Espanyol nicaragüenc

Varietats llingüístiques de l'espanyol centroamericano

El espanyol nicaragüenc (és-NI) és la variant del idioma espanyol parlada en Nicaragua. Denominat coloquialment nicañol, es classifica dins del grup dels dialectes centroamericanos, i es caracterisa pel voseo i la conservació d'una forta impronta de llengües natives.

Característiques

L'us de l'espanyol existent en Nicaragua presenta traces que ho distinguixen de les demés varietats dialectals de la llengua de Cervantes, entre les quals podem mencionar:

• Traces de tendència conservadora: us del prefixe re- o requete- en valor emfàtic o superlatiu com remalo, rejodido o requetebién, i veus o significats oblidats en Espanya.
• Traces d'índole vulgar o rural (diftongació, comparatius perifràstics com més menut, més bo o més gran, adjectivació de l'adverbi mig com en "ells són mig locos", pluralizaació de la forma impersonal del verp haver com en "havien molts ferits", confusió de número de l'objecte directe i l'indirecte en construccions en es com en "ya li'ls vaig dir a vostés").
• Traces innovadores (ocupació de fins a en significació de començ, en lloc de fin d'una acció com en "obri l'oficina fins a les huit del matí", us de la preposició des de per a referir-se al moment inicial d'una acció durativa com en "la meua esposa està en la casa des del dumenge" i ocupació del verp anar en construccions perifràstiques en les que pert la seua idea de moviment com en "donde quiera que estiga, es va dormint").

Sobre la denominació de l'idioma oficial del país, la majoria dels nicaragüense preferixen l'us del terme "espanyol" front a "castellà". Un grup d'enquestes fetes en Managua a persones d'abdós sexes de 20 a 55 anys d'edat varen revelar que el 90.3 % dels entrevistats li crida espanyol, el 7.2% es decanta per castellà i el 2.5% restant tria una atra forma de cridar-ho.

La varietat pròpia de l'espanyol parlat en Nicaragua està sent estudiada per llingüistes, com és el cas de l'investigadora María Auxiliadora Rosers, qui ha publicat un Atles Llingüístic de Nicaragua, el qual tracta sobre les formes i variants de pronunciar les paraules en tots els racons del país, incloent també en eixe estudi a les regions caribenyes.

La varietat de l'espanyol de Nicaragua és molt semblant a la de Hondures i El Salvador. La seua forma de parlar és percebuda pels seus oyents com "suau" i "melodiosa", encara que cal distinguir dos grans regions llingüístiques del país: la Zona Central i la Zona del Pacífic, conquistades pels espanyols i que són hispanohablante, i la Zona de l'Atlàntic, en a on l'us de l'anglés és habitual per la presència britànica en el passat d'eixa regió i a la supervivència dels grups ètnics d'orige africà, aixina com també a l'existència de grups indígenes, si ben estos últims preferixen parlar les seues llengües autòctones.

Fonètica i fonologia

Les característiques més representatives a nivell fonètic de l'idioma espanyol parlat en Nicaragua són les següents: Reducció de hiats, variació del timbre de les vocals, us de consonante més relaixades com en l'espanyol d'Espanya, canvis en les paraules (vocalisació en zones rurals, alteració i omissió de lletres) i seseo.

Les característiques de la fonologia nicaragüenca inclouen les següents:

• Presència de seseo, /θ/ i /s/ no es distinguixen, com en tota Amèrica Llatina.
• La /s/ final de sílaba es realisa com glotal [h], llevat en els departaments meridionals de Riu Sant Joan i Rivas, i en el discurs formal, com en les transmissions de televisió.
  • L'aspiració de /s/ final de sílaba ocorre en major mida en l'espanyol de Nicaragua que en els atres dialectes centroamericanos. Els nicaragüense retenen la h final de frase en més freqüència que els parlants caribenys i rara volta eludixen per complet la /s/ preconsonántica.
• La /x/ es realisa com glótica [h].
• La /d/ intervocàlica a sovint desapareix; la terminació -ado sol ser [ao].
• No hi ha confusió entre /l/ i /r/, al contrari de l'espanyol del Carib.
• La /n/ final de paraula es pronuncia velar [ŋ].
• Les oclusivas sordes al final de la paraula (/p/, /t/, /k/ —rares en paraules natives de l'espanyol, pero que ocorren en moltes paraules prestades de l'anglés) a sovint es fusionen en la pronunciació com [k]. L'heladería costarricense Pops, en franquícies en atres països centroamericanos, es pronuncia en certes regions de Nicaragua com Pocs, internet es pronuncia a voltes Internec; cenit es pronuncia cenic; portàtil es pronuncia lactoc; i robot pronunciat roboc. Açò a voltes s'estén a paraules natives en espanyol a on tals oclusivas es troben al final d'una sílaba. Per eixemple, acceptar a voltes es pronuncia acectar.
• Com en Nicaragua es parlava náhuatl en la regió del Pacífic, el dialecte nicaragüenc va adoptar l'africada alveolar sorda [t͡s] i el grup [tl] (originalment /tɬ/), representat pels respectius dígrafs <tz> i <tl>, en préstams d'orige náhuatl, com quetzal i tlapalería [t͡ɬapaleˈɾia] ('ferreteria'). Inclús paraules d'orige grec i llatí en <tl>, com Atlàntic i atleta, es pronuncien en /tl/ : [aˈtlãntiko], [aˈtleta] (comparar [aðˈlãntiko], [aðˈleta] en Espanya i atres dialectes de Hispanoamèrica).

Voseo

També en Nicaragua, com en Argentina, Guatemala, Colòmbia, Costa Rica, Paraguay, Uruguay, Veneçola, Chiapas (Mèxic) i el restant d'América Central (llevat en Belize i Panamà parcialment) s'utilisa el voseo; i aixina com en l'espanyol rioplatense, l'us del pronom "vós" és part de la norma culta.

En Nicaragua s'ampra el voseo pronominal i verbal, ya que el tuteo és minoritari. El voseo ocorre de forma comuna en el tracte familiar i públicament entre persones de la mateixa edat o entre amics. Com a cortesia o respecte a persones d'importància pública (eixecutius, empleadores, professionals), a adults o persones de major edat s'ampra vosté.

En Nicaragua l'us de el “tu” està pràcticament extint, puix tota la població utilisa el “vós” per a l'informal i “vosté” per al formal. Si alguna persona utilisa el “tu”, es considera una persona estrangera, o qui imita una atra cultura, ya que l'us de el “tu” o la seua conjugació en algunes frases o oracions és a raïl de moltes telenovela hispanoamericanes (principalment mexicanes) a on el tuteo és usual.

En Nicaragua, l'us del pronom “vós” és la norma culta i de totes les capes socials. En els últims anys, el “vós” també es comença a utilisar en els mijos de comunicació escrits: en periòdics, revistes, i en tot tipo de publicacions.

Lèxic

L'espanyol de Nicaragua conta en centenars de paraules provinents del náhuatl, existint també arcaismes, ademés de molts neologismes i anglicisme deguts a la forta influència nortamericana en el història del país.

Lletres

L'alfabet espanyol nicaragüense consta de 27 lletras:

Alfabet espanyol nicaragüenc

Lletra	Nom de la lletra	Valor fonètic (en AFI).
A	a	[a]
B	be	[be]
C	ce	[es]
D	de	[de]
I	i	[i]
F	efe	[ˈefe]
G	ge	[he]
H	hache	[ˈat͡ʃi]
I	i	[i]
J	jota	[ˈhota]
K	ka	[ka]
L	ele	[ˈele]
M	eme	[ˈeme]
N	ene	[ˈene]
Ñ	eñe	[ˈiɲi]
O	o	[o]
P	pe	[pe]
Q	cu	[ku]
R	erre	[ˈere]
S	eixe	[ˈeixe]
T	et	[et]
O	o	[o]
V	uve	[vés]
W	doble uve	[ˈdoβli ˈoβi]
X	equis	[ˈekis]
I	ye	[ʝi]
Z	zeta	[ˈbolet]

Vore també

• Espanyol centroamericano

Bibliografia

• Fernández de Castro, Félix. (2021). «Texts fonètics del Salvador, Nicaragua, Costa Rica i Panamà (1960-2006)». Estudis Filològics 68. 47-68.