Eparquía de Mukácheve (ortodoxa)
L'eparquía de Mukácheve () va ser una circumscripció eclesiàstica de l'Iglésia ortodoxa de Constantinopla en l'actual Ucrània. Es tractava d'una eparquía bizantina, sufragánea del metropolitanato de Kiev i tota la Rus. Va ser suprimida en 1734.
Territori i organisació
La eparquía estenia la seua jurisdicció sobre els fidels de rito bizantí residents en Transcarpacia, llavors dividida entre el Principat de Transilvania i el Regne d'Hongria.
La sèu de la eparquía i residència episcopal es trobava en la ciutat de Mukáchevo (cridada Mukácheve fins al 23 de maig de 2017) en el monasteri de Sant Nicolás, que des de 1946 pertany a l'Iglésia ortodoxa russa i hui a l'Iglésia ortodoxa ucraniana del patriarcat de Moscou. Entre 1690 i 1734 el eparca va residir en Sighetu Marmației, en l'actual Romania.
Història
Segons fonts arqueològiques i escrites el cristianisme va aplegar al territori de l'actual Transcarpacia inclús abans del batisme de la Rus de Kiev, ocorregut en 988. Alguns historiadors (Bazilovich, M. Luchkay i el archimandrita Vasily Pronin) creuen que els orígens del cristianisme en Rutenia subcarpática poden trobar-se en el treball misionero dels sants Cirilo i Metodio en el IX. Algunes fonts hongareses indiquen que quan els ugrios varen aplegar a Panonia, la població eslava local contava en un bisbat i es coneix al bisbe Hierotheos cap a 940. Tradicionalment, va ser un dels sèt bisbes de Panonia organisats per Metodio, pero no hi ha evidència.[1] Segons la llegenda, Cirilo i Metodio, en partir cap a Moravia, varen residir en Transcarpacia durant varis mesos, d'els qui els transcarpacios varen rebre la fe cristiana i el cult eslau eclesiàstic. És aixina que els residents de Rutenia subcarpática varen adoptar el cristianisme del rito bizantí inclús abans del cisma entre les Iglésies d'Orient i Occident en 1054. Durant el periodo de la Rus de Kiev la diòcesis ortodoxa transcarpática depenia del metropolitanato de Kiev i tota la Rus.
En els sigles XI i XII es varen importar llibres eclesiàstics de Kiev i Galícia a Transcarpacia, que després es varen copiar en els monasteris de Mukáchevo, Hrushiv i uns atres. Extractes dels Evangelis i mines dels sigles XII al XIV en rus antic han sobrevixcut fins als nostres dies, conservats entre els manuscrits dels monasteris de Mukáchevo i Imstychiv. Estos donen testimoni dels inseparables llaços culturals de Transcarpacia en la Rus.
A partir de la segona mitat del XI, pel carpiment de la Rus de Kiev, les incursions polovtsianas en Transcarpacia es varen fer més freqüents. En març de 1241 les hordes de Batú Kan varen atacar la Rus dels Cárpatos, la ruta dels quals passava pel pas de Veretsky. Els conquistadors varen devastar pràcticament la regió dels Cárpatos.
Despuix del colapse de la Rus de Kiev i la formació del Regne de Rutenia, la eparquía de Transcarpacia va ser durant algun temps partix del metropolitanato d'Hálych.
Despuix de l'invasió tàrtar-mongol, els senyors feudals hongaresos varen escomençar a governar Transcarpacia. En el XVI el protestantisme es va estendre principalment entre la població hongaresa.
El príncip lituà-rus Fiódor Koriatovych de Podolia es va traslladar a la Rus hongaresa i, despuix de rebre el principat de Mukáchevo com a feu, va fundar en el XIV el monasteri de Sant Nicolás en el tossal Chernecha Hora en Mukáchevo. A partir de llavors els bisbes de Mukácheve es varen establir allí, i el monasteri es va convertir en el centre de la vida espiritual de la regió. Les mencions dels primers bisbes que varen viure en este monasteri daten del XV (carta del rei hongarés Matías Corvino de 1458), mentres que la primera menció en fonts escrites de la eparquía de Mukácheve és de 1491, també de Matías Corvino. El patriarca Antonio de Constantinopla en 1391 va otorgar autoritat estauropegica al monasteri d'Hrushiv.
Despuix de la mort del rei Carlos I d'Hongria en 1342, el domini d'Úzhgorod va passar a mans del catòlic Felipe Drugeth. La població ortodoxa de Transcarpacia va travessar temps difícils, i l'Iglésia ortodoxa estava perdent els seus drets. Durant estos anys, la eparquía aparentment depenia dels metropolitans hongarés i válaco.
A principis del XVII els jesuïtes es varen tornar actius en Transcarpacia, i part del clero i la població ortodoxa es varen convertir al catolicisme. La major part de la població de totes les localitats de la regió subcarpática es trobava en una situació socioeconòmica molt difícil. La majoria dels habitants de la regió carien d'accés a l'educació i treballaven com a siervo. Des de 1588, la majoria de les parròquies de la eparquía de Mukácheve s'ubicaven en terres dels príncips calvinistas de la família Rákóczi, els qui s'oponien militantemente al catolicisme, interferien excessivament en la vida eclesiàstica de la eparquía ortodoxa i intentaven de diverses maneres convertir a la població local al protestantisme. Esta situació va impulsar al clero, junt en el bisbe, a buscar solucions a la crisis.[2] l'Unió de Brest en 1596 va dur un canvi radical a la vida de l'Iglésia ortodoxa en la Mancomunidad Polac-Lituana i va tindre una forta influència en la població i el clero rutenos en la part ortodoxa del Regne d'Hongria. En 1642 el bisbe ortodox de Mukácheve, Vasyl Tarasovych, es va convertir al catolicisme en el castell de Laxenburg (prop de Viena) en presència de l'emperador austríac. No obstant, els intents de l'emperador per convéncer al príncip Jorge Rákóczi I de la tornada del bisbe Tarasovich no varen donar resultat, per lo que, durant la seua estància en la ciutat de Nagykálló, el bisbe va governar la part de la eparquía que estava en possessió dels governants catòlics. Pronte, les tropes del príncip Rákóczi varen atacar Nagykálló, varen capturar al bisbe i ho varen enviar a presó a Mukáchevo, a on ho varen obligar a renunciar a la seua fe catòlica.
Des de l'Unió d'Úzhgorod
El 24 d'abril de 1646 en l'iglésia-capella del Castell d'Úzhhorod, per iniciativa del bisbe Vasyl Tarasovych, 63 sacerdots (dels 690 que tenia la eparquía) varen donar testimoni de l'unitat en l'Iglésia catòlica i es va concloure l'Unió d'Úzhgorod. L'unió va ser iniciada en el costat de ruteno per l'orde basiliana baix la direcció del monge Petro Parfenii (Peter Parthenius). L'acort va permetre que el rito bizantí fora preservat i que els nous sacerdots "uniatos" serien elevats a l'estatus del clero catòlic. Com clero ortodox el seu estatus havia segut el dels vassalls en els deures feudals requerits.[3] El 14 de maig de 1648 el primat d'Hongria, Yuri Lippaj, va reconéixer i va confirmar l'unió, i eixe mateix any, tot el episcopado llatí, reunit en un sínodo en la ciutat de Trnava, va reconéixer l'Unió d'Úzhgorod. L'Unió va ser ratificada pel papa en 1655.
Despuix de la mort del bisbe Vasyl Tarasovych en 1651, Parfenii va ser elegit bisbe uniato i va rebre el respal d'una gran majoria del clero, en particular dels monges del monasteri de Sant Nicolás. Curiosament, Parfenii va ser ordenat bisbe pel bisbe ortodox Stefan Simonovich d'Alba Iulia, qui ho va ordenar a pesar de que Parfenii era catòlic i partidari de l'unió. Per esta raó el papa no la va ratificar fins a 1655 quan Parfenii va ser reconegut com un bisbe catòlic. A pesar d'això, la viuda del príncip de Transilvania Jorge Rákóczi I, la calvinista Susana Lorántffy, no va reconéixer l'ordenació de Parfenii i va nomenar bisbe ortodox a Joannicius Zeykan. La eparquía va quedar dividida entre el bisbe uniato (part occidental) i el bisbe ortodox (part oriental). Despuix de la mort dels gobernant protestants de Mukáchevo, Susana Lorántffy i Jorge II Rákóczi en 1660, el poder va passar a la viuda de Jorge II, Sofia Báthory, representant de la noblea catòlica. Esta última va convocar al bisbe Parfenii a Mukáchevo en 1664 i li va confiar el monasteri de Sant Nicolás com a sèu episcopal, per lo que el eparca Zeykan es va vore obligat a abandonar-ho i dirigir la eparquía des d'Imstichev i Uhli (Ugolki). Els ortodoxos varen resistir en la Transcarpacia oriental o Marmarosh. Des del monasteri va escomençar el procés de difusió dels principis de l'unió a atres comtats de Transcarpatia. Despuix de la transició de la regió a l'unió, el bisbe ortodox Metodio (Rakovetsky) en 1690 va traslladar la seua sèu a Sighetu Marmației en la zona de Marmarosh. Per al XVIII tot el clero i la població dels territoris de l'actual Transcarpacia, Eslovàquia Oriental, Hongria Septentrional i, en part, Romania, varen acceptar l'Unió d'Úzhgorod. En 1734 els fidels ortodoxos que no varen acceptar l'unió varen ser incorporats a l'eparquía de Buda, sufragánea del patriarcat de Peć i després del de Karlovci, que cubria el Regne d'Hongria. Els monasteris i iglésies varen ser transferits als greco-catòlics (uniatos). L'Iglésia ortodoxa va ser illegalisada per les autoritats i l'últim bisbe ortodox de Mukácheve-Marmarosh, Dositeo, va ser martirisat en el castell de Just en 1735.[4]
Restauració
El 2 d'agost de 1931 l'Iglésia ortodoxa sèrbia va erigir al eparquía de Mukácheve-Pryashiv, que el 22 d'octubre de 1945 va passar a l'Iglésia ortodoxa russa com eparquía de Mukácheve i Úzhgorod. Actualment és part de l'Iglésia ortodoxa ucraniana del patriarcat de Moscou. D'ella es va dividir el 14 d'agost de 2015 l'eparquía de Mukáchevo i els Cárpatos de l'Iglésia ortodoxa d'Ucrània.
Referències
- ↑ (en rus) L'Iglésia ortodoxa en Transcarpacia
- ↑ Баран, Олександр. «Metropolia Kioviensis et Eparchia Mukačoviensis» (en латинською). Отці Василіяни. Consultat el 2022-11-04.
- ↑ «He discovered a 370-year document: It’s the "baptismal certificate" of Greek Catholics».
- ↑ Ужгородська унія: шлях від об’єднання до єдності
Bibliografia
- Vasily (Pronin), Archimandrita. Història de l'Iglésia ortodoxa en Transcarpatia. Kiev, 2005. p. 55.
- Zhatkovich Yu. Ensaig sobre l'història del Monasteri Grushevsky // Calendari agrícola de 1944. Úzhgorod, 1943. p. 97.
- Alexy (Dekhterev), monge. Ortodòxia en la Rus subcarpática // Rus subcarpática (1919-1936). Úzhgorod, 1936. p. 99.
- Magocsi, Paul Robert and Ivan Pop (2005). Encyclopedia of Rusyn History and Culture, Toronto: University of Toronto Press. ISBN 0-8020-3566-3.
- Warzeski, Walter C. (1971). Byzantine Rite Rusins in Carpatho-Ruthenia and America, Pittsburgh: Byzantine Seminary Press.
- Ludvik Nemec, The Ruthenian Uniate Church in Its Historical Perspective, Church History, Vol. 37, No. 4. (Dec., 1968), pp. 365–388. [1]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Eparquía de Mukácheve (ortodoxa)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.