Espill de Oesed
.jpg){kind=link}
El espill de Oesed (en anglés, Mirror of Erised), també conegut com a espill de Erised, és un misteriós espill màgic que va aparéixer per primera volta en la novela Harry Potter i la pedra filosofal, de l'escritora britànica J. K. Rowling; va ser descobert per Harry Potter en un saló de classes abandonat del Colege Hogwarts de Màgia i Fetilleria.[1]
La propietat que fa especial a este objecte és mostrar el més profunt desig de la persona que es mira en ell. El protagoniste queda fascinat per lo que descobrix en la seua superfície: veu la seua família rodejant-ho, incloent als seus pares fallits. En estar tan interessat per lo que li mostra l'espill, Harry ho visita en repetides ocasions. No obstant, l'espill és finalment traslladat a un atre lloc i el protagoniste no ho torna a trobar fins al capítul final del llibre, quan es veu immers en la busca de la pedra filosofal.
Alguns ensajos han abordat l'artefacte per a explicar les seues propietats i funcionament dins de la saga Harry Potter. Segons estes consideracions, l'espill estaria lligat a una llarga tradició present en la lliteratura de tall fantàstic que fa us d'estos artefactes associant-los en propietats sobrenaturals.
L'autora de l'heptalogia ha declarat que provablement voria lo mateix que Harry si es parara front a l'espill: a la seua mare fallida en 1990.[2]
Apariència
[editar | editar còdic]L'artefacte és descrit del següent modo en el capítul 12 de La pedra filosofal:
La frase gravada en l'espill és en realitat una frase en anglés pero invertida —«I show not your face but your heart's Desire», és dir «No mostre el teu rostre sino el desig del teu cor»—. En algunes versions de l'edició en espanyol es va preservar tant el nom original com la frase en anglés, pero en atres versions es va traduir l'enunciat a «Oesed lenoz arocut edon isara cut es onotse», que llegida al revés i en l'espayat adequat diria «Açò no és la teua cara sino del teu cor el desig». Abdós frases fan referència a una mateixa idea, que és la funció reflejante de l'espill, solament que en este cas estesa al camp llingüístic en la cridada escritura especular.
Funció i propietats
[editar | editar còdic]| El home més feliç en la terra pot usar l'Espill de Oesed com un espill normal, és dir, es mirarà i es vorà exactament com és. |
| — Albus Dumbledore en Harry Potter i la pedra filosofal.[3] |
Segons el director de Hogwarts, Albus Dumbledore, l'espill «nos mostra ni més ni menys que el més profunt i desesperat desig del nostre cor». D'esta manera, l'artefacte descobrix els anhels d'una persona siguen estos advertits per aquella o no. D'acort a l'informació que brinda la novela es coneixen els efectes de l'espill sobre quatre personages distints: Harry es veu rodejat dels seus familiars, a els qui no ha conegut.[4] Ron Weasley, qui se sent disminuït per la fama dels seus germans, es veu convertit en capità de l'equip de quidditch i cobert de condecoracions. El professor Quirrell es veu en la pedra filosofal en la seua poder i,[5] finalment, Dumbledore diu que es veu sí mateixa en un bon parell de calcetins, encara que Harry descree d'eixa estrafalaria resposta.[6] L'escritora J. K. Rowling ha comentat lo que atres personages entrevorien al vore's en l'espill: en el cas d'Hermione Granger es voria sí mateixa, a Ron i a Harry eixint victoriosos en la guerra contra lord Voldemort, pero en cas que ya ho hagueren derrotat, es trobaria abraçant-se románticament en Ron,[7] Lord Voldemort, per un atre costat, es voria «omnipotent i etern. És lo que ell vol».[8][9]
Més allà de la capacitat reveladora de l'espill, existix un atre costat més sinistre al com es referix el director. L'objecte pot mostrar els desijos pero també «no nos donarà ni coneiximent ni veritat. Hi ha hòmens que s'han consumit davant açò, al no saber si lo que mostra és real o, a lo manco, possible».[3] Eixa reflexió posa de manifest els perills que l'artefacte pot provocar en la seua influència, enajenando a qui s'atrevixca a vore's en ell. Indicis d'este efecte estan desperdigolats per tot el capítul 12 del llibre, a saber: Harry es queda prendado de l'image que li torna el cristal i pert la noció del temps, ademés de l'interés per l'intriga entorn a la pedra filosofal.[10] Quan Ron es veu en l'espill i Harry desija fer lo mateix, els dos amics forcejean per a seguir veent-se en la seua superfície.[4] El protagoniste pert tot l'interés per fer una atra cosa que no siga aforar-se en una incursió nocturna al quarto de l'espill.[11] Front a la fascinació perillosa de Harry, solament Ron advertix alguna cosa sinistre en l'artefacte, alguna cosa que finalment Dumbledore confirma.[11]
Gràcies a esta propietat, Dumbledore va elegir l'espill per a guardar dins d'ell la pedra filosofal, un antic i poderós objecte creat pel alquimista Nicholas Flamel. El director sabia que solament qui desijara trobar la pedra pero no fer us d'ella podria retirar-la.[12]
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Espejo de Oesed» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- ↑ Rowling. «L'espill de Erised», Harry Potter i la pedra filosofal, pp. 163-179.
- ↑ Celizic, MikeToday Show.TodayShow.com.Consultat el 31 de maig de 2009.
- ↑ 3,0 3,1 Rowling, pág. 178.
- ↑ 4,0 4,1 Rowling, pág. 176.
- ↑ Rowling, pág. 239.
- ↑ Rowling, Joanne Harry Potter i la pedra filosofal pág. 179.
- ↑ HarryLatino.com.Consultat el 31 de maig de 2009.
- ↑ «Lord Voldemort: Família». Consultat el 23 de maig de 2009.
- ↑ Anielli i Emerson. «Entrevista a JKR». Archivat des d'el original, el 3 d'agost de 2009. Consultat el 20 de juny de 2009.
- ↑ Rowling, pág. 175.
- ↑ 11,0 11,1 Rowling, pág. 177.
- ↑ Rowling, pág. 246.