Esclerocronologia
Es denomina esclerocronologia a la ciència que estudia l'història de vida (ontogènia) dels organismes (ej. corals, moluscs bivalvats, algues coralinas i peixos [otolitos]) que generen o precipiten el seu propi exoesquelet principalment de carbonat de calci.[1] Esta disciplina és particularment útil per a les ciències marines com biologia, ecologia, geologia i paleoclimatologia, ya que proveïx informació que és utilisada per a conéixer l'edat dels organismes i també com proxies ambientals en la reconstrucció de la variabilitat històrica (curt i llarc determini) de factors físics-químics d'ecosistemes marins, i en això permet generar models o proyeccions a futur en funció a canvis ambientals baix diferents escenaris en context d'un canvi climàtic.[2] La esclerocronologia està enfocada primordialment en l'anàlisis de patrons de creiximent (acreció) els quals són reflectits en bandes de distintes densitat (baixa i alta densitat) homòlogues als anells de creiximent en els arbres (dendrologia)[1] Estes bandes de densitat representen teòricament un any de creiximent i són evidents en radiografies de rajos-X les quals varen ser observades en els treballs pioners de Knutson i Buddemeier[3] els qui dos anys més tart varen donar nom a la ciència de la esclerocronologia.[4] En base a la cronologia de les bandes de distinta densitat és possible obtindre paràmetros o atributs de creiximent anual com: taxa d'extensió (cm any−1) definida com el creiximent llineal adjacent entre bandes, densitat de l'esquelet (cm−3) com la cantitat de carbonat de calci en unitat de volum i taxa de calcificació (g cm−2 any−1) definida com la cantitat de carbonat de calci en unitat i àrea depositat en un periodo anual[1][5][6]


Generalitats
- Etimologia
Etimològicament el terme esclerocronologia es construïx en paraules de l'idioma grec, en a on δένδρον (sklhro) significa ‘rígit’ o ‘dur al tacte’, χρόνος (jrónos) és ‘temps’, i λόγος (logos) que es traduïx com a ‘estudi’.[7]
Particularitats del creiximent en esquelets calcáreos
El creiximent en organismes calcificadores (ej. corals, moluscs bivalvats, algues coralinas i peixos [otolitos]) està regulat tant per factors exògens (ambientals)—com la temperatura, salinitat, tormentes— com endògens (pròpies de l'espècie)—la seua edat, sexe, morfologia, madurea reproductiva, etc.—. Les modificacions eixercides per dits factors queda registrada en el seu esquelet en modificar-se la seua composició química i estructura calcárea, variant en les seues característiques esclerocronólogicas (extensió, densitat i taxa de calcificació).[1][8][9]
Característiques del mètoto
L'estudi de l'història de vida d'un organisme i de les condicions en les que va viure (esclerocronologia) pot ser evaluat per mig de varis métodos en lo que inclouen l'anàlisis de bandes de densitat per mig de densitometria òptica,[5] gamma densitometria,[10] tomografia o micro-tomografia computarizada[11] o utilisant d'atres métodos com la composició geoquímica (isòtops);[12] pes boyante (principi de Arquímedes), desplaçament d'aigua, desplaçament de mercuri,[13] material congelat[14] i material incrustat en parafina;[15] tinción d'esquelets (alizarina, complexona de alizarina, calceína i oxitetraciclina)[16][17] i nous mètotos com la reconstrucció morfològica per mig de fotogrametria i models 3-D[18]
Per mig de la esclerocronologia es busca definir una escala temporal, gràcies a una particularitat, el patró de creiximent demarcado en els seus anells (bandes de densitat). Per eixemple per als moluscs bivalvats estes es formen, a raó d'un per any, per l'acreció de teixits durs, començant des d'un sector de la valva denominat umbo —o umbón— (a on es localisen els primers, ergo, els més antics) estenent-se fins a la vora o marge de la valva, a on es desenrollen els últims o més recents. Com en els primers anys el bivalvat creix vigorosament, els primers anells són més visibles. A mida que aumenta la longevitat, el ritme de creiximent disminuïx, per lo que els anells es formen molt junts i la seua observació és molt més dificultosa, no obstant, els eixemplars de major edat són els que més informació poden brindar als científics, en presentar una série més prolongada, en més chances de fer concordar en els dibuixos d'atres espècimen colectados en la mateixa àrea.[19]
L'existència d'anells d'un ample distint al promig permet deduir que eixa temporada va ser atípica. Si l'anell és més ample va poder deure's a una major disponibilitat de recursos tróficos, a un hivern més curt o a temporades transicionales més benignas. Pel contrari, un anell inusualment angost pot significar que eixe any les temperatures varen ser més crues, la disponibilitat d'aliment va ser menor, la densitat d'eixemplars va ser major, va haver inconvenients en el biòtop (cendres volcàniques, contaminació, etc.).[7][20]
Variants
Hi ha dos modos de realisar el conteo, el primer és fer-ho sobre les llínees de creiximent externes, les que poden ser observades com a replecs del perióstraco sobre la superfície externa de la valva. Est és el mètoto més simple pero que no tira resultats precisos en valvas de espècimen longeus. L'atra metodologia és fer-ho sobre les llínees de creiximent internes; esta última forma proporciona una escala cronològica molt més detallada, inclús en estudiar els valiosos individus que han alcançat una prolongada edat, els que permeten analisar un periodo de temps més extens.
Per a poder accedir a eixes valioses senyes científiques, cal examinar l'interior de la closca, obrint-la. Seguidament es realisa un brot de la valva en direcció travessera, perpendicular als anells de creiximent. Despuix li'l polix, conseguint d'esta manera una superfície espejada, en la qual s'observen nítides una ordenada série de “bandes”, repetint-se en un patró fix en el qual cada banda clara és seguida per una obscura, i aixina successivament. Cada joc d'una banda clara més la seua immediata obscura equival a un any en la vida del molusc; la banda clara correspon a la depositacó ocorreguda durant l'hivern, l'obscura, en canvi, representa la de l'estació càlida.
Per a facilitar l'observació se sol aplicar un tractament en colorant Alcian, ya que els components orgànics de la valva són sensibles a este químic, tiñéndose els llocs que presenten major concentració, adquirint un nítit blau intens, podent-se aixina disociar cada banda en major exactitut.[7]
Utilitat
Per mig d'esta tècnica és possible no solament saber l'edat d'un determinat eixemplar, també es pot calcular la seua taxa de creiximent anual. En un context més ampli, permet analisar patrons temporals i espacials de determinats processos a escala biològica (dies-mesos), ecològica (anys-décades) o geològica (milenis), podent-se datar en precisió determinats events, els que es varen vore reflectits en el creiximent anormal del molusc. Es pot correlacionar en atres espècimen del mateix biòtop, per a discernir el grau de masividad que va tindre el fet; a la seua volta, també és possible comparar en registres d'atres biòtops de la regió, per a determinar el seu alcanç i intensitat.[7]
Per mig de la esclerocronologia s'ha conseguit descobrir a l'animal més longeu del que es tinga registre, una pechina islandesa (Arctica islandica) —a la que es va denominar Ming— que es mantenia encara en vida a pesar de tindre una edat de 507 anys, encara que va deure ser sacrificada per a realisar el correcte conteo.[21]
- La seua aplicació en zooarqueologia
L'anàlisis esclerocronológico no solament pot ser aplicat a organismes o eixemplars que es capturen vius per a este fi, també és possible amprar-ho sobre les trobades en depòsits de jaciments arqueològics, d'edats de varis mils d'anys. Els restants malacológicos constituïxen una porció rellevant del registre en contexts arqueològics de ètnia del passat que varen habitar àmbits llitorals, ya que representaven un recurs abundant, nutritiu i que estava disponible durant tot l'any. En estudiar la temporada estacional en que varen ser colectados —examinant la capa més externa de les depositades—, és possible inferir si el seu consum s'intensificava durant alguna época de l'any en particular, és dir, si la seua explotació presentava estacionalidad.[22][23]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Lough, Janice M.; Cooper, Timothy F.(2011-10).«New insights from coral growth band studies in an era of rapid environmental change».Earth-Science Reviews.108(3-4): 170–184.doi:10.1016/j.earscirev.2011.07.001.Consultat el 2022-04-23.(en en)
- ↑ Thompson, Diane M.(2022-01).«Environmental records from coral skeletons: A decade of novell insights and innovation».WIRÉs Climate Change.13(1)ISSN 1757-7780.doi:10.1002/wcc.745.Consultat el 2022-04-23.(en en)
- ↑ Knutson, David W.; Buddemeier, Robert W.; Smith, Stephen V.(1972-07-21).«Coral Chronometers: Seasonal Growth Bands in Reef Coral».Science.177(4045): 270–272.ISSN 0036-8075.doi:10.1126/science.177.4045.270.Consultat el 2022-04-23.
- ↑ Buddemeier, R.W.; Maragos, J.E.; Knutson, D.W.(1974-01).«Radiographic studies of reef coral exoskeletons: Rates and patterns of coral growth».Journal of Experimental Marine Biology and Ecology.14(2): 179–199.ISSN 0022-0981.doi:10.1016/0022-0981(74)90024-0.Consultat el 2022-04-23.
- ↑ 5,0 5,1 Carricart-Ganivet, Juan P.; Barnes, David J.(2007-05).«Densitometry from digitized images of X-radiographs: Methodology for measurement of coral skeletal density».Journal of Experimental Marine Biology and Ecology.344(1): 67–72.ISSN 0022-0981.doi:10.1016/j.jembe.2006.12.018.Consultat el 2022-04-23.
- ↑ (2015-08-26) Spatial, Temporal and Taxonomic Variation in Coral Growth—Implications for the Structure and Function of Coral Reef Ecosystems, CRC Press, pp. 224–305. Consultat el 2022-04-23.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Soldati, Analía L. (2011). L'història que conten les pechines. Autor/és: SOLDATI, ANALIA L. Revista: Des de la Patagonia. Difonent Sabers, 8 (11) 30-35. ISSN 1668-8848. Editorial: Univ. Comahue.
- ↑ Gröcke, D. R. and D. P. Gillikin (2008). Advances in mollusc sclerochronology and sclerochemistry: tools for understanding climate and environment. Geo-Marine Letters, 28: 265-268.
- ↑ Andrus, C. F. T. (2011). Shell midden sclerochronogy. Quaternary Science Reviews 30: 2892-2905.
- ↑ Chalker, B. E.; Barnes, D. J.(1990).«Gamma densitometry for the measurement of skeletal density».Coral Reefs.9(1): 11–23.ISSN 0722-4028.doi:10.1007/bf00686717.Consultat el 2022-04-23.
- ↑ Bosscher, Hemmo(1993-07).«Computerized tomography and skeletal density of coral skeletons».Coral Reefs.12(2): 97–103.ISSN 0722-4028.doi:10.1007/bf00302109.Consultat el 2022-04-23.
- ↑ Gagan, Michael K.; Abram, Nerilie J. (2011). Stable Isotopes and Trace Elements, Springer Netherlands, pp. 1034–1043. ISBN 978-90-481-2638-5. Consultat el 2022-04-23.
- ↑ Dustan, P.(1975).«Growth and form in the reef-building coral Montastrea annularis».Marine Biology.33(2): 101–107.ISSN 0025-3162.doi:10.1007/bf00390714.Consultat el 2022-04-23.
- ↑ Carricart-Ganivet, Juan P.(2004-05).«Siga surface temperature and the growth of the West Atlantic reef-building coral Montastraea annularis».Journal of Experimental Marine Biology and Ecology.302(2): 249–260.ISSN 0022-0981.doi:10.1016/j.jembe.2003.10.015.Consultat el 2022-04-23.
- ↑ Manzello, D. P.(2010-09).«Coral growth with thermal stress and ocean acidification: lessons from the eastern tropical Pacific».Coral Reefs.29(3): 749–758.ISSN 0722-4028.doi:10.1007/s00338-010-0623-4.Consultat el 2022-04-23.(en en)
- ↑ Holcomb, Michael; Cohen, Anne L.; McCorkle, Daniel C.(2013-02-01).«An evaluation of staining techniques for marking daily growth in scleractinian coral».Journal of Experimental Marine Biology and Ecology.440: 126–131.ISSN 0022-0981.doi:10.1016/j.jembe.2012.12.003.Consultat el 2022-04-23.(en en)
- ↑ Tortolero-Langarica, Jose de Jesús A.; Rodríguez-Troncoso, Ànima P.; Cupul-Magaña, Amílcar L.; Carricart-Ganivet, Juan P.(2017-04-11).«Calcification and growth rate recovery of the reef-building Pocillopora species in the northeast tropical Pacific following an ENSO disturbance».PeerJ.5: e3191.ISSN 2167-8359.doi:10.7717/peerj.3191.Consultat el 2022-04-23.(en en)
- ↑ Lange, Ines D.; Perry, Chris T.(2020-04-22).«A quick, easy and senar‐invasive method to quantify coral growth rates using photogrammetry and 3D model comparisons».Methods in Ecology and Evolution.11(6): 714–726.ISSN 2041-210X.doi:10.1111/2041-210x.13388.Consultat el 2022-04-23.
- ↑ Soldati, Analía L., Jacob, D., Schone, B., Bianchi, M. and Hajduk, A. (2009). Seasonal periodicity of growth and composition in valves of Diplodon chilensis patagonicus (D´Orbigny, 1835). Journal of Molluscan Studies, 75, pp. 75-85.
- ↑ Jones, D. S. (1983). Sclerochronology: reading the recort of the molluscan shell. American Scientist, 71: 384–391.
- ↑ Cabrero, Sara «Un grup de científics mata a l'animal més longeu del món.» La Veu de Galícia, edició del 15 de novembre de 2013 (consultat el 2 d'abril de 2019).
- ↑ Lobbia, P. A. (2012). Esclerocronologia en valvas de Mytilus spp: anàlisis del lloc CCH4 (Parc Nacional Mont León, Santa Creu, Argentina) i implicacions per a l'arqueologia de Patagonia. Magallania (Punta Arenes), 40(2), 221-231.
- ↑ Quitmyer, I. R.; D. S. Jones, and W. S. Arnold (1997). The Sclerochronolgy of Hard Clams, Mercenària spp., from the South-Eastern U.S.A.: A Method of Elucidating the Zooarchaeological Records of Seasonal Resource Procurement and Seasonality in Prehistoric Shell Middens. Journal of Archaeological Science 24(9):825-840.