Els Horcones (zona arqueològica)
La zona arqueològica Els Horcones, està situada en el costat nort del Cerro de Bernal, en la part alta d'una chicoteta cordillera situada en el costat sur d'una planicie costera. Pertanyent al municipi de Tonalá, Chiapas.
| Els Horcones | ||
| Nom: | Zona arqueològica Els Horcones | |
| Tipo | Cultural | |
| Ubicació | Chiapas México
| |
| Coordenades | </noinclude> | |
| Localisació | Mesoamérica (Mèxic) | |
| Cultura | Provablement mixe-zoque | |
| Cronologia | 300 a. C. - 1100 d. C. | |
| Periodo de floriment | Periodo Clàssic Primerenc | |
| Extensió | 70 Hectàrees | |
Exploracions arqueològiques
Per desgràcia, pocs són els elements que tiren informació de la cultura indígena que va habitar la regió, es va extinguir a tal punt que lo únic que se sap és que va pertànyer a l'época clàssica.[1] Carlos Navarrete (1976, 1986), va anar el primer que va identificar les conexions entre Horcones i el Mèxic Central. L'evidència arqueològica mostra l'importància de l'intercanvi interregional entre Els Horcones i Teotihuacán durant el Periodo Clàssic Primerenc.[2]
Claudia García-Dones Lauriers (2008), reporta que en dos temporades d'excavacions arqueològiques (giner–març de 2005 i 2006), evidencían que el contacte entre Els Horcones i Teotihuacán era molt més ampli que l'art en els monuments.[2]
Història
Les característiques fisiográfica específiques del Cerro de Bernal, ho convertixen en l'única montanya característica del costat sur de la planura costera, les seues faldes s'estén fins a les màrgens d'un sistema d'estanys costers, ademés, el costat nort de la seua base, constriñe el pas terrestre que forma un estret corredor natural que podria haver segut fàcilment controlat per "Els Horcones".[3]
L'ubicació estratègica dels Horcones va ser de suma importància per a comprendre per qué el comerç va jugar un important paper en el història i el desenroll d'este lloc. Els Horcones mantenia una forta conexió en Veracruz i la costa del Pacífic Guatemaltec, aixina com d'atres regions.[2]
L'evidència de ceràmica, obsidiana, l'arquitectura i monuments esculpidos sugerixen que Els Horcones, va servir com un important centre comercial i de la comunitat de porta d'enllaç possible en un grup de residents dels mercaders teotihuacanos, possiblement, vida en el lloc.[4] El Cerro de Bernal era punt intermig entre Teotihuacán i Kaminaljuyú, per lo que és possible que s'establiren centres de control per a les rutes comercials de la costa de Chiapas.[3] Els Horcones estava conectat a través del comerç en atres regions com la costa del Pacífic de Guatemala, Veracruz, les terres baixes mayas i les terres altes, i el drenage Grijalva-Usumacinta.[4]
Els resultats d'Anàlisis químics i visuals d'artefactes d'obsidiana dels Horcones, l'evidència mostra l'importància de l'intercanvi interregional en el història d'este lloc. l'obsidiana de sis jaciments distints va ser utilisada en Els Horcones. El jaciment més representat va ser el de Pachuca que evidencia els forts vínculs econòmics entre Els Horcones i Teotihuacán durant el Clàssic Primerenc.[2]
L'evidència actual indica que la zona dels Horcones va ser ocupada en gran part durant el Periodo Clàssic Primerenc, sense evidències de la seua reutilisació en époques posteriors.[2]
Vore també
Referències
- ↑ Estela de Tlaloc[1]
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 FAMSI.Early Classic Obsidian Trade at Els Horcones, Chiapas, Mèxic.»
- ↑ 3,0 3,1 El complex escultòric del Cerro de Bernal, en la costa de Chiapas[2] [3] archivat en Wayback Machine.
- ↑ 4,0 4,1 Proyecte Arqueologico Els Horcones: Investigating the Teotihuacan presence on the Pacific coast of Chiapas, Mexico [4] [5] archivat en Wayback Machine.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Los Horcones (zona arqueológica)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.