Anar al contingut

Eixamorada

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià



Eixamorada[1] (/ˈɔːrioʊ/ pronunciat en anglés) és una marca de galletes tipo sándwich creada per la companyia nortamericana Nabisco, una divisió de Mondelēz International i Kraft Foods, caracterisada per estar constituïda per dos galletes negres circulars unides per un dolç cremoso blanc en el centre. Les oreos originals eren de galleta de chocolate negre fort i crema de vainilla, encara que en l'actualitat existixen multitut de varietats, mantenint l'estil bàsic de disseny i preparació.

D'acort en Kraft Foods Company, és considerada com una de les galletes més venudes en Estats Units i distintes parts del món.[2][3] En març de 2012, la revista Clave va informar que les galletes Oreo estaven disponible en més de 100 països diferents, a on Estats Units, China, Veneçola, Canadà i Indonèsia completen els 5 primers països en térmens de vendes.[4]


Etimologia

L'orige del nom de Oreo és desconegut, pero existixen moltes teories, incloent les derivació de la paraula francesa 'Or', és dir, l'or, o la paraula grega 'Oreo', que significa bell, agradable o ben fet.[5] Uns atres creuen que la galleta va ser nomenada Oreo perque era curt i fàcil de pronunciar.[6] El nom de Oreo s'origina d'una ciutat grega antiga Óreo, i a Oreo, deu del mont Otris, en Málide (sur de Tesalia) i és un Ourea, segons la mitologia grega. Una atra de les teories existents és que la «o» simbolise les dos galletes, i «re» la crema.


Història

El disseny registrat de la cara d'una galleta Oreo.

La «Oreo Biscuit» va ser creada en Chelsea, Manhattan, Nova York, en l'any 1912 per la National Biscuit Company (hui coneguda com Nabisco), i introduïda en el mercat el mateix any.[7][8] En l'actualitat, este mateix bloc de l'avinguda a on es va crear es coneix com a «Camí Oreo».[9] La primera Oreo va ser venuda el 6 de març de 1912 a un tender en Hoboken, Nova Jersey.[4] El nom Oreo va ser registrat per primera volta el 14 de març de 1912.[10]

Va ser llançada com una imitació de la galleta de la competència, Hydrox, que va ser introduïda en 1908, i produïda per Sunshine Company, que despuix d'haver registrat pèrdues de mercat davant Oreo, va ser retirada en 1996. El disseny original de la galleta va contar en una corona de flors al voltant de la vora de la galleta i el nom «Oreo» en el centre.[11]

El Oreo Biscuit va ser rebatejat en 1921 a «Oreo Sandwich». Un nou disseny per a la galleta va ser introduït en 1924.[11] En 1948, el sándwich de Oreo va ser rebatejat com «Oreo Creme Sandwich»; que va ser canviat en 1974 a «Oreo Chocolate Sandwich Cookie». L'actual disseny de Oreo va ser desenrollat en 1952 per William A. Turnier, per a incloure el logotip de Nabisco.[12]

En el cas de la farcidura de la galleta Oreo, va ser desenrollat pel director científic d'aliments de Nabisco, Sam Porcello.[9] Porcello va crear cinc palesos directament relacionades en el seu treball en Oreo. També va crear una llínea de galletes Oreo cobertes de chocolate negre i el chocolate blanc.[13] Porcello es va retirar de Nabisco en 1993.

A principis de 1990, els problemes de salut varen impulsar a Nabisco a reemplaçar la sagí en la farcidura en oli vegetal parcialment hidrogenado.[14] A partir de giner de 2006, les galletes Oreo varen reemplaçar la grassa trans en les galletes en [[Hidrogenació (a ceites)|oli vegetal no hidrogenado]].


Descripció

Galleta Oreo i un got de llet.

Estes galletes consistixen en dos galletes circulars de chocolate en una farcidura dolça blanc (normalment denominat «crema», encara que tècnicament no ho és) esclafat entre estes. Originalment, les oreos eren prou abultades, un aspecte que explica el seu nom («tossal» en grec). Generalment Oreo en les seues campanyes destaca el fet de sumergir estes galletes en llet i també l'obrir-la, llepar la «crema», tancar-la, i despuix provar-la. El modern disseny de Oreo permet la seua degustació de diverses formes i hi ha de moltes varietats


Producció

D'acort en un comunicat de Kim McMiller, director associat de Relacions en el Consumidor, un procés de dos etapes s'utilisa per a fer les galletes Oreo. La massa de pastiç i la base estan formades en les galletes per un mòle rotatiu a l'entrada d'un forn de 300 peus (91.44 m) de llarc.

Gran part de la producció de la Oreo actual es realisa en la fàbrica de Kraft/Nabisco en Richmond, Virgínia, ademés de tindre plantes en Nova Jersey, Chicago i Oregó. També es produïx en una planta en Mèxic, a on la construcció de quatre llínees de producció substituirien a nou llínees de producció més velles en l'instalació de Chicago, que seguix en funcionament.[15]

Les galletes Oreo per als mercats asiàtics es fabriquen en Indonèsia, Índia i China, a excepció de Japó, a on Oreo va ser fabricada localment baixe la marca «Yamazaki-Nabisco». Les galletes Oreo para Europa es fabriquen en la localitat de Viana [1], Espanya i en Ucrània, per als consumidors en varis països de la CEI. Les galletes Oreo venudes en Austràlia es fabriquen en Indonèsia (anteriorment en China) o Espanya, segons el sabor. La versió canadenca produïda (i venuda baix la marca Christie) inclou l'oli de coco i es ven solament en eixa regió. La fabricació de galletes Oreo en Pakistan va començar a principis de 2014 en la planta de producció de galletes Continental Limited en Sukkur, en colaboració en Mondelēz International del Regne Unit i Continental Biscuits Limited de Pakistan. Per a 2015 també es va iniciar la producció d'estes galletes en Rússia en les instalacions de Vladimir i Nóvgorod.[16] Les galletes Oreo per als mercats llatinoamericans es fabriquen en Argentina, Perú i Veneçola, tenint una gran distribució en els països de la zona.


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ «Top 10 Food Brands of 2005» (en en-us). Food Processing. Archivat des de l'original, el 11 de julio de 2011. Consultat el 26 de diciembre de 2015.
  3. ↑ «Oreo, Hoja Global de Datos» (en en-us). kraftfoodscompany.com. Archivat des de l'original, el 28 de octubre de 2013. Consultat el 26 de diciembre de 2015.
  4. ↑ 4,0 4,1 Grossman, Samantha. «100 Years of Oreos: 9 Things You Didn’t Know About the Iconic Cookie», Time. Consultat el 26 de septiembre de 2015.
  5. ↑ Feldman, David (1987). Why do clocks run clockwise? and other Imponderables, New York City: Harper & Row Publishers, pp. 173–174. ISBN 0-06-095463-9. (en inglés)
  6. ↑ «History of the Oreo Cookie». About. Archivat des de l'original, el 8 de diciembre de 2016. Consultat el 13 de octubre de 2014. (en inglés)
  7. ↑ «Oreo». kraftfoodscompany.com (26 de marzo de 2012). Archivat des de l'original, el 26 de marzo de 2012. Consultat el 26 de septiembre de 2015.
  8. ↑ «The Food Timeline: history notes--cookies, crackers & biscuits» (en en-us). foodtimeline.org. Consultat el 26 de septiembre de 2015.
  9. ↑ 9,0 9,1 «Celebrating the life of 'Mr. Oreo'» (en en-us). New York Daily News (13 de junio de 2012). Archivat des de l'original, el 13 de junio de 2012. Consultat el 26 de diciembre de 2015.
  10. ↑ «OREO Trademark of NATIONAL BISCUIT COMPANY» (en en-us). trademarks.justia.com. Consultat el 26 de diciembre de 2015.
  11. ↑ 11,0 11,1 Eber, Hailey (26 de febrer de 2012). «[http://www.nypost.com/p/entertainment/food/t he_big_NESHrxY07rFd4bph3tkvnO The Big O]» (en en-us). Consultat el 26 de setembre de 2015.
  12. ↑ «The story of William A. Turnier, the man who designed the Oreo cookie» (en en-us). Indy Week. Archivat des de l'original, el 15 de octubre de 2014. Consultat el 26 de septiembre de 2015.
  13. ↑ Locker, Melissa. «RIP, ‘Mr.Oreo’: Man Who Invented Oreo Filling Dies At 76», Time. Consultat el 26 de septiembre de 2015.
  14. ↑ «For every fad, another cookie» (en en-us). chicagotribune.com. Archivat des de l'original, el 16 de octubre de 2013. Consultat el 26 de septiembre de 2015.
  15. ↑ «“Nunca volveré a comer Oreo” porque tienen una planta en México: Trump». elsoldenayarit.mx. Consultat el 26 de diciembre de 2015.
  16. ↑ «Mondelez International lleva Oreo a Rusia». foodnewslatam.com. Consultat el 26 de diciembre de 2015.

Enllaços externs