Eriosyce heinrichiana

Eriosyce heinrichiana

Eriosyce heinrichiana, coneguda comunament com quisquito del Elqui, és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Eriosyce, dins de la família Cactaceae. És endèmica del nort i centre de Chile, específicament de les regions d'Atacama i Coquimbo.

Descripció

Eriosyce heinrichiana és una espècie de cactus de chicotet tamany i hàbit geofítico que, per lo general, presenta un porte solitari, encara que en alguns casos mostra ramificació. El brot a penes s'eleva per damunt del nivell del sol, és de creiximent llent i presenta una forma aproximadament globosa a globoso-deprimida, encara que en ocasions, sobretot en cultiu, adquirix un llauger allargament. L'àpiç apareix aplanado i l'epidermis mostra una coloració que varia del vert parduzco al vert negrenc. El diàmetro del brot se situa entre 4 i 10 cm. La planta desenrolla una gran raïl napiforme, de la que partixen raïls fibrosas, i que s'estretix en un coll ben definit en la zona d'unió en el talle.

Àpiç de la planta

El brot presenta entre 14 i 22 costelles. En els primers estadis resulten estretes i, en el desenroll, s'eixamplen fins a alcançar aproximadament 1 cm d'esgambi. La part superior de les costelles mostra un contorn alguna cosa redonejat i una eixamplada més acusada entorn a les areolas. Les costelles apareixen clarament tuberculadas i desenrollen protuberàncies pronunciades, en aspecte de chicotetes barbetes.

Planta en fruts madurs

En els eixemplars adults, les areolas es disponen a una distància aproximada de 2 cm entre sí. Presenten una forma allargada i un feltre poc dens, de modo que en el temps queden casi nuetes. Les espines varien notablement en número i poden estar absents o alcançar fins a 14 per areola. Resulten rígides, aciculares, rectes o llaugerament curvades, i no es diferencien en claritat en espines centrals i radials. La seua coloració oscila entre el blanc cremoso, el marró i el negre, en les puntes generalment més obscures, i en l'envelliment adquirixen tonalitats grisàcees. Entre elles es distinguixen d'1 a 4 espines centrals, alguna cosa més robustes, en una llongitut d'entre 0,3 i 1,5 cm. Ademés, es desenrollen entre 6 i 10 espines radials, en llongituts compreses entre 0,3 i 1,2 cm.

Les flors són diürnes i apareixen en areolas jóvens. Presenten forma d'embut i alcancen entre 3 i 5 cm tant de llongitut com d'esgambi. La coloració varia del crema groguenc al rojós i, en freqüència, mostren nervis centrals de tonalitat roja o marró. El pericarpelo i el tubo floral presenten mechones de llana acompanyats de cerdes.

El frut és ovoide, de paret prima, color roig i consistència carnosa. Alcança fins a 1,5 cm de llongitut i s'obri en la madurea per mig d'un poro basal. Les llavors són de color negre i presenten una superfície rugosa.

Distribució i hàbitat

L'àrea de distribució natural d'esta espècie es troba en el nort i centre-nort de Chile, principalment en els tossals de la cordillera de la Costa i a lo llarc del llitoral. Els seus registres s'estenen des de les rodalies d'Huasco, en la regió de Atacama, fins a la Quebrada Las Palmas, a l'oest de Trapiche, en la regió de Coquimbo. L'espècie alcança la seua major abundància en el Valle de Elqui, també en la regió de Coquimbo, una zona que oferix condicions òptimes per al seu desenroll.

L'espècie habita preferentment en biomas desérticos i de xara seca, des del nivell de la mar fins a aproximadament els 1000 metros d'altitut. Creix sobre sols rocosos, en xares espinoses poc densos, especialment en àrees costeres a on la vegetació és escassa.