Palau dels Comtes d'Oliva

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Palau de Daia Nova»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Palau dels Comtes d'Oliva
Detall de la porta principal
Pati del palau

El Palau dels Comtes d'Oliva, o de Centelles (hui Daia Nova), situat en el carrer Cavallers nº 33 de Valéncia, és el palau millor conservat de tota la ciutat de Valéncia. Va ser construït en el sigle XV, aproximadament en l'any 1450.

Història[editar | editar còdic]

Propietat, en principi, dels Comtes d'Oliva, de la família dels Centelles, va passar a ser propietat dels Ducs de Gandia, per matrimoni, posteriorment dels Ducs de Benavente, d'Osuna i a finals del sigle XIX, dels Comtes de Dayas – Nova i Villamar, als que pertany en l'actualitat. És utilisat com a vivenda i el seu estat de conservació és excelent. El palau era molt gran, i a finals del sigle XIX es va derribar una part i en el seu solar es varen construir edificacions modernes.

En ell varen viure dos personages de gran importància per a la Germania. El seu propietari en aquells temps era Serafín Centelles i Urrea, segon Comte d'Oliva, que tenia 60 anys quan va esclatar el conflicte, és dir, que era molt major per a l'época. Home donat a la cultura, va tindre relació amistosa en Lluis Vives.

El Comte tenia molt interés en defendre les seues propietats d'Oliva dels danys que podien causar els agermanats, per lo que va finançar llargamente al Virrey per a la seua lluita contra els agermanats.

En este palau, ademés de viure el Comte i la seua família, residia el Marqués del Cenete, nomenat Rodrigo Hurtado de Mendoza, germà del Virrey. S'estajava en tota la seua servitut, quinze alabarderos, una jauría de gossos de caça, els seus cavalls, en resum, una chicoteta cort.

Hui dia és residència de la família Dasí, comtes de Daia Nova.

Descripció[editar | editar còdic]

És un palau d'estil gòtic, possiblement un dels més antics del carrer dels Cavallers, almenys per lo que fa al nucleu original. La partició que donà lloc a l'edifici actual es va portar a terme durant els anys finals del sigle XIX.

És un gran edifici en cantonada que conserva el pati antic la segona crugia, en grans arcs carpanells i escala d'accés al pis principal, i que consta de planta baixa en semisoterraneu i entresòl i dos pisos alts.

La frontera principal manté en tractament academicista la disposició i la jerarquia de les plantes. Incorpora frontons sobre els grans buits del principal.

En l'any 1603 es va obrir una tribuna a la pròxima iglésia de Sant Nicolás, que donava sobre l'altar major i permetia als Comtes seguir els oficis sense necessitat d'eixir de sa casa. Quan els Centelles varen vendre el palau, eixa tribuna es va tapiar.

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Monuments i palaus de la Ciutat de Valéncia · Escut Valencia Ciutat.png
Basílica de la Verge dels Desamparats · Banys de l'Almirant · Casa Vestuari · Catedral de Valéncia · Ciutat de les Arts i les Ciències de Valéncia · El Micalet · Estació del Nort · Llonja de Valéncia · Mercat de Valéncia · Palau Arquebisbal · Palau de Benicarló · Palau de Cervelló · Palau de Cerveró · Palau de la Generalitat · Palau de Justícia · Palau de l'Exposició · Palau de les Comunicacions de Valéncia · Palau del Marqués de Campo · Palau dels Comtes d'Oliva · Palau dels Mercader · Palau Marqués de Dosaigües · Plaça del Mercat · Plaça de la Mare de Déu · Plaça de l'Ajuntament · Reals Drassanes del Grau de Valéncia · Sant Joan del Mercat · Torre de l'Àngel · Torres de Quart · Torres dels Serrans