Escritura rúnica moderna
Els alfabets rúnics han conegut numerosos usos des del renaixença vikingo del XVIII, en el nacionalisme romàntic escandinau (Gothicismus) i l'ocultisme germànic del XIX, i en el context del gènero fantàstic i del neopaganisme germànic del XX.
Era moderna primerenca i Renaixença Vikingo
L'us de les runas migevals desapareix en la seua major part a lo llarc del XIV. Una excepció són les runas dalecarlianas, que varen sobreviure, molt influïdes per l'alfabet llatí, fins al XIX. L'us ocasional de les runas també sembla haver persistit en atres llocs, com demostra la pedra de Feroe Fámjin, del XVI.
L'interés dels anticuaris per les runas sorgix per primera volta en el XVI, en la Història de gentibus septentrionalibus d'Olaus Magnus, de 1555, i repunta en el XVII, sobretot en la Edda Islandorum de Peder Resen, de 1665. En el XVII, el pioner de la runologia Johannes Bureus va publicar la seua Runa ABC, el primer abecedari suec.
Els calendaris rúnics són calendaris perpetus basats en el cicle metónico de la Lluna, de 19 anys de duració. És possible que el seu orige es remonte al XIII, pero la majoria dels eixemples que es conserven daten de principis de l'Edat Moderna. La majoria dels varis mils de calendaris de fusta que es conserven daten del XVI en avant. Cap a 1800, estos calendaris es fabricaven en forma de caixes de tabac de latón.
Esoterisme
Misticisme germànic i simbolisme völkisch
Plantilla:FurtherEl pioner de la branca armanista de l'ariosofía i una de les figures més importants del esoterisme en Alemània i Àustria a finals del XIX i principis del XX va ser l'ocultiste, misticista i escritor völkisch austríac Guido von List. En 1908, va publicar en Dones Geheimnis der Runen («El secret de les runas») un conjunt de díhuit de les cridades «runas armanas», que supostament li varen ser revelades en un estat de ceguera temporal despuix d'una operació de catarates en abdós ulls en 1902.
Les setze primeres runas de von List corresponen a les setze runas del futhark jove, en llaugeres modificacions en els noms (i formes parcialment reflectides). Les dos runas adicionals estan inspirades en el futhorc anglosaxó. Les setze primeres es diuen fa, ur, thurs, vos, rit, ka, hagal, nauth, is, ar, sig, tyr, bar, laf, man, yr. Les dos últimes són eh (el nom és del futhork anglosaxó, la forma pareguda al futhark jove ar) i gibor (el nom semblat al futhork anglosaxó gyfu, pero en forma pareguda a un símbol wolfsangel).
Karl Maria Wiligut va desenrollar en 1934 un renc de runas vagament basada en les runas armanas de List, encara que Wiligut rebujava les runas de List i la seua filosofia general. Wiligut va afirmar haver segut iniciat en el «saber rúnic» pel seu yayo Karl Wiligut (1794-1883). La seua fila de runas té 24 lletres, com el futhark antic. De la mateixa manera que les runas armanas de von List, que estan estretament basades en el futhark jove, moltes de les runas de Wiligut són idèntiques a les runas històriques, en algunes adició. No es conserva la seqüència històrica del futhark.[1]
Els noms de Wiligut per als seus runas són: tel, man, kaun, fa, torra, vos, eis, not, tor, tyr, laf, rit, thorn, ur, sig, zil, yr, hag-al, h, wend-horn, gibor, eh, othil, bar-bjork. Les runas sense precedents directes en les runas històriques són tel (un anell creuat, similar al símbol de la creu solar), tor (com una T llatina), zil (com una Z llatina girada), gibor (presa de les runas de von List). La forma de wend-horn és similar a tvimadur.
L'us de les runas en el misticisme germànic, en particular les «runas armanas» de List i les «runas Wiligut» derivades, va eixercitar cert paper en el simbolisme nazi. La fascinació pel simbolisme rúnic es llimitava principalment a Heinrich Himmler, i no era compartida pels demés membres de la cúpula nazi. En conseqüència, les runas apareixen sobretot en insígnies associades a la Schutzstaffel, l'organisació paramilitar dirigida per Himmler. A Wiligut se li atribuïx el disseny del SS-Ehrenring, que exhibix vàries «runas de Wiligut».
Esoterisme contemporàneu i neopaganisme
En l'esoterisme alemà posterior a 1945, les runas armanas de List es varen desvincular un tant de les seues associacions völkisch i varen passar a formar part de l'ocultisme general «pansófico» o eclèctic, sobretot gràcies a les publicacions de Karl Spiesberger. Durant l'auge de la Nova Era en la década de 1980, les runas armanas poden haver segut més conegudes en Alemània que les runas històriques.[2]
A partir de la década de 1970, es va desenrollar una renaixença de l'interés per les runas històriques en els moviments emergents associats al neopaganisme germànic i, en menor mida, en atres formes de neopaganisme i esoterisme de la Nova Era. Des de la década de 1980 s'han publicat varis sistemes d'adivinaació rúnica, en particular per Ralph Blum (1982), Stephen Flowers (1984, en avant), Stephan Grundy (1990), i Nigel Pennick (1995).
La teoria del Uthark, proposta originalment com a hipòtesis acadèmica per Sigurd Agrell en 1932, va ser rebuda en l'esoterisme rúnic per mig de (1995), de Kenneth Meadows, i (2002), de Thomas Karlsson.[3]
Vore també
Referències
- ↑ Widar, Jarl – Whispering of Gotos – Rune-Knowledge [from Hagal 11 (1934), Heft 7, pp. 7–15]. Flowers, Dr. Stephen E. and Moynihan, Michael – The Secret King (2001)
- ↑ "La força personal de List i la de la seua extensa i influent Orde Armanen va ser capaç de donar forma a les teories rúniques dels macs alemans... des de llavors fins als nostres dies. [...] el sistema Armanen de runas...en 1955 s'havia convertit casi en 'tradicional' en els círculs alemans" Flowers 1984: 15-16.
- ↑ Karlsson, Thomas. Uthark: Nightside of the Runes, Gazelle Distribution Trade, pp. 150. ISBN 978-91-974102-1-2.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Escritura rúnica moderna» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.