Els cigarros del faraó

Els cigarros del faraó

Els cigarros del faraó (en francés: Els Cigares du pharaon) és el quart àlbum de Les aventures de Tintín, la série de còmics del dibuixant belga Hergé. Encarregat pel periòdic conservador belga Li Vingtième Siècle per al suplement infantil Li Petit Vingtième, va ser publicat semanalment des de decembre de 1932 fins a febrer de 1934. L'història tracta del jove reporter belga Tintín i el seu gos Milú, que estan de viage en Egipte quan descobrixen la tomba d'un faraó ple d'egiptòlecs morts i caixes de purs. Perseguint el misteri d'estos cigarros, viagen a través d'Aràbia Saudita i l'Índia, i revelen els secrets d'una empresa internacional de contrabando de drogues.

Despuix de les aventures de Tintín en Amèrica, Els cigarros del faraó va ser un èxit comercial i es va publicar en forma de llibre poc despuix de la seua conclusió. Hergé va continuar les aventures de Tintín en El loto blau, argument que va seguir a partir de Els cigarros del faraó. La série en sí es va convertir en una part definitoria de la tradició de còmics franc-belgues. En 1955 va ser redibujado i coloreat, en un distinguit estil ligne-claire d'Hergé per a la seua republicación per Casterman. L'anàlisis crític de l'historieta es va centrar en l'innovació i l'aventura introduïx als recurrents personages dels detectius Hernández i Fernández i el vilà Rastapopoulos. El còmic va ser adaptat per a un episodi de la série animada d'Elipse/Nelvana Les aventures de Tintín de 1991.

Caixa de cigarros del faraó
(d'una película de dibuixos animats d'un lloc de la ret sobre historieta)

Argument

En una travessia de vaciones Tintín es troba al egiptòlec Filemón Cicló i al célebre director d'Hollywood Roberto Rastapopoulos. El reporter decidix anar a acompanyar al professor a la busca de la tomba del faraó Kih-Oskh, pero abans d'aplegar a Port Said és detingut pels detectius Hernández i Fernández perque un misteriós personage li ha ficat opi en el seu caixó. Tintín s'escapa i decidix retrobar-se en el professor i buscar la tomba. Despuix de trobar-la Cicló no dubta en desenterrarla, pero Milú sospita d'uns purs trobats en l'arena i Cicló desapareix. Tintín entra a la tomba i descobrix egiptológos morts momificados. També troba més purs pero cau inconscient per un gas narcòtic.

El símbol del faraó Kih-Oskh (dreta), inspirat del símbol Yin i Yang (esquerra).

A la nit següent, el capità Allan espera una entrega de mercaderia, pero un error fa que en els paquets vagen Tintín i Cicló. Allan és contrabandista i els guardacostas li registren, pero abans d'això, Allan tira a Tintín i a Cicló a l'aigua. Tintín pert la pista de Cicló i és acollit per un comandant d'un chicotet barco que els deixa en Aràbia i Tintín es troba al mercader Oliveira dona Figueira i a Rastapopoulos. Tintín pretén seguir la ruta del barco pero descobrix que el barco es dedicava al tràfic d'armes, i decidix seguir en Rastapopoulos i anar a Yabbeca, (ciutat àrap inspirada en La Meca) pero és atacat i despullat de la seua cantimplora. A dures penes aplega a Yabbeca a on li obliguen a allistar-se en l'eixèrcit. Tintín descobrix que el coronel té els mateixos purs que hi havia en la tomba de Kih-Oskh, pero és detingut per espionage i condenat a mort. Hernández i Fernández ho salven pero volen detindre-li de contrabando de cocaïna i d'armes.

Tintín fuig d'Aràbia i el seu avió s'estrela en la jungla de l'Índia, i es troba en Cicló, que s'ha tornat loco. Tintín troba a un Búngalo en el que estaven un doctor, un célebre escritor cridat Zlotky, un pastor i un matrimoni anglés apellidar Snowball. El doctor li recomana a Tintín dur a Cicló a un sanatori. Al matí següent, Cicló s'escapa i pretén acabar en Tintín perque ha segut hipnotizado per un faquir. Tintín sospita de Zlotky i l'escritor li anava revelar en cap de la banda criminal, pero és enfollit per Raidjajah, "el verí que torna loco". Tintín també ho du al sanatori pero el faquir va interceptar la carta dient que el loco era Tintín. Tintín és tancat pero s'escapa pronte i es torna a trobar als Fernández, que seguixen volent detindre-li. Tintín es troba en el Maharajá de Rawhajpourtalah i li conta que el seu pare i el seu germà lluitaven contra el tràfic d'opi i varen enfollir misteriosament. Tintín descobrix la sèu de la banda de traficants d'opi i deté als seus membres: El coronel àrap, el secretari del Maharajá, els Snowball, el faquir i un japonés. Tintín deté a tots menys al faquir, que escapa junt al cap raptant al fill del Maharajá, Tintín deté al faquir i el cap (que en El Loto Blau Rastapopoulos diu que ell era el cap) cau per unes penyes. En tornar, tota Rawhajpourtalah agraïx a Tintín, i en el palau descobrix que la banda traficava en opi per mig de falsos purs, i duen als dos locos al sanatori.

Història

Context

Georges Remi —més conegut baix l'seudònim d'Hergé— va treballar com a editor i ilustrador de Li Petit Vingtième, suplement infantil de Li Vingtième Siècle («El sigle XX»), un periòdic ultraconservador i catòlic belga en sèu en Brusseles —ciutat natal d'Hergé—, que va ser dirigit pel abat Norbert Wallez. En 1929 Hergé va començar Les Aventures de Tintín para Li Petit Vingtième, l'argument de les quals gira entorn als ardits del periodiste fictici belga Tintín. Wallez va ordenar a Hergé estrenar la seua primera aventura en l'Unió Soviètica per a que actue com propaganda antisocialista cap als chiquets (Tintín en el país dels Soviets), la seua segona aventura va tindre lloc en el Congo Belga per a fomentar el sentiment colonial (Tintín en el Congo) i per a la seua tercera aventura va dur a Tintín als Estats Units en l'història de la denúncia del capitalisme nortamericà (Tintín en Amèrica).

Archiu:Egypt. CAPS 1 .jpg

El descobriment de la tomba de Tutankamón per Howard Carter (en l'image) va ser una influència per a Els cigarros

Per a la seua quarta aventura, Hergé estava ansiós per escriure una història de misteri. En la década de 1930 varen florir les noveles de misteri en tota Europa occidental, despuix de l'èxit d'autors com Agatha Christie i Ellery Queen. La decisió de crear un escenari entorn a la tomba de Kih-Oskh va ser influïda pel descobriment, en 1922, de la tomba del faraó Tutankamon per Howard Carter i els reclams sensacionalistes circumdants sobre una maldicció dels faraons. Hergé tornaria a este tema en Les sèt boles de cristal (1948). El nom de Kih-Oskh era una alusió als quioscs a on es venia Li Petit Vingtième. El símbol Kih-Oskh va ser descrit per Hergé com una distorsió del símbol taoísta de la Taijitu, i el tintinólogo Benoît Peeters va pensar que anunciava la "Marca Groga" que apareix en el còmic The Yellow "M" (1952-54) de Blake i Mortimer de l'autor i més tarde colaborador d'Hergé, Edgar P. Jacobs. Hergé va ser ajudat en la producció de Els cigarros del faraó pel seu assistent Paul "Jam" Jamin, que va anar fortament influït per les revistes britàniques The Humorist i Punch.

Hergé va ser influït per les obres publicades de l'aventurer i traficant d'armes francés Henry de Monfreid, particularment els seus llibres Secrets de la Mar Rojo i La travessia de l'hachís. Despuix d'haver vixcut la Primera Guerra Mundial, Hergé va sentir certa repulsió pels traficants d'armes i utilisa a Monfreid com a base per al personage de traficant d'armes en Els cigarros. L'idea dels cossos momificados que s'alineen a lo llarc d'una paret es va adoptar a partir del llibre de 1919 de Pierre Benoît L'Atlantide (Atlántida), que recentment havia segut duta al cine en 1932 per Georg Wilhelm Pabst. Les pintures murals que apareixen en la portada de Li Petit Vingtième es varen basar en un bajorrelieve d'Hathor i Seti I ubicat en el Museu del Louvre, París, mentres que el tro que apareix en el somi de Tintín es va adoptar de la trobada en la tomba de Tutankamón. L'inclusió de la societat secreta que opera la ret de contrabando rep influències de les teories dretanes sobre la conspiració de la maçoneria, de la que Hergé, provablement, obtinguera informació sobre la germandat en un artícul de 1932 escrit per Lucien Farnoux-Reynaud en la revista radical La Crapouillot.

Publicació original (1931-1932)

El 24 de novembre de 1932, Li Petit Vingtième va publicar una entrevista fictícia entre Jamin i Tintín en el que el periodiste anunciava que viajaria a China a través d'Egipte, l'Índia, Ceilan i Indochina. El 8 de decembre de 1932, l'historieta va començar la serialización en el suplement baix el títul de Les aventures de Tintín, reporter, en Orient. Com l'història va començar en Egipte en lloc de China, Hergé va decidir cridar breument a l'història El cas d'El Caire. L'història no estava seguint un pla o trama preescrita, puix Hergé, com de costum, ideava l'història de semana a semana. Quan va aplegar el moment de reunir i publicar l'història en forma de llibre, Hergé va decidir dividir-ho en dos volums i donar-los a cada u un nou títul; la primera mitat, que s'establix en Egipte, Aràbia i l'Índia, la va titular Els cigarros del Faraó, mentres que el segon volum, situat en China, es va convertir en El Loto Blau. Els cigarros va ser la primera de les aventures publicades per Casterman, en qui Hergé havia firmat un contracte a finals de 1933, encara que molt al seu disgust, puix va retardar la publicació fins a autumne de 1934, despuix de la culminació de les vacacions d'estiu. En 1936 varen solicitar, en èxit, que es produïren vàries planches de color per a ser insertat en la reedició del llibre.

Els cigarros del Faraó va significar l'introducció de varis personages que guanyarien un paper recurrent en Les Aventures de Tintín. Les més notables són els dos detectius, que varen ser cridats inicialment "Agent X33 i Agent X33 bis". En el guion de 1941 de Tintín en l'Índia: El Misteri del Diamant Blau, coescrito per Jacques Van Melkebeke, Hergé els va nomenar "Durant i Durand", encara que més tart els renombró "Dupont i Dupond". Els traductors en anglés de la série, Michael Turner i Leslie Lonsdale-Cooper, els renombraron "Thomson i Thompson" i, en castellà, varen optar per "Hernández i Fernández". Abdós agents de la llei es basen en una combinació de la policia belga estereotipada de la década de 1930 en les observacions d'Hergé del seu pare i el seu tio, Alexis i Léon Remi.

La série va introduir a l'enemic de Tintín, Roberto Rastapopoulos, en Els cigarros del Faraó, ací representat com un famós director de cine d'Hollywood. En el volum següent, El Loto Blau, també es revela com el cap d'una organisació criminal internacional. El seu nom va ser desenrollat per un dels amics d'Hergé; este va pensar que sonava còmic i va decidir utilisar-ho. Va idear Rastapopoulos com un italià en un llinage grec, pero el personage estava equipat en estereotips antisemites sobre els judeus i Hergé va ser ferm que el personage no era judeu. Un quart personage recurrent introduït en esta historieta va ser el comerciant portugués Oliveira dona Figueira, qui reapareixeria en les aventures posteriors en Orient Mig, En el país de l'or negre i Estoc de coque. U dels personages principals de l'història va ser Filemón Cicló, un egiptòlec que és l'estereotip de professor excèntric. En este sentit, és un prototip per al personage de Selvat Tornasol, qui Hergé introduiria més tart en El tesor de Rackham el Rojo.

Segona versió (1955)

En els anys 1940 i 1950, quan la popularitat d'Hergé havia aumentat, ell i el seu equip dels Estudis Hergé varen tornar a dibuixar moltes de les aventures en blanc i negre originals de Tintín en color utilisant la ligne claire («llínea clara»), estil de dibuix que tenia desenrollat per a equparlo visualment a les noves històries de Tintín que s'estaven creant. Els estudis reformatearon i colorearon Els cigarros del faraó en 1955, que va ser l'última de les primeres obres que va tindre sometre's a este procés.

En reduir la densitat de l'historieta, Hergé va retirar vàries escenes aïllades que res tenien que vore en el desenroll de la trama, en les que Tintín s'enfrontava a un rat penat, un cocodril i serps. La ciutat àrap que Tintín i Milú varen buscar en l'història ya no es va identificar com La Meca, mentres que es varen eliminar tres consellers del Maharajah. També es varen insertar nous elements; Hergé va agregar una representació de les antigues piràmides egipcíaques en el fondo. Hergé també, retroactivament, va afegir el personage de Allan en l'història; que originalment s'havia introduït en la posterior aventura de 1941 El carranc de les pinces d'or, a on va ser home de confiança de Rastapopoulos. Hergé va incloure una alusió al seu amic i colaborador Edgar P. Jacobs en l'història per mig de l'inclusió d'un professor momificado cridat E.P. Jacobini en una tomba egipcíaca.

Mentres que la versió original mostrava a Sheikh Patrash Pasha mostrant a Tintín una còpia de Tintín en Amèrica, en la versió de 1955 es va canviar a l'anterior Tintín en el Congo i Hergé canviaria de nou per a impressions posteriors, esta volta a Objectiu: la Lluna (1953), aventura que s'establix cronològicament despuix de Els cigarros. Benoît Peeters va assegurar que, en esta escena, el llector pot imaginar la sorpresa de trobar-se en Tintín en una aventura que encara no havia tingut i que va incloure als personages de capità Haddock i Selvat Tornasol, qui encara no havia segut presentat. Harry Thompson va opinar que els canvis més importants en el llibre eren artístics, puix per a finals de 1950 Hergé estava en el cim de la seua capacitat artística.

Publicacions posteriors

Casterman va tornar a publicar la versió en blanc i negre i original en 1979 en un volum en francés recollit en El loto blau i L'orella trencada, la segona part de la colecció Archius Hergé. En 1983 varen publicar una versió facsímil de l'original.