Epsomita
L'epsomita[1] és la forma mineral del sulfat de magnesi heptahidratado (MgSO4 · 7H2O). El seu nom prové de la localitat d'Epsom (Surrey, Gran Bretanya), en a on des de fa temps són coneguts els depòsits d'este mineral associats a les aigües minerals.
Descobriment i ocurrència
La epsomita es forma com incrustacins o eflorescències en parets de cavernes de pedra calcàrea i també en fustes i murs en mines, rara volta com a depòsits de fumaroles volcàniques o en llits en capes d'evaporita. Va ser descrita sistemàticament en 1806 prop d'Epsom, Surrey, Anglaterra, localitat per la que va ser nomenada. Es troba en associació en melanterita, algeps, halotriquita, pickeringita, alunógeno, rozenita i mirabilita.[2]
Propietats
Encara que el seu color és blanc, la epsomita a sovint apareix coloreada en una varietat de tons per la presència d'impurees. Estes són fonamentalment níquel, ferro, cobalt, manganés i zinc; el color rosa es relaciona en la presència de cobalt mentres que el vert s'associa a la del níquel. Forma una série completa en la goslarita (ZnSO4 · 7H2O) i la morenosita (NiSO4 · 7H2O).
La epsomita és soluble en aigua i té un sabor amarc i salat. A l'aire lliure es deshidrata, tornant-se mat, i finalment forma un agregat pulverulento que es desfà fàcilment. Per esta raó deu ser conservada en un recipient tancat o en plàstic i ser netejada només en alcohol. Cristaliza en el sistema ortorrómbico.
