Cèlula diana
Cèlula objectiu, cèlula diana, cèlula blanc (Target cell en anglés) és un terme aplicat en endocrinologia a la cèlula que presenta un receptor específic que s'unix al seu hormona circulant, desencadenant o no una resposta bioquímica o fisiològica. La major part dels 75 billons () de cèlules en un ser humà, són blanc per a una o més de les 50 hormones conegudes.
Fisiologia
[editar | editar còdic]Les cèlules diana són capaces de respondre fisiológicament, perque contenen receptors específics als que s'unixen les hormonas circulants per a produir eixa resposta. Les hormones són transportades pel torrent sanguíneu fins que, en trobar una cèlula diana apropiada, encaixa l'hormona en el receptor «com una clau en el seu pany», i la cèlula és impulsada a realisar una acció específica.[1][2]
Hi ha al voltant de 200 tipos de cèlules diferenciades en els sers humans.[3] Només algunes produïxen hormones, pero la major part dels 75 billons () de cèlules en un ser humà són blancs per a una o més de les més de 50 hormones conegudes. El concepte de la cèlula blanc és un modo útil per a analisar l'acció hormonal.
Durant anys es va postular que les hormones afectaven a un sol tipo de cèlula o alguns tipos de cèlules i que una hormona desencadenava una única acció bioquímica o fisiològica.[4]
Ara se sap que:
una hormona donada pot afectar diferents tipos de cèlules,
més d'una hormona pot afectar a un tipo donat de cèlula,
les hormones poden eixercir molts efectes distints en una cèlula o en diferents cèlules.
En el descobriment de receptors hormonals de superfície celular i intracelulars específics, la definició d'una cèlula blanc s'ha expandit.
Miocito
[editar | editar còdic]Les cèlules musculars esquelètiques presenten receptors específics per a la hormona insulina, la qual té com a acció favorir el transport de molècules de glucosa des de la circulació sanguínea a l'interior dels miocitos, disminuint aixina la glucemia. Favorix la ruta anabólica per la que té lloc la síntesis de glucógeno (la glucógeno-génesis) en el múscul.
Adipocit
[editar | editar còdic]Els adipocits presenten receptors específics per a la hormona insulina, la qual té com a acció favorir el transport de molècules de glucosa des de la sanc a l'interior de la citoplasma, disminuint la glucemia. Favorix la síntesis de triglicèrits (triacilgleceroles). Per a això, estimula la producció de acetil-CoA i també estimula la síntesis d'àcit grassos (components dels triacilgliceroles) a partir de la acetil-CoA.
Gonadotrofa
[editar | editar còdic]Les cèlules gonadotrofas ubicades en la Adenohipófisis, tenen receptors específics per a la hormona liberador de gonadotrofina (GnRH) secretada per l'hipotàlem. La GnRH s'unix al seu receptor GnRH-R de sèt hèlices receptor acoplat a proteïnes G en la membrana plasmática, que determina la secreció de LH o de FSH, segons la velocitat de la seua estimulació pulsátil.[5]
Hepatòcit
[editar | editar còdic]Els hepatòcits ubicats en el Fege, tenen receptors específics per a l'hormona peptídica glucagón secretada per les cèlules alfa. El glucagón en l'hepatòcit, s'unix al seu receptor -R de sèt hèlices receptor acoplat a proteïnes G en la membrana plasmática, determinant la lliberació de glucosa cap a la sanc, per a elevar el seu nivell durant una hipoglucemia. El glucagón aumenta la lisis de glucógeno (glucógeno-lisis) i el catabolisme proteic en utilisació dels aminoàcits per a la gluconeogénesis hepàtica.
Factors que afecten la resposta
[editar | editar còdic]Varis factors determinen la resposta d'una cèlula blanc a una hormona:
- Factors que afecten l'unió de l'hormona en la cèlula objectiu
-
- L'índex de síntesis i secreció de les hormones.
- La proximitat de la cèlula blanc a la font de l'hormona (efecte de dilució).
- Les constants de dissociació de l'hormona en proteïnes de transport en el plasma específiques (si hi ha alguna).
- La conversió de formes inactives o en activitat menys que òptima de l'hormona cap a la forma per complet activa.
- L'índex de depuració des del plasma per atres teixits o per digestió, metabolisme o excreció.
- Factors que afecten la resposta real de la cèlula diana a l'hormona
-
- El número, l'activitat relativa, i l'estat d'ocupació dels receptors específics sobre la membrana plasmática o en la citoplasma o el núcleu.
- El metabolisme (activació o desactivació) de l'hormona en la cèlula diana.
- La presència dins de la cèlula d'atres factors necessaris per a la resposta de l'hormona.
- Una regulació ascendent o descendent del receptor consegüent a l'interacció en el lligant.
- Desensibilización de la cèlula despuix del receptor, inclús regulació descendent del receptor.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Tema 1: Generalitats del sistema endocrino i mecanismes d'acció hormonal. 1.1 Introducció, 1.4 Mecanismes d'acció hormonal». OpenCourseWare OCW. Universitat de Cantàbria UC.
- ↑ Ana Aranda. «a-dianes-terapeuticas-fins a-les-hormones-i-mes-alla Els receptors nuclears com a dianes terapèutiques: ¡fins a les hormones… i més allà!». Societat Espanyola de Bioquímica i Biologia Molecular SEBBM.
- ↑ Campbell, Neil A.; Reece, {{{nom2}}} (2007). Biologia (en és), Ed. Mèdica Panamericana. ISBN 9788479039981.
- ↑ 4,0 4,1 Anthony Weil. «Capítul 41: La diversitat del sistema endocrino. Concepte de cèlula blanc.», Harper. Bioquímica ilustrada, 30.a edició.
- ↑ Avet C.(2018).PLoS ONE.13(7)doi:10.1371/journal.posa.0201494.Consultat el 16 de novembre de 2021.Archiu:Caps block 21 icon.svg
- Este artícul conté una traducció derivada de «Célula diana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.