Espai intervelloso
En embriologia, el espai intervelloso o cambra hemática és un gran estany sanguíneu —de sanc materna— present en la placenta, rodejant les vellosidades trofoblásticas que contenen els gots sanguíneus del feto. Les vellosidades estan separades dels espais intervellosos per la membrana placentaria de tal manera que solament certs components de la sanc materna i fetal s'entremesclen. Les artèrias i venas maternes entren directament als espais intervellosos en transcórrer unes 8 semanes de gestació i les cambres hemáticas es formen i unixen entre sí a la veta de la semana 13-21.[1]
Desenrolle
[editar | editar còdic]L'espai intervelloso és part de la placenta i es forma des dels inicis de l'implantació del embrió en el teixit del úter. L'implantació és una invasió real del endometri uterí per part de l'embrió en la finalitat de guanyar accés als nutrients materns. En les etapes inicials, la membrana que recobrix a l'embrió, cridada trofoblasto, protruye cap al estroma uterí, ràpidament formant vellosidades i fent que el trofoblasto estiga en contacte i formant anastomosis en els gots sanguíneus materns, destruint el teixit uterí. Este procés fa possible que hi haja comunicació en la sanc materna en la finalitat de proveir nutrients al producte de la concepció.
El fluix de sanc materna per l'espai intervelloso és d'aproximadament 500 ml per minut, per a on el feto rep oxigen, glucosa, aminoàcits, aigua, vitaminas i hormonas. Per la seua banda, el feto elimina cap a l'espai intervelloso —i per això, a la circulació materna— CO2, urea, creatinina, i atres elements de rebuig.[2]
Característiques
[editar | editar còdic]Les proyeccions del trofoblasto cap a la circulació materna formen vellosidades. L'espai entre una columna vellosa i l'atra conté sanc materna, separada de la sanc fetal dins de la vellositat per una membrana creada pel trofoblasto,[3] composta per epiteli especialisat cridat sincitiotrofoblasto i —més internament— citotrofoblasto. Eixa barrera epitelial està compost ademés per cèlules dendríticas, macrófagos especialisats cridats cèlules de Hofbauer i limfocits CD4+ encarregats de la secreció d'immunoglobulina G al feto.[4] Els espais intervellosos es comuniquen lliurement uns en uns atres i la sanc materna que ompli estos espais prové de les branques espirals o helicoidals de l'artèria uterina.[1]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Clara Gallego Gametogenesis, fecundació del sexe, nidació, placentaació. Apunts de ginecologia. Apunts de medicina Revista Electrònica de PortalesMedicos.com (11/22/2007). Últim accés 13 de giner, 2008.
- ↑ María Martina Branca. Sistema circulatori i nutrició fetal Revista Digital - Buenos Aires - Any 8 - N° 50 - Juliol de 2002. Últim accés 12 de giner, 2008.
- ↑ LOPEZ DE ROUX, María del Rosario i CORTINA ROSALES, Lázaro. Malaltia hemolítica perinatal. Rev Cubana Hematol Inmunol Hemoter. [online]. sep.-dic. 2000, vol.16, no.3 [citat 12 de giner de 2008], p.161-183. Disponible en la World Wide Web: [1]. ISSN 0864-0289.
- ↑ Melitza Iglésies, et al. Inmunología de la Reproducció [2] archivat en Wayback Machine.. Universitat de Colima - Centre Universitari de Producció de Mijos Didàctics. Acta Méd Colomb (2002); 27: 170-180. Últim accés 12 de giner, 2008.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Espacio intervelloso» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.