Guerra Civil

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Es denomina guerra civil a qualsevol enfrontament bèlic els participants del qual no són majoritàriament forces militars regulars, sino que estan formades o organisades per persones generalment de la població civil. La seua característica més comú és que el conflicte armat es desenrolla en un mateix país, enfrontant-se entre si persones d'un mateix lloc (ciutat, poble o comunitat) defenent, generalment, dos ideologies o interessos distints. En esta conflagració, arriba a vegades l'intervenció d'unitats estrangeres de distints països, inclús, ajudant o colaborant en els distints bandos d'eixa mateixa guerra civil, els individus dels quals arriben a ser voluntaris civils que recolzen l'ideologia del bando seleccionat.

En el sigle XXI el continent africà és un niu de guerres civils en molts dels seus països degut generalment a lluites pel poder de les ètnies més importants de cada país, nomenades guerres oblidades, ya que són conegudes pel públic quan hi ha un genocidi o una gran massacre de persones.

Algunes de les més conegudes guerres civils de l'història[editar | editar còdic]

  • Guerra de Secessió Nort-americana (1861–1865). Enfrontament dels estats del nort (industrialisats i abolicionistes) contra els estats del sur (agricultura i esclaviste) el motiu principal dels quals fon la secessió dels estats meridionals de l'Unió.
  • Guerra Civil Argentina (1814–1880). Prolongat conflicte que va ocórrer en territori actualment argentí entre els partits federal i unitari durant el sigle XIX. Una primera etapa d'enfrontament entre Buenos Aires i les províncies a partir de l'any 1814, quan encara no havia conclòs la Guerra d'Independència, va arribar al seu punt culminant en 1820; despuix es varen produir diversos enfrontaments entre províncies, a partir de 1826, que varen concloure formalment en 1852, en la batalla de Casolans; l'etapa final fon un llarc enfrontament entre el centralisme i el federalisme, que va acabar en 1880, en la federalisació de Buenos Aires.
  • Revolució Lliberal d'Equador (1875/1895–1924). Conflicte armat intern entre el Partit Conservador Equatorià i el Partit Lliberal Equatorià este últim comandat per Eloy Alfaro. Esta guerra civil té els seus inicis a partir de 1875 any en que és assessinat el president Gabriel García Moreno i és a partir d'allí que es produïxen diverses batalles a on perix molta gent inocent. A partir de l'any 1895 és quan la guerra dona fruits i Eloy Alfaro és Proclamat president, deixant al poder als lliberals i aparentment exterminant els conservadors pero no fon aixina els que varen quedar varen prolongar més escaramusses armades sent l'última en 1924 posant-li fi a la guerra. Gràcies a esta Revolució Lliberal es va acabar l'esclavitut en el Equador.
  • Guerra Civil Finlandesa (1918). Conflicte que va enfrontar als social-demócrates i als conservadors despuix del colapse de l'Imperi rus.
  • Guerra Civil Espanyola (1936–1939). Fon l'enfrontament entre els partidaris de la República Espanyola contra els militars de dreta sublevats devall el comandament del general Francisco Franco. Les forces republicanes contaven entre els seus principals adherents a membres socialistes del PSOE i la UGT, comunistes estalinistes del PCE i comunistes anti-estalinistes del POUM, igual que grans grups anarquistas representats per la CNT i FAI. En el recolzament de l'Itàlia fascista i la seua aliada en Europa l'Alemanya de Hitler, els sublevats varen derrotar en una cruenta guerra als seus oponents, entre els que s'inclouen als brigadistes de més de 50 països. La victòria de Franco significaria una dictadura que duraria fins a 1975.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Guerra_Civil&oldid=249561»