El Museu Canari

El Museu Canari és una societat científica i cultural de Las Palmas de Gran Canària, Espanya, dedicada principalment als primers pobladors de Gran Canària. Va ser fundat en 1879 a iniciativa de varis membres de la burguesia local encapçalats pel Dr. Gregorio Chil i Taronger i l'historiador i notari Agustín Millers Torres.

En 1962, el museu va ser declarat monument històric-artístic, per lo que és be d'interés cultural en categoria de monument,

Exposició

En la seua sèu, situada en el històric barri de Vegueta, s'expon una colecció permanent i monogràfica sobre la població aborigen de Gran Canària, un grup humà que va aplegar a esta illa des del nort d'Àfrica en els primers sigles de nostra era i que alguns historiadors vinculen en els canarii.

Respecte al seu contingut expositiu, el fondo del museu està compost per una innumerable cantitat de materials, be objectes complets, be fragments, procedents, en la majoria dels casos, de Gran Canària; completant-se en materials procedents d'atres illes del Archipèlec canari.

Entre les coleccions que conserva mereixen ser destacats els recipients ceràmics per la seua variada tipologia i bellea decorativa; les figurillas de terracota, tradicionalment considerades com ídols, com per eixemple l'Ídol de Tara, en una àmplia representació per a Gran Canària; i les cridades pintaderas, de les que es dispon de més de 200 peces.

Ídol de Tara, en El Museu Canari, Las Palmas de Gran Canària

Importància rellevant posseïx també la colecció de restants antropològics que ha segut estudiada per diferents investigadors des dels inicis d'esta fundació museística. Completen el fondo expost numeroses peces d'indústria lítica i òssea, teixits en pells i fibres vegetals, material malacológico, restants de fauna i productes vegetals.

Archiu i documentació

Una atra part important del Museu Canari és el seu centre de documentació, que està considerat com la major i més important colecció de documents d'i sobre les illes Canàries. El seu orige se situa en la mateixa creació de l'institució, puix des d'un primer moment es va organisar la formació d'una biblioteca en les aportacions dels primers socis. Aquella biblioteca primigènia no contava únicament en llibres, sino que es va nutrir de grans coleccions archivístiques i de publicacions periòdiques.

Actualment el centre de documentació del Museu Canari conta en una biblioteca, un archiu i una hemeroteca, tots ells de gran importància patrimonial.

La biblioteca conserva llibres impresos datats entre el XV (incunables) i l'actualitat, i tracta de coleccionar totes les publicacions editades en Canàries o per autors canaris, ademés de recopilar les obres que tinguen a les illes Canàries en la seua temàtica. En esta colecció es troben numerosos llibres rars i curiosos, i inclús un bon número d'eixemplars únics.

L'archiu del Museu Canari alberga coleccions fonamentals per a el història de l'archipèlec, com l'Archiu de l'Inquisició de Canàries o el fondo documental de la Casa Forta d'Adeje. Una trentena de conjunts documentals de naturalea privada i familiar formen part d'este archiu, en el que destaquen les coleccions generades per personages tan rellevants de la cultura insular com Benito Pérez Galdós, els germans Juan i Fernando León i Castell, José de Vera i Clavijo i molts atres.

Completen l'archiu alguns fondos històrics d'empreses i associacions i vàries coleccions artístiques i figuratives, entre les que destaquen la colecció cartogràfica i l'archiu fotogràfic. Este últim fondo conserva millers de fotografies d'antics professionals com Teodoro Maisch i Luis Ojeda Pérez.

El hemeroteca del Museu Canari, que alberga més d'un milló d'eixemplars de periòdics i revistes, és la més important colecció d'este tipo de documents en les illes Canàries. Comprén des dels primers periòdics coneguts, que es varen distribuir en eixemplars manuscrits (com és el cas del Correu de Canàries, que va circular entre 1762 i 1763), fins a la prensa actual. La riquea d'este fondo residix especialment en els periòdics datats en la segona mitat de el XIX i els primers anys de el XX, puix la província de Canàries (província única en eixe temps) va ser una de les més fèrtils d'Espanya en producció de capçaleres de prensa, una circumstància derivada de la lluntea dels centres de distribució més importants del país.

Vore també

• Aborigen canaris
• Las Palmas de Gran Canària
• Barri de Vegueta
• Canarii
• Museu de la Naturalea i l'Arqueologia

Fonts

• Taronger Santana, Mari Carmen (2019): "Gregorio Chil i Taronger i l'evolucionisme en Canàries", en Reflexions sobre Darwinismo des de les Illes Canàries (M. Sarmiento, R. Ruiz, MC. Taronger, MJ. Betancor i JA. Uribe, eds.). Madrit: Universitat de Las Palmas de Gran Canària, Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Universitat Michoacana de Sant Nicolás de Hidalgo, Editorial Dotze Carrers. ISBN: 978-84-9744-267-1
• Taronger Santana, Mari Carmen (2019): "Gregorio Chil i Taronger. Aproximació biobibliográfica i la seua relació en la Societat Espanyola de Història Natural", en Bolletí de la Real Societat Espanyola de Història Natural, n. 113. Madrit: Real Societat Espanyola de Història Natural. ISSN: 2659-2703 http://www.rsehn.es/index.php?d=publicacions&num=70&w=443
• Taronger Santana, Mari Carmen (2016): Cultura, Ciència i Sociabilitat en Las Palmas de Gran Canària en el XIX. El Gabinet Lliterari i El Museu Canari. Madrit: Mercurio Editorial. ISBN 9788494558757