Anar al contingut

Guatimac

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Idolillo de Guatimac, en el Museu Arqueològic del Port de la Creu.

El cridat Guatimac o Ídol de Guatimac és un ídol guanche trobat a finals de el XIX (any 1885) en el barranc de Herques llímit natural entre els municipis de Güímar i Fasnia (Tenerife, Canàries) en una cova i envolt en pells de cabra.

Característiques

El idolillo de Guatimac, realisat en fanc cuit, està incomplet en faltar-li dos apèndixs que eixien del cap. Junt al coll posseïx un forat per a passar una correja ya que aparentment va ser concebut per a ser penjat al coll, este tipo d'imàgens eren usades per la casta sacerdotal aborigen dels Kankus o be pels Guadameñes.[1] En el lloc de la troballa de l'ídol s'havien trobat, a mitan de el XVIII, un abundant número de mòmies guanches en una cova sepulcral.

A pesar del seu chicotet tamany, a penes d'uns 6,4 centímetros d'altura, és una figura en un gran valor antropològic, ya que és un dels pocs idolillos guanches de Tenerife que han aplegat fins a l'actualitat. Hui en dia la figurilla es pot vore en una de les vitrines del Museu Arqueològic del Port de la Creu.[1]

Interpretació

Forma original del Guatimac. S'ha especulat que podria ser una representació d'un muçol chic. Segons Juan Bethencourt Alfonso, els guanameñes (adivinos o clarividentes) portaven al coll el idolillo Guatimac, la possible etimologia del qual (watămak, "el que fixa la mirada") es correspondria en eixe concepte de la «clarividencia» i la figura del muçol.[2]

Encara que es desconeix el seu significat precís, sembla ser que estiga relacionat en el món màgic-religiós dels guanches. Es creu que representa a un geni o esperit protector,[1] encara que uns atres sostenen que en realitat es tracte més be d'un animal o tòtem sagrat, possiblement un muçol.

El idolillo de Guatimac es classifica dins dels ídols antropomorfos-asexuados, és dir, de figura humana sense aparent gènero sexual.[3] Encara que atres investigadors, defenen que Guatimac és una representació animal, potser un muçol o lechuza, d'ahí que alguns ho incloguen en la categoria d'ídol zoomorfo (en forma animal).


El Guatimac representa una rarea dins dels ídols coneguts en Canàries, puix no té paralel possible entre els restants dels antics aborigen de l'archipèlec ni de la pròpia illa de Tenerife.[3] No obstant, en el nort d'Àfrica en la zona cultural d'influència líbico-bereber s'han trobat gravats rupestres en coves del desert de certs genis maléficos, els Yenum o Djenun. Entre les tribus bereberes es creu que estos esperits habiten en l'interior de la terra i en les coves. Les representacions dels Yenum posseïxen una semblança sorprenent en la figurilla guanche cridada Guatimac.[3] Per lo tant l'iconografia de l'ídol guanche podria representar una idea generalisada en tot l'àmbit cultural bereber norteafricà i per lo tant també en Canàries, degut a que els aborigen guanches provenien del nort d'Àfrica i culturalment eren bereberes. No obstant, seguix sent un enigma el fet de que no s'hagen conservat atres figurillas similars al Guatimac en atres illes de l'archipèlec o en la pròpia illa de Tenerife. Si be a pesar d'açò, segons diferents fonts i investigadors s'han trobat atres figures similars en l'illa de Tenerife pero el parador de la qual es desconeix en l'actualitat.

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Guatimac, TodoTenerife.és Guatimac». todotenerife.és. Consultat el 2023-02-25.
  2. ↑ «"Guatimac" - Reis García, Ignacio (2011). Diccionari Ínsuloamaziq.». Archivat des de l'original, el 7 de març de 2018. Consultat el 12 de març de 2018.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «La Religió d'Arena. Una revisió de l'idolatría guanche a la llum de les fonts històriques.». Archivat des de l'original, el 2 de març de 2014. Consultat el 23 de febrer de 2014.


Referències