels seus derivats oxidativos in vitro no s'expressen in viu”.[1] L'informe no va trobar evidència d'activitat cancerígena. L'informe també sugerix la possibilitat d'efectes beneficis per a la salut, indicant que “el esteviòsit ha mostrat certa evidència d'efectes farmacològics en pacients en hipertensió o en diabetis tipo 2”,[1] pero es va concloure que es necessiten estudis adicionals per a determinar la dosis adequada.

Es carix d'evidència de benefici per als efectes a llarc determini sobre la pèrdua de pes i els riscs de malalties cardíaques.cita requerida

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 D.J., Benford; DiNovi, M., Schlatter, J.(2006).«Safety Evaluation of Certain Food Additives: Steviol Glycosides».WHO Food Additives Series.World Health Organization Joint FAO/WHO Expert Committee on Food Additives (JECFA).54: 140.