Eixèrcit micénico
La naturalea militar de la Grècia micénica (cap a 1600-1100 a. C.) en l'Edat del Bronze Final és evident per les numeroses armes desenterradas, per les representacions de guerrers i combats en l'art de l'época, aixina com pels texts conservats en escritura llineal B.[1][2]
Els micénicos es varen expandir per diferents zones del Mediterràneu establint colónies i recorrent rutes comercials, lo que va ser acompanyat pel desenroll d'un poderós eixèrcit.[3] La supervisió de la producció militar i la llogística es realisava directament des dels centres palaciales.[2][4] Les tàctiques i les armes varen experimentar una evolució a lo llarc del temps per a dotar a l'eixèrcit de major maniobrabilidad i ademés varen aumentar les fortificacions i instalacions defensives. No obstant, estes mides no varen conseguir evitar el final definitiu de la civilisació despuix de la destrucció que varen sofrir els seus assentaments en el XII[5]
Este caràcter militariste va inspirar més tarde la tradició grega antiga, i especialment les epopeyas d'Homero, que se centren en la naturalea heròica de l'èlit guerrera de l'época micénica.[6]
Context
[editar | editar còdic]La civilisació micénica va ser la cultura que va tindre gran part de la Grècia continental durant l'Edat del Bronze recent. La seua extensió cronològica sol acotar-se entre 1600 i 1100 a. C.[7] La Grècia micénica estava dividida en menuts estats, controlats per reis en poder religiós i potser també militar i jurídic.[8] El seu nom es deu a un dels seus principals centres polítics: Micenas. Els micénicos es varen expandir, establint colónies pel mar Egeo, Chipre,[9] l'Epiro,[10] [11] Macedònia,[12] Àsia Menor i l'Alce mediterràneu,[13][14] entre uns atres. El comerç en el Mediterràneu tenia un paper molt important en l'economia micénica. Els micénicos varen innovar també en els camps de l'ingenieria, arquitectura i infraestructura militar; esta última era controlada directament des dels centres palaciales.[2][4]
Caràcter militar
[editar | editar còdic]La presència d'una aristocràcia militar important i influent que es va formar en la societat micénica oferix una impressió marejant d'un poble feroç i belicoso. Esta impressió de militarisme es veu reforçada per les fortificacions erigides a lo llarc de la Grècia micénica,[15][16] la gran cantitat i calitat de les armes recuperades de les tombes reals micénicas, les representacions artístiques d'escenes de guerra i l'evidència proporcionada pels texts en llineal B. Estes inscripcions oferixen alguns detalls sobre l'organisació i activitats de l'eixèrcit i demostren que la producció militar i la llogística varen ser supervisades per l'autoritat central dels palaus micénicos.[4]
Informació de les tablillas
[editar | editar còdic]L'interpretació d'alguns dels texts que proporcionen les tablillas de llineal B és en ocasions problemàtica, donada la dificultat d'identificar en claritat alguns significats. Sobre els càrrecs militars, es creu que el wa-na-ka, que sol identificar-se com un rei, ostentava el mando suprem de les tropes. Per una atra part, apareixen els ra-wa-ke-ta i els i-qe-ta, als que alguns autors assignen també funcions militars, tal volta com a autèntics caps que decidien l'estratègia de l'eixèrcit i coordinaven les unitats. Hi ha tablillas que mencionen unitats denominades o-ka, que podrien ser formacions militars o naus de transport. Unes atres contenen inventaris d'armament —puntes de flecha, espases, llances, javalines—, cavalls i elements que componien els carros de guerra. En llineal B hi ha numerosos ideogrames que servixen per a designar armes.[17][18] Segons els archius del palau de Pilos, cada comunitat rural (els donem) estava obligada a proporcionar un cert número de hòmens que tenien que servir en l'eixèrcit; un servici similar també va ser realisat per l'aristocràcia.[19]
En unes tablillas de Pilos es descriu cóm es repartia el bronze des dels palaus als ferrers que vivien en poblacions disseminades per a que en esta aleació metàlica forjaren puntes de flecha i de llança, espases i accessoris per a embarcacions. El càlcul de les cantitats descrites bastaven per a fabricar 534 000 puntes de flecha o 1000 caixcos de bronze, segons s'ha computat per a més d'una tonellada de bronze.[20]
Les principals divinitats que semblen ser de naturalea belicosa són Llaures (Llineal B: A-re) i Atenea Potnia (Llineal B: A-ta-na Po-tu-ni-ja).[21]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Cline, 2012, p. 305.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Cline, 2012, p. 313.
- ↑ Sánchez Sanz, 2013, p. 177.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Palaima, 1999, p. 367.
- ↑ Sánchez Sanz, 2013, pp. 179-180.
- ↑ Castleden, 2005, p. 235.
- ↑ Hidalgo de la Vega, Sayás Abengochea y Roldán Hervás, 1998, p. 57.
- ↑ van Wijngaarden, 2002, Part III: Cyprus.
- ↑ Hammond, 1976, p. 139: «Lo que és més, en esta àrea de Kiperi, prop de Parga, s'ha trobat una tomba ___protected_title_0___ en ceràmica micénica d'estil III B i una acrópolis micénica, i hi havia una atra acrópolis micénica sobre l'Oràcul dels Morts en un cerro cridat Xylokastro».
- ↑ Tandy, 2001, p. xii (Fig. 1).
- ↑ Borza, 1992, p. 64: «L'existència d'un establiment micénico a finals de l'Edat del Bronze en Petra no solament confirma la seua importància com a ruta en un periodo primerenc, sino que també amplia els llímits de l'establiment micénico a la frontera en Macedònia».
- ↑ van Wijngaarden, 2002, Part II: The Levant, pp. 31–124.
- ↑ Bietak y Czerny, 2007, Sigrid Deger-Jalkotzy, "Mycenaeans and Philistines in the Levant", pp. 501–629.
- ↑ Schofield, 2006, p. 118.
- ↑ Cline, 2012, p. 303.
- ↑ García Iglésies, 2000, pp. 111-115.
- ↑ Sánchez Sanz, 2013, pp. 205-206, 208.
- ↑ D'Amato y Salimbeti, 2011, p. 10.
- ↑ Vermeule, 1996, pp. 248-249.
- ↑ D'Amato y Salimbeti, 2011, p. 4.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Beckman, Gary M.; Bryce, {{{nom2}}}; Cline, {{{nom3}}} (2012). Writings from the Ancient World: The Ahhiyawa Texts (PDFPDF) (en anglés), Atlanta: Society of Biblical Literature.
- Borza, Eugene N. (1992). In the Shadow of Olympus: The Emergence of Macedon (en anglés), Princeton: Princeton University Press. ISBN 978-0-691-00880-6.
- Bryce, Trevor (2005). The Kingdom of the Hittites (en anglés), Oxford: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-927908-1.
- Carey, Brian Todd (2006). Warfare in the Ancient World (en anglés), Pen and Sword. ISBN 9781848846302.
- Castleden, Rodney (2005). The Mycenaeans (en anglés), Londres i Nova York: Routledge. ISBN 0-415-36336-5.
- Chadwick, John (2005). El món micénico, Madrit: Aliança. ISBN 84-206-7920-8.
- Cline, Eric H. (2012). The Oxford Handbook of the Bronze Age Aegean (en anglés), Oxford: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-987360-9.
- (1981) Els eixèrcits grecs, Espasa-Calp. ISBN 978-84-239-5821-3.
- D'Amato, Raphaelo (2011). Bronze Age Greek Warrior 1600–1100 BC (en anglés), Oxford: Osprey Publishing Company. ISBN 978-1-84908-195-5.
- Fields, Nic (2006). Bronze Age War Chariots (en anglés), Oxford: Oxford University Press. ISBN 978-1-84176-944-8.
- (2004) Mycenaean Citadels c. 1350–1200 BC, 3ª edició (en anglés), Oxford: Osprey Publishing Company. ISBN 978-1-84176-762-8.
- Gabriel (2002). The Great Armies of Antiquity (en anglés), Greenwood Publishing Group. ISBN 9780275978099.
- García Iglésies (2000). Els orígens del poble grec, Madrit: Síntesis. ISBN 84-7738-520-3.
- Hammond, Nicholas G.L. (1976). Migrations and Invasions in Greece and Adjacent Areas (en anglés), Park Ridge: Noyes Press. ISBN 978-0-8155-5047-1.
- Hidalgo de la Vega (1998). Història de la Grècia Antiga, Salamanca: Universitat de Salamanca. ISBN 84-7481-889-3.
- Howard (2011). Bronze Age Military Equipment (en anglés), Barnsley: Pen & Sword Military. ISBN 978-1-84884-293-9.
- Kagan, Donald (2013). Men of Bronze: Hoplite Warfare in Ancient Greece (en anglés), Princeton: Princeton University Press. ISBN 978-1-4008-4630-6.
- (2005).Journal of the Ancient Near East Society: Ex Oriente Lux.39
- 131–179.Consultat el 16 de giner de 2018.
- Kelder, Jorrit (2010). The Kingdom of Mycenae: A Great Kingdom in the Clapix Bronze Age Aegean (en anglés), Bethesda: CDL Press.
- Kramer-Hajos, Margaretha (2016). Mycenaean Greece and the Aegean World: Palace and Province in the Clapix Bronze Age (en anglés), Cambridge University Press. ISBN 9781107107540.
- McCall, Jeremaih (2015). Swords and Cinema: Hollywood Vs the reality of ancient warfare (en anglés), Pen and Sword. ISBN 9781473875968.
- Mylonas, George Emmanuel (1966). Mycenae and the Mycenaean Age (en anglés), Princeton: Princeton University Press.
- (1999).Polemos: Warfare in the Aegean Bronze Age (Aegaeum).19
- 367–378.Consultat el 16 de giner de 2018.
- Rawlings, Louis (2007). The Ancient Greeks At War (en anglés), Manchester University Press. ISBN 9780719056574.
- (2013).Revista de Història Militar.(113)
- 177–212.ISSN 0482-5748.Consultat el 20 de giner de 2025.
- Schofield, Louise (2006). The Mycenaeans (en anglés), Los Angeles: J. Paul Getty Museum. ISBN 978-0-89236-867-9.
- Tandy, David W. (2001). Prehistory and History: Ethnicity, Class and Political Economy (en anglés), Montreal i Quebec,: Black Rose Books Limited. ISBN 1-55164-188-7.
- Tartaron, Thomas F. (2013). Maritime Networks in the Mycenaean World (en anglés), Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 978-1-107-06713-4.
- van Wijngaarden, Geert Jan (2002). Use and Appreciation of Mycenaean Pottery in the Levant, Cyprus and Italy (1600–1200 BC) (en anglés), Ámsterdam: Amsterdam University Press. ISBN 978-9-05-356482-0.
- «L'art dels palaus: Pedres precioses, joyeria, treball en metal», Grècia en l'Edat del Bronze, Mèxic D.F.: Fondo de Cultura Econòmica. ISBN 968-16-3337-7.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ejército micénico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.