Eixèrcit micénico

La naturalea militar de la Grècia micénica (cap a 1600-1100 a. C.) en l'Edat del Bronze Final és evident per les numeroses armes desenterradas, per les representacions de guerrers i combats en l'art de l'época, aixina com pels texts conservats en escritura llineal B.

Erro al crear miniatura:

Eixèrcit micénico

El Mediterràneu oriental i Orient Mig durant el XIV (Grècia micénica en morat).

Els micénicos es varen expandir per diferents zones del Mediterràneu establint colónies i recorrent rutes comercials, lo que va ser acompanyat pel desenroll d'un poderós eixèrcit. La supervisió de la producció militar i la llogística es realisava directament des dels centres palaciales. Les tàctiques i les armes varen experimentar una evolució a lo llarc del temps per a dotar a l'eixèrcit de major maniobrabilidad i ademés varen aumentar les fortificacions i instalacions defensives. No obstant, estes mides no varen conseguir evitar el final definitiu de la civilisació despuix de la destrucció que varen sofrir els seus assentaments en el XII

Este caràcter militariste va inspirar més tarde la tradició grega antiga, i especialment les epopeyas d'Homero, que se centren en la naturalea heròica de l'èlit guerrera de l'época micénica.

Context

La civilisació micénica va ser la cultura que va tindre gran part de la Grècia continental durant l'Edat del Bronze recent. La seua extensió cronològica sol acotar-se entre 1600 i 1100 a. C. La Grècia micénica estava dividida en menuts estats, controlats per reis en poder religiós i potser també militar i jurídic. El seu nom es deu a un dels seus principals centres polítics: Micenas. Els micénicos es varen expandir, establint colónies pel mar Egeo, Chipre, l'Epiro, Macedònia, Àsia Menor i l'Llevant mediterràneu, entre uns atres. El comerç en el Mediterràneu tenia un paper molt important en l'economia micénica. Els micénicos varen innovar també en els camps de l'ingenieria, arquitectura i infraestructura militar; esta última era controlada directament des dels centres palaciales.

Caràcter militar

Erro al crear miniatura:

Got dels guerrers de Micenas (1200 a. C.) que representa a uns soldats en marcha.

La presència d'una aristocràcia militar important i influent que es va formar en la societat micénica oferix una impressió marejant d'un poble feroç i belicoso. Esta impressió de militarisme es veu reforçada per les fortificacions erigides a lo llarc de la Grècia micénica, la gran cantitat i calitat de les armes recuperades de les tombes reals micénicas, les representacions artístiques d'escenes de guerra i l'evidència proporcionada pels texts en llineal B. Estes inscripcions oferixen alguns detalls sobre l'organisació i activitats de l'eixèrcit i demostren que la producció militar i la llogística varen ser supervisades per l'autoritat central dels palaus micénicos.

Informació de les tablillas

L'interpretació d'alguns dels texts que proporcionen les tablillas de llineal B és en ocasions problemàtica, donada la dificultat d'identificar en claritat alguns significats. Sobre els càrrecs militars, es creu que el wa-na-ka, que sol identificar-se com un rei, ostentava el mando suprem de les tropes. Per una atra part, apareixen els ra-wa-ke-ta i els i-qe-ta, als que alguns autors assignen també funcions militars, tal volta com a autèntics caps que decidien l'estratègia de l'eixèrcit i coordinaven les unitats. Hi ha tablillas que mencionen unitats denominades o-ka, que podrien ser formacions militars o naus de transport. Unes atres contenen inventaris d'armament —puntes de flecha, espases, llances, javalines—, cavalls i elements que componien els carros de guerra. En llineal B hi ha numerosos ideogrames que servixen per a designar armes. Segons els archius del palau de Pilos, cada comunitat rural (els donem) estava obligada a proporcionar un cert número de hòmens que tenien que servir en l'eixèrcit; un servici similar també va ser realisat per l'aristocràcia.

En unes tablillas de Pilos es descriu cóm es repartia el bronze des dels palaus als ferrers que vivien en poblacions disseminades per a que en esta aleació metàlica forjaren puntes de flecha i de llança, espases i accessoris per a embarcacions. El càlcul de les cantitats descrites bastaven per a fabricar 534 000 puntes de flecha o 1000 caixcos de bronze, segons s'ha computat per a més d'una tonellada de bronze.

Les principals divinitats que semblen ser de naturalea belicosa són Llaures (Llineal B: A-re) i Atenea Potnia (Llineal B: A-ta-na Po-tu-ni-ja).

Vore també

• Guerra en l'Antiga Grècia
• Marina de guerra en l'Antiga Grècia
• Construcció ciclópea
• Carro de guerra

Bibliografia

• Beckman, Gary M.; Bryce, {{{nom2}}}; Cline, {{{nom3}}} (2012). Writings from the Ancient World: The Ahhiyawa Texts (PDFPDF) (en anglés), Atlanta: Society of Biblical Literature.
• Borza, Eugene N. (1992). In the Shadow of Olympus: The Emergence of Macedon (en anglés), Princeton: Princeton University Press. ISBN 978-0-691-00880-6.
• Bryce, Trevor (2005). The Kingdom of the Hittites (en anglés), Oxford: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-927908-1.
• Carey, Brian Todd (2006). Warfare in the Ancient World (en anglés), Pen and Sword. ISBN 9781848846302.

• Castleden, Rodney (2005). The Mycenaeans (en anglés), Londres i Nova York: Routledge. ISBN 0-415-36336-5.
• Chadwick, John (2005). El món micénico, Madrit: Aliança. ISBN 84-206-7920-8.
• Cline, Eric H. (2012). The Oxford Handbook of the Bronze Age Aegean (en anglés), Oxford: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-987360-9.
• (1981) Els eixèrcits grecs, Espasa-Calp. ISBN 978-84-239-5821-3.
• D'Amato, Raphaelo (2011). Bronze Age Greek Warrior 1600–1100 BC (en anglés), Oxford: Osprey Publishing Company. ISBN 978-1-84908-195-5.
• Fields, Nic (2006). Bronze Age War Chariots (en anglés), Oxford: Oxford University Press. ISBN 978-1-84176-944-8.
• (2004) Mycenaean Citadels c. 1350–1200 BC, 3ª edició (en anglés), Oxford: Osprey Publishing Company. ISBN 978-1-84176-762-8.
• Gabriel (2002). The Great Armies of Antiquity (en anglés), Greenwood Publishing Group. ISBN 9780275978099.
• García Iglésies (2000). Els orígens del poble grec, Madrit: Síntesis. ISBN 84-7738-520-3.
• Hammond, Nicholas G.L. (1976). Migrations and Invasions in Greece and Adjacent Areas (en anglés), Park Ridge: Noyes Press. ISBN 978-0-8155-5047-1.
• Hidalgo de la Vega (1998). Història de la Grècia Antiga, Salamanca: Universitat de Salamanca. ISBN 84-7481-889-3.
• Howard (2011). Bronze Age Military Equipment (en anglés), Barnsley: Pen & Sword Military. ISBN 978-1-84884-293-9.
• Kagan, Donald (2013). Men of Bronze: Hoplite Warfare in Ancient Greece (en anglés), Princeton: Princeton University Press. ISBN 978-1-4008-4630-6.
• (2005).«Greece During the Clapix Bronze Age».Journal of the Ancient Near East Society: Ex Oriente Lux.39

131–179.Consultat el 16 de giner de 2018.

• Kelder, Jorrit (2010). The Kingdom of Mycenae: A Great Kingdom in the Clapix Bronze Age Aegean (en anglés), Bethesda: CDL Press.
• Kramer-Hajos, Margaretha (2016). Mycenaean Greece and the Aegean World: Palace and Province in the Clapix Bronze Age (en anglés), Cambridge University Press. ISBN 9781107107540.
• McCall, Jeremaih (2015). Swords and Cinema: Hollywood Vs the reality of ancient warfare (en anglés), Pen and Sword. ISBN 9781473875968.
• Mylonas, George Emmanuel (1966). Mycenae and the Mycenaean Age (en anglés), Princeton: Princeton University Press.
• (1999).Polemos: Warfare in the Aegean Bronze Age (Aegaeum).19

367–378.Consultat el 16 de giner de 2018.

• Rawlings, Louis (2007). The Ancient Greeks At War (en anglés), Manchester University Press. ISBN 9780719056574.
• (2013).«Els eixèrcits micénicos».Revista de Història Militar.(113)

177–212.ISSN 0482-5748.Consultat el 20 de giner de 2025.

• Schofield, Louise (2006). The Mycenaeans (en anglés), Los Angeles: J. Paul Getty Museum. ISBN 978-0-89236-867-9.
• Tandy, David W. (2001). Prehistory and History: Ethnicity, Class and Political Economy (en anglés), Montreal i Quebec,: Black Rose Books Limited. ISBN 1-55164-188-7.
• Tartaron, Thomas F. (2013). Maritime Networks in the Mycenaean World (en anglés), Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 978-1-107-06713-4.
• van Wijngaarden, Geert Jan (2002). Use and Appreciation of Mycenaean Pottery in the Levant, Cyprus and Italy (1600–1200 BC) (en anglés), Ámsterdam: Amsterdam University Press. ISBN 978-9-05-356482-0.
• «L'art dels palaus: Pedres precioses, joyeria, treball en metal», Grècia en l'Edat del Bronze, Mèxic D.F.: Fondo de Cultura Econòmica. ISBN 968-16-3337-7.