Anar al contingut

Equació de Rarita-Schwinger

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En física teòrica, la equació de Rarita-Schwinger és l'equació d'evolució temporal relativista que descriu partícules fermiónicas d'espin 3/2, formulada en 1941 per William Rarita i Julian Schwinger. És similar a l'equació de Dirac per a fermiones d'espin 1/2.

Esta equació proporciona una funció d'ona útil per a descriure objectes compost com el barión Delta (Δ) d'espin 3/2. I supostament també podria aplegar a descriure partícules hipotètiques com el gravitino postulat per teories supersimétricas com la teoria de supercuerdas.

Formulació matemàtica

[editar | editar còdic]

En la moderna notació l'equació de Rarita-Schwinger s'escriu com:

ϵμνρσγ5γνρψσ+mψμ=0
Símbol Nom
ϵμνρσ Símbol de Levi-Civita totalment antisimètric
γ5 , γν Matrius de Dirac
m Massa de les partícula descrites per l'equació
ψμ ψμ Components (covariants i contravariantes) d'un espinor vectorial en components adicionals respecte als habituals en els espinores de Dirac

γν;

L'equació anterior de fet correspon a la representació:

(12,12)((12,0)(0,12))

del grup de Lorentz o en més precisió a la part:

(1,12)(12,1)

d'eixa representació. Ademés de la mateixa manera que succeïx en l'equació de Dirac deu tindre's present que existix variants de "Weyl" i "Majorana" de l'equació de Rarita-Schwinger.

Una atra propietat interessant és que de la mateixa manera que l'equació de Dirac, l'interacció entre el camp electromagnètic i un camp de Rarita-Schwinger pot ser modelizado, d'acort en el Principi d'acoplament mínim, per mig de la substitució de les derivades parcials per derivades covariants basades en camps gauge:

μDμ=μieAμ

L'equació de Rarita-Schwinger per a un camp sense massa té una simetria gauge d'invariancia, baix transformacions del tipo:

ψμψμ+μϵ
Símbol Nom
ϵ Camp espinorial arbitrari

Lagrangiano del camp

[editar | editar còdic]

El camp fermiónico d'espin 3/2 descrit per l'equació RS anterior pot derivar-se del següent lagrangiano:

=12ϵμνρσψ¯μγ5γνρψσmψ¯μψμ

a on la barra sobre ψμ denota l'adjunt de Dirac.


Referències

[editar | editar còdic]