Anar al contingut

Alunógeno

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Alunógeno

El alunógeno és un mineral de la classe dels minerals sulfat. Va ser descobert en 1832 en Nou Mèxic (Estats Units),[1] sent nomenada aixina del llatí alumen (alumini) i el grec genno (crear), en alusió a que d'ell s'obté este metal. Sinònims poc usats són: alunogenita, davita, katharita, katherita, keramostypterita o stypterita.

Característiques químiques

[editar | editar còdic]

És un sulfat molt hidratado d'alumini, sense aniones adicionals. [2]

Formació i jaciments

[editar | editar còdic]

Es forma per reacció de sulfat a partir de la descomposició de sulfur en minerals de l'alumini en esquistos i pissarres; també en roca encajante alterada de jaciments piríticos en regions àrides; en les capes de carbó, i en la relativament baixa temperatura de les fumarolas.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: pirita, marcassita, halotriquita, pickeringita, epsomita, alum, melanterita o algeps.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1832).Traité Élémentaire de Minéralogie, 2ª edició, (París).
    488-492.
  2. (1976).American Mineralogist.61
    311-317.