Efecte de primer pas

El efecte de primer pas (també conegut com a metabolisme de primer pas o metabolisme presistémico) és un fenomen de metabolisme de fàrmacs en un lloc específic de l'organisme que conduïx a una reducció de la concentració del fàrmac actiu ans que alcance el lloc d'acció o la circulació sistémica.[1][2] L'efecte s'associa més en els medicaments administrats per via oral, pero alguns fàrmacs seguixen sofrint un metabolisme de primer pas inclús quan s'administren per una via alternativa (p. eix., IV, IM, etc.).[3] Durant este metabolisme, el fàrmac es pert durant el procés d'absorció, que generalment està relacionat en el fege i la paret intestinal. El fege és el principal lloc d'efecte de primer pas; no obstant, també pot produir-se en els pulmons, la vasculatura o atres teixits metabólicamente actius de l'organisme.
Alguns fàrmacs que experimenten un efecte de primer pas significatiu són la buprenorfina, la clorpromazina, la cimetidina, el diazepam, l'etanol (alcohol de beure), l'imipramina, l'insulina, la lidocaína, el midazolam, la morfina, la petidina, el propranolol i el tetrahidrocannabinol (THC).
El metabolisme de primer pas no deu confondre's en el metabolisme de fase I, que és un procés independent.
Factors
El metabolisme de primer pas pot produir-se en el fege (per al propranolol, la lidocaína, el clometiazol i la nitroglicerina) o en l'intestí (per a la bencilpenicilina i l'insulina).[4] Els quatre sistemes principals que afecten a l'efecte de primer pas d'un fàrmac són les enzimes de la llum gastrointestinal,[5] les enzimes de la paret gastrointestinal,[6][7][8] les enzimes bacterianes[5] i les enzimes hepàtiques.[6][7][9]
Primer pas hepàtic
Despuix de l'ingestió d'un fàrmac, est és absorbit pel aparat digestiu i penetra en la circulació portal hepàtica. És transportat per mig de la vena porta fins al fege abans d'aplegar al restant de l'organisme. El fege metaboliza molts fàrmacs, a voltes fins a tal punt que solament una chicoteta cantitat de fàrmac actiu ix del fege cap al restant del sistema circulatori. Este primer pas pel fege pot reduir considerablement la biodisponibilidad del fàrmac.
Un eixemple de fàrmac en el que el metabolisme de primer pas és una complicació i una desventaja és en el fàrmac antiviral remdesivir. El remdesivir no pot administrar-se per via oral perque tota la dosis quedaria atrapada en el fege i a penes alcançaria la circulació sistémica ni aplegaria als òrguens i cèlules diana (p. eix., les cèlules infectades pel SARS-CoV-2).[10][11] Per este motiu, el remdesivir s'administra per mig de via intravenosa, evitant la vena porta. No obstant, se seguix produint una extracció hepàtica significativa pel metabolisme de segon pas, pel que una fracció de la sanc venosa viaja per mig de la vena porta hepàtica i els hepatòcits.
Referències
- ↑ Rowland, Malcolm(January 1972).«Influence of route of administration on drug availability».Journal of Pharmaceutical Sciences.61(1): 70–74.ISSN 0022-3549.doi:10.1002/jps.2600610111.
- ↑ Pond, Susan M.; Tozer, Thomas N.(January 1984).«First-Pass Elimination».Clinical Pharmacokinetics.9(1): 1–25.ISSN 0312-5963.doi:10.2165/00003088-198409010-00001.
- ↑ Carlin, Michelle G.(2023-01-01).«Pharmacology and Mechanism of Action of Drugs».Elsevier.: 144–154.doi:10.1016/b978-0-12-823677-2.00086-6.Consultat el 2024-01-17.
- ↑ Bath-Hextall, Fiona (2013-10-16). «Understanding First Pass Metabolism». University of Nottingham. Archivat des de l'original, el 2021-07-28. Consultat el 2017-10-26.
- ↑ 5,0 5,1 Ilett, Kenneth F.; Tee, Lisa B. G.; Reeves, Philip T.; Minchin, Rodney F.(1990-01-01).«Mebolism of drugs and other xenobiotics in the gut lumen and wall».Pharmacology & Therapeutics.46(1): 67–93.ISSN 0163-7258.doi:10.1016/0163-7258(90)90036-2.Consultat el 2025-01-04.
- ↑ 6,0 6,1 Thummel, Kenneth E.; Kunze, Kent L.; Shen, Danny D.(1997-09-15).«Enzyme-catalyzed processes of first-pass hepatic and intestinal drug extraction».Advanced Drug Delivery Reviews.27(2): 99–127.ISSN 0169-409X.doi:10.1016/S0169-409X(97)00039-2.Consultat el 2025-01-04.
- ↑ 7,0 7,1 Drozdzik, Marek; Busch, Diana; Lapczuk, Joanna; Müller, Janett(2018).«Protein Abundance of Clinically Relevant Drug-Metabolizing Enzymes in the Human Liver and Intestine: A Comparative Analysis in Paired Tissue Specimens».Clinical Pharmacology & Therapeutics.104(3): 515–524.ISSN 1532-6535.doi:10.1002/cpt.967.Consultat el 2025-01-04.(en en)
- ↑ Doherty, Margaret M.; Charman, William N.(2002-04-01).«The Mucosa of the Small Intestine».Clinical Pharmacokinetics.41(4): 235–253.ISSN 1179-1926.doi:10.2165/00003088-200241040-00001.Consultat el 2025-01-04.(en en)
- ↑ Bramer, S. L.; Au, J. L.; Wientjes, M. G.(1993-05).«Gastrointestinal and hepatic first-pass elimination of 2',3'-dideoxyinosine in rats».The Journal of Pharmacology and Experimental Therapeutics.265(2): 731–738.ISSN 0022-3565.Consultat el 2025-01-04.
- ↑ Yan, Victoria C.; Muller, Florian L.(2020).«Advantages of the Parent Nucleoside GS-441524 over Remdesivir for Covid-19 Treatment».ACS Medicinal Chemistry Letters.11(7): 1361–1366.doi:10.1021/acsmedchemlett.0c00316.
- ↑ «Fact sheet for health care providers Emergency Use Authorization (EUA) of Veklury®(remdesivir)». Archivat des de l'original, el 2020-05-12. Consultat el 2024-07-04.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Efecto de primer paso» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.