Anar al contingut

Tintín en el Congo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tintín en el Congo

Tintín en el Congo (original i en francés: Tintin au Congo) és el segon àlbum de Les aventures de Tintín, la série de còmics del dibuixant belga Hergé. Encarregat pel diari belga Li Vingtième Siècle per a publicar-ho en el seu suplement infantil Li Petit Vingtième, va ser publicat semanalment des de maig de 1930 a juny de 1931, abans de ser publicat en un volum arreplegat per Éditions de Petit Vingtième en 1931. L'història narra les aventures del jove periodiste belga Tintín i el seu gos Milú, que són enviats al Congo Belga per a informar sobre els acontenyiments del país. En mig de vàries trobades en el poble congoleny natiu i varis animals salvages, Tintín descobrix una operació criminal de contrabando de diamants dirigida pel gánster nortamericà Al Capone.

A raïl de Tintín en el país dels Soviets i reforçada per trucs publicitaris, Tintín en el Congo va ser un èxit comercial en Bèlgica i també va ser publicat en França. Hergé va continuar Les aventures de Tintín en Tintín en Amèrica en 1932, i la série es va convertir posteriorment en una part definitoria de la tradició de còmic franc-belga. En 1946, Hergé redibujó i coloreó Tintín en el Congo en el seu distintiu estil ligne-claire per al seu republicación per Casterman, en més alteracions fetes a petició del seu editor escandinau per a una edició de 1975.

Argumente

[editar | editar còdic]

El reporter belga Tintín i el seu gos Milú viagen al Congo Belga, a on una multitut de natius congolenys els rep.[1] Tintín contracta a un chiquet natiu, Coco, per a ajudar-li en els seus viages, i poc despuix, Tintín rescata a Milú de les fauces d'un cocodril. Un polissó criminal intenta matar a Tintín, pero unes mones tiren cocos al polissó fins a deixar-ho inconscient. Poc despuix, una mona seqüestra a Milú, pero Tintín ho salva.[2]

Un Ford T com el que utilisa Tintín en l'història i que apareix en la portada del llibre.

Al matí següent, Tintín, Milú, i Coco estrelen el seu coche contra un tren, que arregla el propi periodiste i remolca fins al poble de la tribu Babaorum. Es troben en el rei, que ho acompanya en una caça al sendemà. Un lleó deixa a Tintín inconscient, pero Milú ho rescata mossegant la seua coa. Tintín guanya l'admiració dels natius, fent que el bruix dels Babaorum, Muganga, es pose celós. Quan cura a un natiu usant quinina, Tintín és aclamat com un Boula Matari («triturador de roques»).[nota1 1] En l'ajuda del polissó, Muganga acusa a Tintín de destruir un ídol sagrat de la tribu. Els parracs, enfurits, aprisionan a Tintín, pero després es tornen contra Muganga quan Coco els mostra imàgens de Tintín que havia fet del bruix i el polissó per a conspirar i destruir l'ídol. Tintín es convertix en un héroe en el poble, i una dòna local s'inclina davant ell, dient: «¡Home blanc molt gran! Té bons esperits... ¡Senyor blanc és un gran home yuyu!».[4]

Enfurit, Muganga comença una guerra entre els Babaorum i els seus veïns, els M'Hatuvu, el rei dels quals conduïx un atac contra el poble Babaorum. Tintín els salva de les seues garres i els M'Hatuvu cessen les hostilitats i vénen a idolatrar a Tintín. Muganga i el polissó traman matar a Tintín i fan que semble l'atac d'un lleopart, pero Tintín sobreviu i salva a Muganga d'una boa constrictor; Muganga suplica clemència i termina les seues hostilitats. El polissó intenta capturar de nou a Tintín pero conseguix tornar a salvar-se en disfrassar-se de misionero catòlic. Abdós lluiten en una cascada i el polissó és menjat pels cocodrils.[5] Despuix de llegir una carta de la bojaca del polissó, Tintín descobrix que algú cridat «A.C.» ha ordenat la seua eliminació. Tintín captura a un delinqüent que va intentar trobar-se en el polissó i s'entera de que «A.C.» és el famós gánster nortamericà Al Capone, que està tractant de fer-se en el control de la producció de diamants d'Àfrica. Tintín i la policia colonial detenen al restant de la banda de contrabando de diamants i Tintín i Milú retornen a Bèlgica.[6]

Història

[editar | editar còdic]

Antecedents i context

[editar | editar còdic]

Georges Remi –més conegut per el seudònim d'Hergé– va ser amprat com a editor i ilustrador de Li Petit Vingtième («El Chicotet Vint»),[7] el suplement infantil de Li Vingtième Siècle («El sigle Vint»), un diari belga fortament catòlic conservador en sèu en Brusseles, ciutat natal d'Hergé. Dirigit pel abat Norbert Wallez, el periòdic es descriu a sí mateixa com «un periòdic catòlic per a adoctrinar i informar», en una llínea editorial de cort ultradretana i fascista.[8] D'acort en el productor televisiu i noveliste Harry Thompson, tals idees polítiques eren comunes en Bèlgica en eixe moment i el mig d'Hergé va ser impregnat en idees conservadores que giraven al voltant del «patriotisme, el catolicisme, l'estricta moralitat, la disciplina i l'ingenuïtat».[9] Plantilla:Caixa de cita

Image de la visita oficial del rei belga Alberto i la reina Isabel, que inspeccionen la base militar de Léopoldville en 1928.

En 1929 va començar Hergé Les aventures de Tintín, tira còmica de Li Petit Vingtième, una série sobre els ardits d'un periodiste fictici belga cridat Tintín. Despuix de l'èxit de Tintín en el país dels Soviets, serializado semanalment en Li Petit Vingtième des de giner de 1929 fins a maig de 1930, Hergé volia enviar a Tintín als Estats Units. Wallez va insistir en escriure una història situada en el Congo Belga, llavors una colónia belga, i hui República Democràtica del Congo.[10] Els chiquets belgues deprenien sobre el Congo en l'escola i Wallez esperava estimular la celosia colonial i misionero en el seu número de llectors.[11] Es creu que l'administració colonial belga necessitava certa promoció en un moment en que «estaven encara prou frescs» els recorts de la visita de 1928 a la colónia pel rei belga Alberto i la reina Isabel.[12] També esperava que alguns dels seus llectors es veren influïts i volgueren treballar en el Congo.[13]

Hergé va caracterisar les instruccions de Wallez de manera sarcàstica, dient que Wallez es referix al Congo com a «nostra bella colónia que té gran necessitat de nosatres, tarantara, tarantaraboom».[14] Ell ya tenia certa experiència en ilustrar escenes del Congo; tres anys abans, Hergé havia proporcionat dos ilustracions per al periòdic que varen aparéixer en un artícul que celebrava el cinquanta aniversari de l'expedició d'Henry Morton Stanley en el Congo. En una d'elles, Hergé representa a un congoleny natal fent una reverència davant un europeu, escena que es repetix en Tintín en el Congo.[15]

De la mateixa manera que en Tintín en el país dels Soviets, a on Hergé havia basat la seua informació sobre l'Unió Soviètica casi en la seua totalitat en una sola font, en Tintín en el Congo utilisa material de font llimitada per a deprendre sobre el país i la seua gent. Es basa, en gran part, en la lliteratura escrita pels misionero, en l'únic element afegit el dels contrabandistas de diamants, possiblement adoptat dels serial de tipo Jungle Jim.[16] Hergé va visitar el Museu Colonial de Tervuren, examinant les seues coleccions etnogràfiques d'artefactes congolenys, inclosos els trages dels hòmens lleopart.[17] Va adoptar les escenes de caça de la novela d'André Maurois El silenci de coronel Bramble, mentres que els seus dibuixos d'animals varen ser inspirats per les impressions de Benjamin Rabier.[15] Hergé també va escoltar contes colonials d'alguns dels seus colegues que havien estat allí, pero no li varen agradar les seues històries i més tart va assegurar: «No m'agraden els colon, que tornen per a presumir dels seus ardits. Pero tampoc vaig poder evitar vore els negres com a chiquets grans».[13]

Publicació original (1930–31)

[editar | editar còdic]

Tintín en el Congo va ser publicat baix el títul original en francés Tintin au Congo en Li Petit Vingtième des del 5 de maig de 1930 a l'11 de juny de 1931, distribuïda en el diari catòlic francés Cœurs Vaillants.[18] Dibuixat en blanc i negre, es va seguir la mateixa fòrmula amprada en El país dels Soviets, que queda «essencialment sense argument», segons Michael Farr, i que consistix, en gran mida, en events no relacionats que Hergé improvisava cada semana.[19] Hergé va comentar més alvance, en el procés d'escriure estes primeres aventures, que «El Petit Vingtième eixia el dimecres de nit i yo, a sovint, no tenia ni idea, en el matí del dimecres, de cóm anava a conseguir Tintín eixir del destret que m'havia posat en la semana anterior».[14] L'estil visual de la tira va ser similar al de El país dels Soviets.[20] En la primera entrega de Tintín en el Congo, Hergé va incloure a Quique i Flupi, dos chics jóvens de Brusseles a qui havia introduït recentment en una atra tira còmica de Li Petit Vingtième, entre la multitut de gent que diu adeu a Tintín.[21]

Com en El país dels Soviets, Tintín en el Congo va ser molt popular en Bèlgica. En la vesprada del 9 de juliol de 1931, Wallez va repetir el truc publicitari que havia usat quan els soviètics varen terminar per tindre un jove actor, Henry de Doncker, es va vestir com Tintín en l'engranage colonial i va aparéixer en Brusseles i després en Lieja, acompanyat per dèu portadors africans i una varietat d'animals exòtics a sòu d'un zoològic. Coorganizar en el Bon Vaig marchar, l'event va atraure a 5 000 espectadors en Brusseles.[22] En 1931, Éditions de Petit Vingtième va arreplegar l'història en un sol volum, i Casterman va publicar una segona edició en 1937.[18] En 1944 el llibre havia segut reimpreso sèt voltes i havia venut més que cada u dels atres sèt llibres de la série.[nota2 1][23] L'èxit de la série va dur a Wallez a renegociar el contracte d'Hergé, donant-li un salari més alt i el dret a treballar des de casa.[24]

Segona versió (1946)

[editar | editar còdic]

En la década de 1940, en acabant de que la popularitat d'Hergé aumentara, el dibuixant belga va tornar a dissenyar moltes de les historietes de Tintín del blanc i negre original a color, utilisant l'estil de dibuix ligne claire que ell havia desenrollat, a fi de dispondre en forma visual de les nova Aventures de Tintín que havia produït.[25] Hergé va fer per primera volta alguns canvis en esta direcció en 1940, quan l'història va ser serializada en el diari en flamenc Het Laatste Nieuws.[26]

Despuix de sugerències de Casterman, Tintín en el Congo va ser posteriorment redibujado per complet i la nova versió es va publicar en 1946.[25] Com a part d'esta modificació, Hergé va acurtar el total de pàgines de 110 fulls a les 62 pàgines estàndar, segons lo sugerit per l'editor Casterman. També va fer varis canvis a l'història, tallant moltes de les referències a Bèlgica i el domini colonial.[25] Per eixemple, en l'escena en la que Tintín ensenya als chiquets de l'escola congolenya sobre geografia, afirma en la versió original: «els meus volguts amics, hui vaig a parlar-los sobre el seu país: Bèlgica», mentres que en la versió de 1946 en lloc d'això els dona una lliçó de matemàtiques.[25] Hergé també va canviar el caràcter de Jimmy MacDuff, l'amo del lleopart que ataca a Tintín, d'un empresari negre del Gran Circ Americà a un blanc «proveïdor dels zoològics més grans d'Europa».[25]

En la versió en color de 1946, Hergé va afegir una chicoteta aparició d'Hernández i Fernández, els dos detectius que havia introduït en el quart àlbum de Tintín, Els cigarros del faraó (1932–34), que va ser creat cronològicament despuix de l'aventura congolenya. Afegint-los a la primera pàgina, Hergé els situa en el teló de fondo, veuen una multitut que rodejava a Tintín mentres puja a un tren i comenten que «sembla ser un jove periodiste que viaja a Àfrica ...»[12] En la mateixa vinyeta, Hergé inserta representacions de sí mateix i el seu amic Edgar P. Jacobs (colorista del llibre) en la multitut que veu partir Tintín.[27]

Versions posteriors

[editar | editar còdic]

Quan Tintín en el Congo va ser llançat per primera volta pels editors escandinaus de la série en 1975, es varen opondre a la pàgina 56, a on Tintín perfora un forat en un rinoceront viu, ho ompli de dinamita i ho fa esclatar. Li varen demanar a Hergé que reemplaçara esta pàgina en una escena menys violenta, que al seu juí seria més adequat per als chiquets. Hergé va estar d'acort, ya que va llamentar les escenes de caça major en l'obra poc despuix de la seua producció. La pàgina alterada de l'incident del rinoceront va resultar que l'animal fuig ilés despuix de colpejar accidentalment i disparar la pistola de Tintín.[28]

A pesar de que els editors de tot lo món havien posat l'historieta a disposició per molts anys, els editors anglesos es varen negar a publicar Tintín en el Congo pel seu contingut raciste. A finals de 1980, Nick Rodwell, agent d'Estudis Hergé en el Regne Unit, va dir a la prensa la seua intenció de publicar finalment el llibre en anglés i va manifestar la seua creència de que la publicació de l'edició original en blanc i negre de 1931 causaria menys controvèrsia que la versió en color de 1946.[27] Despuix de més retarts, en 1991, xixanta anys despuix de la seua publicació original de 1931, va ser l'última de les aventures de Tintín que va ser publicada en anglés. La versió en color de 1946 va aparéixer en anglés en 2005, publicada per Egmont.[29]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Hergé, 2005, pp. 1–11.
  2. ↑ Hergé, 2005, pp. 11–18.
  3. ↑ Ascherson, 1999, pp. 128-9.
  4. ↑ Hergé, 2005, pp. 19–28.
  5. ↑ Hergé, 2005, pp. 44.
  6. ↑ Hergé, 2005, pp. 44–52.
  7. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  8. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  9. ↑ Thompson, 1991, p. 24.
  10. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  11. ↑ Assouline, 2009, p. 26.
  12. ↑ 12,0 12,1 Farr, 2001, p. 21.
  13. ↑ 13,0 13,1 Peeters, 2012, p. 46.
  14. ↑ 14,0 14,1 Thompson, 1991, p. 33.
  15. ↑ 15,0 15,1 Assouline, 2009, p. 27.
  16. ↑ Lofficier y Lofficier, 2002, p. 25.
  17. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  18. ↑ 18,0 18,1 Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  19. ↑ Farr, 2001, pp. 21–22.
  20. ↑ Lofficier y Lofficier, 2002, p. 26.
  21. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  22. ↑ Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core; Plantilla:Sfnm/core.
  23. ↑ 23,0 23,1 McKinney, 2008, p. 171.
  24. ↑ Peeters, 2012, p. 47.
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 25,3 25,4 Farr, 2001, p. 25.
  26. ↑ Goddin, 2009, pp. 70, 73.
  27. ↑ 27,0 27,1 Thompson, 1991, p. 42.
  28. ↑ Farr, 2001, pp. 23, 25.
  29. ↑ Hergé, 2005, inset.


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota1", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota1"/>
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota2", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota2"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tintín_en_el_Congo&oldid=853451»