Ídol de Tara

Ídol de Tara és la denominació popular per la que es coneix una figura de terracota decorada en almagre que es troba exposta en El Museu Canari de Las Palmas de Gran Canària, a on està inventariada en el número 2899. S'identifica en el cult a la fertilitat i en el paper social de la dòna entre els antics pobladors de l'illa de Gran Canària, Canàries, i s'ha considerat que reflectix algun tipo d'engordixca ritual relacionat en cerimònies prenupciales.

Ídol de Tara

Descripció

Es tracta d'una figura femenina en postura sedente, en les cames creuades i els braços en gerra sobre la cintura. Els braços estan partits, pero poden observar-se en la figura les improntes que indiquen el lloc a on es recolzaven. Els bíceps i cuixes de l'estatuilla són voluminosos, aparentment desmesurats sobre el seu tamany: uns 26 cm d'altura i casi 24 cm d'esgambi. Posseïx un coll llarc del que arranca un cap chicotet en traces esquemàtiques. Tècnicament, cap, bíceps i cuixes són buits. El seu gran tamany i pes explicaria que es recorreguera a allaugerar-les, buidant braços o modelant cames i torsos completament buits. S'aprecien les marques fetes per a senyalar el melic, la vulva, les fosses nassals i els ulls. El nas, la boca i els ulls es delinearon per mig d'incisions. Es va usar ocre roig (almagre) per a pintar casi tot l'ídol. Ademés va ser bruñido per a donar-li llustre, especialment en les parts desprovistas de pintura.

Descobriment: controvèrsia i números d'inventari

L'ídol formava part de la colecció particular del Dr. Gregorio Chil i Taronger (Telde, 1831-Las Palmas de Gran Canària, 1901), qui la va llegar al Museu Canari de la mateixa manera que va fer en el restant de materials de la seua colecció. El doctor Chil va expondre esta figura en l' Exposició Universal de París de 1878, i és possible que també el haguera presentat en anterioritat, en 1875, en el Congrés Internacional de Americanistas de Nancy (França), al que va remetre vàries terracotas i ídols, ademés d'atres materials, per a la mostra d'antiguetats celebrada en paralel. Encara que la major part del llegat de Chil va ingressar formalment en El Museu Canari despuix del seu decés en 1901, el cridat ídol de Tara ya havia segut donado en anterioritat i estava expost en les seues vitrines a lo manco des de 1887, quan apareixia en els inventaris en el número de registre 249, hui obsolet.

Erro al crear miniatura:

Fragment d'ídol trobat en Tara (Telde) en 1957. El Museu Canari, Las Palmas de Gran Canària.

L'identificació i procedència d'esta figura és problemàtica i controvertida. A pesar de que la designació popular com "ídol de Tara" es referix al poblat indígena canari de Tara en Telde, no hi ha senyes arqueològiques suficients per a atribuir a este jaciment el seu lloc de procedència. Actualment solament és possible afirmar que la peça procedix de Gran Canària, sense més concreció, tal i com apareix en tots els escrits de Chil quan es referix a ella. La seua designació popular com a “ídol de Tara” es deu a una confusió iniciada cap a 1960, quan una tradició erudita, alimentada per Simón Benítez Padilla (Las Palmas de Gran Canària, 1890-1976), historiador i conservador del Museu Canari, i pel folklorista Néstor Àlber, insistix en vincular esta peça al referit poblat prehispánico teldense per la seua semblança en un fragment d'ídol trobat en este lloc en les excavacions desenrollades en 1957. Este fragment, que conserva El Museu Canari en el número d'inventari 2880, va ser denominat pel propi Néstor Àlber com "ídol de Tara" en un artícul publicat en la Revista de Història Canària de l'Universitat de l'Estany en 1958 (reproduït en el Diari de Las Palmas el 7 d'abril de 1960). Més tart, l'investigador Frederick E. Zeuner va publicar un estudi dels ídols grancanaris en una revista especialisada de Londres. En este artícul es relaciona el fragment en qüestió en un atre ídol conservat en El Museu Canari, per llavors registrat en el número 629 i corresponent a l'actual 2899. Sobre esta última figura, hui coneguda erròneament com a “ídol de Tara”, s'assegura que el seu orige és desconegut, encara que en un peu de foto s'indica “probably from Telde or Tara” ("provablement de Telde o Tara"). Una nota en el mateix artícul assegura que Simón Benítez Padilla considerava que era possible que l'ídol procedira de Tara.

Existix una teoria recent que fa a la peça procedir de Gáldar. Celso Martín de Guzmán, arqueòlec galdense i primer director general de Patrimoni Històric del Govern de Canàries, va sostindre que el lloc de procedència de l'ídol seria la zona de Gáldar, a on va estar el denominat «Palau en el caixco antic», també cridat «Palau dels Guanartemes», a on hui s'assenten l'iglésia de Santiago i la Cova Pintada. Esta teoria està recolzada per Francisco Pentinat Rodríguez, qui, en revisar un manuscrit de Chil conservat en El Museu Canari, va identificar baix el epígraf n.º 68: «quatre peces trobades en Gáldar que formen un ídol». Basant-se en la tipologia i tamany similars en l'ídol de Tara i en nous fragments trobats en Gáldar, Pentinat arguye que el lloc de procedència i l'escola ceràmica serien comunes. No obstant, ni en les descripcions ni en els inventaris antics del museu es consigna dita localitat, ni cap atra, per a la peça n.º de registre 2.899. Ademés, El Museu Canari conserva atres nou fragments d'ídols de factura similar a l'ídol de Tara i els orígens de la qual se situen de forma inequívoca en llocs molt distants entre sí, sempre dins de l'illa de Gran Canària, lo que invalidaria l'argument de la similitut tipològica.

Segons El Museu Canari, en un catàlec que va publicar en l'any 2000, com la procedència de l'ídol no està provada, el nom més apropiat per a l'estatuilla deuria ser Ídol de Chil.

En el manuscrit de Chil la peça apareix en el n.º d'inventari 249, en l'inventari de Pérez Barradas (publicat en 1994) figura en el núm. 622, i El Museu Canari li va assignar el núm. 2899.

Vore també

• Escultura Ídol de Tara en Moguer (Huelva)
• Ídol de Guatimac (Museu Arqueològic del Port de la Creu, Tenerife)