Embassament del Tranco

El embassament del Tranco o també popularment conegut com El Tranco de Beas és un embassament situat en el parc natural de les serres de Cazorla, Segura i Les Viles, al noreste de la província de Jaén, Espanya. Es tracta d'un dels embassaments més grans d'Espanya la construcció dels quals va escomençar en 1929 i les seues obres varen finalisar en 1944. En les seues rodalies es va crear un poblat per a albergar als treballadors que intervenien en la seua construcció. Hui en dia els seus habitants són treballadors de la Confederació Hidrogràfica del Guadalquivir, Endesa i els descendents d'antics empleats.

L'embassament comprén els térmens municipals de Forns, Santiago-Pontones i Villanueva de l'Arquebisbe i actualment s'ha convertit en una important àrea recreativa i turística pel seu valor energètic, econòmic, paisagístic.

Geografia

Està situat en la zona de l'alt Guadalquivir i la seua situació és estratègica, sent el centre del parc natural de les Serres de Cazorla, Segura i Les Viles. En la zona sur del pantà s'ubica l'Illa Cap de la Vinya, d'alt valor paisagístic i monumental. Encara que la seua denominació tradicional ha segut El Tranco de Beas, el pantà ocupa terreny dels térmens municipals de Forns, al que pertany el llogaret i les aigües; Santiago-Pontones, a on s'ubica la caseta de control i les aigües i Villanueva de l'Arquebisbe, a on està ubicada la central hidroelèctrica i la presa.

Història

La construcció del pantà va ser plantejada per primera volta en un pla d'obres de 1902, en el propòsit d'abastir d'aigua per al rec d'un àrea calculada de 10 000 hectàrees d'eixa comarca. No obstant l'eixecució del proyecte es va ser demorant per falta tant de finançació pública com a privada. La construcció es va iniciar en 1927 i es va prolongar fins als anys quaranta. En 1944 el pantà va escomençar l'embassament d'aigua i l'inauguració oficial es va produir en 1946.

Per a la seua realisació, varen ser cobertes per les aigües 1.500 hectàrees bàsicament agrícoles, aixina com el llogaret de Bujaraiza i la torre de Bujarcáiz, només visible quan el nivell és molt baix. En l'illa Cap de la Vinya, al sur del pantà, se situa també el Castell de Bujaraiza. Durant més de vint anys va constituir l'embassament més gran d'Andalusia, en una capacitat de 500 hm³ fins que va ser superat pel embassament d'Iznájar que es va terminar en l'any 1968. Els treballs de repoblament forestal efectuats en la conca d'alimentació de l'embassament varen obligar també al trasllat d'una gran població i va generar un enorme despoblació en este tram del riu Guadalquivir.

Lo que hui es coneix com el pantà del Tranco de Beas va ser en temps la bella vega de Forns i el remansado vall del Guadalquivir, abdós replets de cortijadas i llogarets plenes de vida. Hui solament existixen en el recort dels seus antics habitants. La torre de Bujarcadí només apareix quan el Tranco està pràcticament buit; no obstant, el castell de l'antic señorío de Bujaraiza emergix sempre de les aigües com si d'un llac escocés es tractara.

Diuen que es va cridar el Tranco de Beas, perque en Beas de Segura s'hostajaven els ingeniers que varen treballar en la seua construcció. Antigament era conegut com el Tranco de Mojoque, o de Monzoque, i era un pas d'autèntic vèrtic sobre el riu a on varen ocórrer moltes anècdotes als serrans d'antany.

S'arreplega ací una sobrecogedora descripció del Tranco en el Diccionari Geogràfic-Estadístic-Històric d'Espanya i les seues Possessions d'Ultramar de Pascual Madoz. (Madrit 1845-1850):

"Este camí encara que ferm per estar tot en serra, és fatal: en ell es troba el difícil i perillós pas del Tranco de Monzoque, que dividix el terme de dites viles i el de Segura. Este tranco està en una elevadíssima risca situada a la dreta del Guadalquivir, i si té accés encara que molt difícil, és per mig de corts i composicions fetes en el seu trayecte: abans de dominar-la, preséntase la vereda en un buit, des del qual per mig de forats i poyos fets en la risca, formen el camí uns maderos colocats d'un punt a un atre d'ella, camí l'esgambi del qual a penes té 5 pams (1,04 m) i més de 100 vares (84 m) d'altura el precipici colocat baix d'ell. El pas d'esta espècie de pont, és impossible deixar de fer-ho en el supòsit de prendre este camí; mes només les persones que tenen costum, ho bifurcan sense marejar-se o sense experimentar a lo manco un gran estremecimiento d'horror, puix una atra cosa no pot succeir ínterin es travessen les 10 vares (8,36 m) que tindrà de llarc, en les quals no es deixa de percebre la profunditat de l'abisme, pel poc esgambi del pas, i l'espantós soroll que forma el riu estrelat en les roques que troba en les seues corrents".

El pantà del Tranco va ser inaugurat, mig sigle despuix del seu plantejament, en 1948. El transport de l'energia discorre per una llínea d'alta tensió fins a la ciutat d'Andújar.

Turisme i llocs d'interés

La zona i les seues afores s'ha revalorisat pel seu incipient turisme rural i ecoturisme per numerosos aspectes com el seu imponent paisage natural, aixina com l'assut i la central hidroelèctrica, dos grans construccions. En les seues aigües, junt a l'assut, empreses de turisme actiu oferixen la pràctica de deports nàutics. En les seues afores conta en una série d'estages rurals i restaurants de diferents categories. Molt prop es troben el parc cinegético, la Torre del Vinagre, el jardí botànic o el Centre d'Interpretació del Riu Borosa.

• 
  Central Hidroelèctrica
• 
  Illa Cap de la Vinya

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Embassament del Tranco.
• El Pantà del Tranco en el parc natural de les Serres de Cazorla, Segura, i Les Viles [1] archivat en Wayback Machine.
• Senyes actualisades del Pantà del Tranco