Anar al contingut

Alunógeno

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Alunógeno

L'alunógeno és un mineral de la classe dels minerals sulfat. Va ser descobert en 1832 en Nou Mèxic (Estats Units),[1] sent nomenada aixina del llatí alumen (alumini) i el grec genno (crear), en alusió a que d'ell s'obté este metal. Sinònims poc usats són: alunogenita, davita, katharita, katherita, keramostypterita o stypterita.

Característiques químiques

És un sulfat molt hidratat d'alumini, sense aniones adicionals. [2]

Formació i jaciments

Es forma per reacció de sulfat a partir de la descomposició de sulfur en minerals de l'alumini en esquistos i pissarres; també en roca encajante alterada de jaciments piríticos en regions àrides; en les capes de carbó, i en la relativament baixa temperatura de les fumaroles.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: pirita, marcassita, halotriquita, pickeringita, epsomita, alum, melanterita o algeps.


Referències

  1. ↑ Beudant, F.S.(1832).«Alunogène, sulfate d’alumine».Traité Élémentaire de Minéralogie, 2ª edició, (París).: 488-492.(en francés)
  2. ↑ Fang, J.H.; Robinson, P.D.(1976).«Alunogen, A el2(H2O)12(SO4)3·5H2O: Its atomic arrangement and water content».American Mineralogist.61: 311-317.(en anglés)