Anar al contingut

Espai de Sóbolev

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Un espai de Sóbolev és un tipo d'espai vectorial funcional, dotat d'una norma de tipo Lp, tal que la funció i les seues derivades fins a cert orde tenen norma finita. Un espai de Sóbolev pot ser considerat com un subespacio d'un espai Lp, estos espais reben el seu nom del matemàtic rus Serguéi Sóbolev.

Espais Wm,p(Ω)

[editar | editar còdic]

Un espai de Sóbolev és un espai vectorial normado de funcions, que pot vore's com un subespacio d'un espai Lp. De fet un espai de Sóbolev és un subespacio vectorial de l'espai Lp format per classes de funcions tals que les seues derivades fins a orde m pertanyen també a Lp. Donat un domini Ωn l'espai de Sobolev Wm,p(Ω) es definix com:

A on Dαf és la notació multi-índex per a les derivades parcials. Deu tindre's presente que dit espai, de la mateixa manera que Lp(Ω), està de fet format realment per classes d'equivalència de funcions.

La norma de l'espai de Sóbolev es definix a partir de la norma Lp(Ω) de Lp:


Algunes propietats interessants són:

  • Els espais de Sóbolev són reflexius, és dir isomorfos al seu espai bidual, per a 1<p<
  • L'espai de Sóbolev W0,p(Ω)=Lp(Ω)
  • Wm,p(Ω)Wk,p(Ω) si m>k
  • Cm(Ω¯)Wm,p(Ω)
  • C(Ω¯)Wm,p(Ω) és dens en Wm,p(Ω)

Esta última propietat permet definir un subespacio de classes d'equivalència de funcions que s'anulen sobre la frontera, a partir de la clausura topològica:

Espais Hm(Ω)

[editar | editar còdic]

Els espais de Sóbolev, en p=2 estan dotats de manera natural de l'estructura d'espai de Hilbert de la mateixa manera que els espais L2:

A on el producte intern es definix a partir del producte intern de L2:

Análogamente al cas dels espais W0m,p(Ω) es definix l'espai:

Eixemple

[editar | editar còdic]

Donat l'interval [a, b], es pot definir l'espai de Sobolev H1([a,b]) a partir de l'espai de funcions contínuament diferenciables sobre [a, b] en un producte escalar obtingut per l'integral definida des de a fins a b, de la suma dels productes de funcions en el producte de les seues derivades:

Dit espai no és complet; el seu completación és un espai de Hilbert cridat espai de Sóbolev i denotat H 1.

Propietat: L'espai H1([a,b]) està encaixat en l'espai de les funcions contínues C1[a,b].

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • R. A. Adams (1975): Sobolev Spaces, Academic Press, New York, 1975.
  • R. Dautray & J.L. Lions, Mathematical Analysis and Numerical Methods for Science and Technology, Vol II, Functional and Variational Methods, Springer-Verlag, New York, 1988.
  • S.L. Sobolev, "On a theorem of functional analysis" Transl. Amer. Math. Soc. (2) , 34 (1963) pp. 39–68 Mat. Sb. , 4 (1938) pp. 471–497
  • S.L. Sobolev, "Some applications of functional analysis in mathematical physics" , Amer. Math. Soc. (1963)
  • E. Zeidler, Nonlinear Functional Analysis and its Applications. I: Fixed-point Theorems, Springer-Verlag, New York, 1985.
  • E. Zeidler, Nonlinear Functional Analysis and its Applications. IIA: Fixed-point Theorems, Springer-Verlag, New York, 1990.
  • E. Zeidler, Nonlinear Functional Analysis and its Applications. III: Fixed-point Theorems, Springer-Verlag, New York, 1986.