Enriquiment ambiental

El enriquiment ambiental en el conte dels animals en captivitat consistix en millorar el seu benestar tant físic com a sicològic identificant i proporcionant-los els estímuls ambientals necessaris per a optimisar la seua calitat de vida.[1] L'objectiu de l'enriquiment ambiental és millorar o mantindre la salut física i mental aumentant la cantitat de comportaments específics de l'espècie que realise l'animal, incrementar l'utilisació positiva de l'espai de captiveri, previndre o reduir la freqüència de comportaments anormals com els moviments estereotipats i aumentar la capacitat individual per a afrontar els desafius de la captivitat. L'enriquiment ambiental pot beneficiar a un gran espectre de vertebrats i invertebrats com els mamífers terrestres,[2] mamífers marins,[3] aus,[4] amfibis,[5] reptils,[6] polps[7] i aranyes.[8]
L'enriquiment ambiental es pot proporcionar a qualsevol animal que permaneixca en captivitat inclosos:
- els animals dels refugis i granges.[10]
- els animals usats per a l'investigació[11]
- els animals de companyia com a gossos, gats, loros, cacatúas, conills, etc.[12]
Tipos d'enriquiment

L'aporte de qualsevol estímul que suscite l'interés dels animals de forma positiva pot considerar-se enriquiment, incloent objectes naturals i artificials, aromes distints, aliments nous o preparats de diferent forma. La majoria dels estímuls d'enriquiment es dividixen en sis grups:
- sensorial: estímuls per als sentits dels animals tant visuals, olfatius, audibles, tàctils o gustativos;
- alimentació: consistix en convertir l'alimentació en un repte. Pot realisar-se en diversos mètotos, presentar el menjar de manera que els obligue a resoldre chicotets problemes que animen als animals a investigar, manipular i treballar per a obtindre-la com fan en la naturalea, com amagada en diversos objectes dissenyats per a dificultar el seu accés, ficar aliments en gèl en l'estiu, colocar aliments en dispositius mecànics mòvils que simulen preses, etc.
- manipulació: proporcionar elements que puguen manipular en les seues pates, boca, cap, banyes, etc. Açò provoca el comportament d'investigació i el joc exploratori;
- migambiental: millorar el hàbitat a on es tanca als animals per a afegir canvis o aumentar la complexitat de l'ambient;
- social: proporcionar als animals oportunitats per a interactuar en uns atres, tant de la seua espècie com d'unes atres;
- entrenament: entrenar als animals en diferents tasques per mig de reforçament positiu o habituació.

Es pot argumentar que un estímul pot considerar-se enriquiment inclús si l'animal reacciona de forma negativa, com per eixemple olors desagradables, encara que deuen evitar-se els estímuls que provoquen por o estrés extrem i estímuls que puguen causar dolor a l'animal. Opinions contràries consideren que l'enriquiment solament deu provocar comportaments positius.
Els zoològics moderns a sovint estan dissenyats en instalacions enriquides medioambientalment. Per eixemple en el Zoo de Denver l'exhibició de depredadors permet als carnívors africans rotar entre varis recints, proporcionant als animals d'espais diferents i exponent-los a les olors dels demés.
Evaluar l'èxit de l'enriquiment
Es poden usar diversos mètotos per a evaluar l'enriquiment ambiental proporcionat. Es basen en la premissa de que els animals en captivitat deuen realisar comportaments similars als de l'etograma de la seua espècie,[13] es deu permetre als animals realisar les activitats i interaccions que preferixquen (realisant tests de preferències),[14] i es deuria permetre als animals realisar aquelles activitats per a les que estiguen més motivats (realisant test de motivació).[15]
L'èxit de l'enriquiment ambiental es pot evaluar quantificant el grau dels indicadors de benestar animal fisiològics i etológicos. Ademés dels mencionats anteriorment, entre els indicadors etológicos s'inclouen l'incidència de comportaments anormals (per eixemple moviments estereotipats,[16][17] estudis dels biaixos cognitius,[18] i els efectes de la frustració).[19][20] Entre els indicadors fisiològics estan la freqüència cardíaca,[21] la presència de corticosteroides,[22] la funció immune,[23] la neuorobiologia,[24] calitat de la clafoll dels ous[25] la termografia.[26]
Referències
- ↑ Shepherdson, D.J. (1998) “Tracing the path of environmental enrichment in zoos” in Shepherdson, D.J., Mellen, J.D. and Hutchins, M. (1998) Second Nature – Environmental Enrichment for Captive Animals, 1st Edition, Smithsonian Institution Press, London, UK, pp. 1 – 12.
- ↑ Young, R.J. (ed.), (2003). Environmental Enrichment for Captive Animals. Universities Federation for Animal Welfare (UFAW), Potters Bar, Herts.
- ↑ Sheperdson, D.J., Mellen, J.D. and Hutchins, M. (eds)., (1998). Second Nature: Environmental Enrichment for Captive Animals. Smithsonian Institution Press. Washington, D.C.
- ↑ Nicol, C.J. (2007). «Environment enrichment for birds». Archivat des de l'original, el 8 d'abril de 2009. Consultat el 9 d'abril de 2013.
- ↑ Hurme, K., Gonzalez, K., Halvorsen, M., Foster, B., Moore, D. and Chepko-Sade, D., (2003). Environmental enrichment for Dendrobatid frogs. Journal of Applied Animal Welfare Science, 6: 285–299 [1]
- Archivat el 3 de decembre de 2013 archivat en Wayback Machine.
- ↑ Hawkins, M. and Willemsen, M. (2004). «Environmental enrichment for amphibians and reptils». Archivat des de l'original, el 3 de decembre de 2013. Consultat el 9 d'abril de 2013.
- ↑ «Octopus enrichment program». Smithsonian National Zoological Park. Archivat des de l'original, el 14 de juny de 2006. Consultat el 11 de juny de 2006.
- ↑ Carduccia, J.P. and Jakobb, E.M., (2000). Rearing environment affects behaviour of jumping spiders. Animal Behaviour, 59: 39–46 [2]
- ↑ Maple TL(2007).«Toward a science of welfare for animals in the zoo».J Appl Anim Welf Sci.10(1): 63–70.doi:10.1080/10888700701277659.
- ↑ Ron Hines, D.V.M. (24 d'abril de 2006). «Synopsis of the Environmental Enrichment Program of 2nd Chance Sanctuary». Archivat des de l'original, el 10 de juny de 2006. Consultat el 11 de juny de 2006.
- ↑ Sherwin, C.M. (2007). «Validating refinements to laboratory housing: asking the animals.». Archivat des de l'original, el 21 de giner de 2012. Consultat el 9 d'abril de 2013.
- ↑ Hubrecht, R. (1995). Dogs and dog housing. In, Smith, C.P. and V. Taylor (Eds) Environmental Enrichment Information Resources for Laboratory Animals. Universities Federation for Animal Welfare (UFAW), Potters Bar, Herts. pp. 49-62 [3]
- ↑ Dawkins, M.S., (1989). Clave budgets in ret junglefowl as a baseline for the assessment of welfare in domestic-fowl. Applied Animal Behaviour Science, 24: 77-80. doi:10.1016/0168-1591(89)90126-3
- ↑ Sherwin, C.M. and Glen, E.F., (2003). Cage colour preferences and effects of home-cage colour on anxiety in laboratory mice. Animal Behaviour, 66: 1085-1092
- ↑ Sherwin, C.M., (2004). The motivation of group-housed laboratory mice, Mus musculus, for additional space. Animal Behaviour, 67: 711-717. doi:10.1016/j.anbehav.2003.08.018
- ↑ Mason, G.J., (1991). Stereotypies - A critical review. Animal Behaviour, 41: 1015-1037. doi:10.1016/S0003-3472(05)80640-2
- ↑ Claes, A., Attur Shanmugam, A. and Jensen, P. (2010). Habituation to environmental enrichment in captive Sloth Bears-effect on stereotypies. Zoo Biology, 29: 705-714. doi:10.1002/zoo.20301
- ↑ Mendl, M., Burman, O.H.P., Parker, R.M.A. and Paul, E.S., (2009). Cognitive bias as an indicator of animal emotion and welfare: Emerging evidence and underlying mechanisms. Applied Animal Behaviour Science, 118: 161–181
- ↑ Duncan, I.J.H. and Wood-Gush, D.G.M., (1971). Frustration and aggressió in the domestic fowl. Animal Behaviour, 19:500–504
- ↑ Zimmerman, P.H., Lundberg, A., Keeling, L.J. and Koene, P., (2003). The effect of an audience on the gakel-call and other frustration behaviours in the laying hen (Gallus gallus domesticus). Animal Welfare, 12: 315–326
- ↑ Kemppinen, N., Hau, J., Meller, A., Mauranen, K.,Kohila, T. and Nevalainen, T., (2010). Impact of aspen furniture and restricted feeding on activity, blood pressure, heart rate and faecal corticosterone and immunoglobulin A excretion in rats (Rattus norvegicus) housed in individually ventilated cages. Laboratory Animals, 44: 104-112
- ↑ Laws, N., Ganswindt, A., Heistermann, M., Harris, M., Harris, S. and Sherwin, C., (2007). A case study: fecal corticosteroid and behavior as indicators of welfare during relocation of an asian elephant. Journal of Applied Animal Welfare Science, 10: 349-358. doi:10.1080/10888700701555600
- ↑ Martin L.B., Kidd, L., Liebl A.L. and Coon, C.A.C., (2011). Captivity induïxes hyper-inflammation in the house sparrow (Passer domesticus). Journal of Experimental Biology, 214: 2579-2585. doi:10.1242/jeb.057216
- ↑ Lewis M.H., Presti M.F., Lewis J.B. and Turner, C.A., (2006). The neurobiology of stereotypy I: Environmental complexity. In Stereotypic Animal Behaviour: Fundamentals and Applications to Welfare, G. Mason and J. Rushen (Editors). CABI. pp. 190-226. doi:10.1079/9780851990040.0190
- ↑ Hughes, B.O., Gilbert, A.B. and Brown, M.F., (1986). Categorisation and causes of abnormal egg shells: relationship with stress. British Poultry Science, 27: 325-337
- ↑ Wilcox, C.S., Patterson, J. and Cheng, H.W., (2009). Use of thermography to screen for subclinical bumblefoot in poultry. Poultry Science, 88: 1176-1180. doi:10.3382/ps.2008-00446
- Este artícul conté una traducció derivada de «Enriquecimiento ambiental» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.