Ecomusicología
La ecomusicología és un àrea d'estudi que explora les relacions entre la música o el sò i l'entorn natural.[1] És un estudi que comprén una varietat de disciplines acadèmiques que inclouen musicologia, biologia, ecologia i antropologia. La ecomusicología combina estes disciplines per a explorar cóm els entorns naturals produïxen el sò i, de manera més àmplia, cóm s'expressen els valors culturals i les preocupacions sobre la naturalea per mig de mijos sónicos.[2] La ecomusicología explora les formes en que es compon la música per a reproduir imàgens naturals, aixina com cóm els sons produïts en l'entorn natural s'utilisen en la composició musical. Els estudis ecològics dels sons produïts pels animals dins del seu hàbitat també es consideren part del camp de la ecomusicología.[3] En el XXI, els estudis dins del camp de la ecomusicología també s'han interessat cada volta més en la sostenibilitat de la producció i l'interpretació musical.[4]
La ecomusicología s'ocupa de l'estudi de la música, la cultura i la naturalea, i considera qüestions musicals i sonores, tant textuals com performativas, relacionades en l'ecologia i l'entorn natural. En essència, és una mescla d'ecocrítica i musicologia (en lloc de "ecologia" i "musicologia"), en la definició holística de Charles Seeger.[5][6] La ecomusicología es considera un camp d'investigació més que una disciplina acadèmica específica.[7] Ya que la ecomusicología se centra en una gran varietat de disciplines i àrees d'investigació, es pot imaginar com un espai en el que es realisen estudis del sò en relació en el mig ambient.[8]
La rellevància de la ecomusicología per a una gama tan àmplia d'atres àrees d'investigació és exactament lo que fa que la seua definició siga alguna cosa ambigua.[1] Per un costat, la ecomusicología és un camp d'investigació únic que ajuda a establir conexions entre una varietat d'estudis ambientals i relacionats en la música. No obstant, en funcionar com un terme colectiu, a sovint és difícil emmarcar la ecomusicología dins d'un conjunt estàtic de definicions descriptivas. El musicólogo Aaron S. Allen, autor de múltiples treballs publicats sobre ecomusicología, definix la ecomusicología com “l'estudi de la música, la cultura i la naturalea en totes les complexitat d'eixos térmens. La ecomusicología considera qüestions musicals i sonores, tant textuals com performativas, relacionades en l'ecologia i l'entorn natural”.
Orige
La ecomusicología com a camp d'estudi a sovint es remonta al compositor musical i ambientalista R. Murray Schafer, qui va usar el terme per a explicar la naturalea sonora d'entorns físics particulars o paisages sonors.[8] L'idea del sò o la música com alguna cosa que crea o captura una atmòsfera particular, va ser professada inicialment per Murray R. Schafer a través del seu desenroll del concepte de ecologia del paisage sonor a fins de la década de 1970.[9] Schafer va usar este terme per a comprendre el vast entorn acústic que constituïx tots els sons variats, audibles per a l'oït humà. Un paisage sonor pot implicar, per eixemple, tots els sons audibles que s'escolten dins d'un àrea específica de terra, com una cadena montanyosa, un bosc o un camp.[10]
A partir de la década de 1970, s'ha incrementat l'interés pel terme ecomusicología, que es va establir com a terme a principis del XXI en els círculs nortamericans i escandinaus.[5] Com a camp, la ecomusicología es va crear a partir d'un àrea d'interés comú entre els camps de la ecocrítica i la musicologia, expressada per una gama d'acadèmics i artistes com a compositors, ecòlecs acústics, etnomusicòlecs, biomusicòlecs i uns atres.[11]
La ecomusicología comprén lo que hui es considera el camp de la musicologia històrica, l'etnomusicología i camps interdisciplinaris relacionats, que si be al mateix temps poden permetre als especialistes dins de cada u d'estos camps interactuar en acadèmics en els atres camps en el seu enfocament, també proporciona a les persones en flexibilitat per a abordar un estudi ecocrítico de la música a través d'una varietat de disciplines i camps.[5]
En octubre de 2012, va tindre lloc la primera conferència internacional de ecomusicología en Nova Orleans.cita requerida
Sostenibilitat / Ètica ambiental
- Artícul principal → Sociologia de la música.
La ecomusicología considera aspectes de la sustentabilidad ambiental dins de la producció i interpretació musical. Per eixemple, la relació entre la demanda d'un determinat instrument musical, aixina com els costs i impactes de la seua producció, ha segut un àrea d'interés per als ecomusicòlecs que investiguen la sustentabilidad del consum i producció de música o instruments musicals.[12] Açò inclou l'impacte que té la demanda d'instruments musicals, merchandeig o experiències en viu com a concerts en l'entorn natural.[13] El periodiste musical i antropòlec Mark Pedelty, ha escrit sobre la relació ecomusicológica entre les activitats musicals humanes i la salut del mig ambient.[14] Havent escrit sobre els impactes contaminants que les gires musicals internacionals a sovint tenen en el mig ambient, Pedelty explora les preocupacions ecomusicològiques de l'ètica sobre la producció d'emissions de carbono creades pels vehículs utilisats per a moure membres de la banda, instruments i/o qualsevol escenari o equip extens.
Part de l'investigació de la ecomusicología sobre l'ètica ambiental, són les formes en que les discussions sobre proyectes de sustentabilidad es posicionen dins de la música i els mijos populars.[14] En 2010, la revista de música Rolling Stone compiló una llista de “Els 15 roquers més ecològics”, seleccionant artistes en funció de varis criteris sobre el seu respal o consideració pel mig ambient dins de la seua pràctica musical.[15] Açò va incloure evaluacions de la cantitat de diners donado a causes ambientalment sostenibles, o l'esforç d'un artiste per a actuar i actuar de manera neutra en carbono.[16] Alguns dels artistes varen incloure a Green Day pel seu treball en el Consell de Defensa dels Recursos Naturals, aixina com al grup de Hip-Hop The Roots per albergar múltiples events musicals destinats a promoure la consciència social i ambiental.[17]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Allen and Dawe, Ecomusicologies, 2.
- ↑ Margaret Q. Guyette and Jennifer C. Post, “Ecomusicology, Ethnomusicology, and Soundscape Ecology,” in Current Directions in Ecomusicology: Music, Culture, Nature, ed. Aaron S. Allen, and Kevin Dawe (New York: Routledge, 2016) 45.
- ↑ W Alice Boyle and Ellen Waterman, “The Ecology of Musical Performance: Towards a Robust Performance,” in Current Directions in Ecomusicology: Music, Culture, Nature, ed. Aaron S. Allen, and Kevin Dawe (New York: Routledge, 2016), 28.
- ↑ Mark Pedelty, “Pop Goes the Planet,” in Ecomusicology, Roc, Folk and the Planet, (Philadelphia: Temple University Press, 2012), 26.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «Ecomusicology.info – Main Page». Consultat el 2013-04-01.
- ↑ Allen and Dawe, Ecomusicologies, 10.
- ↑ 8,0 8,1 Allen and Dawe, Ecomusicologies, 3.
- ↑ Schafer, Soundscape, 65.
- ↑ Daniel J Shevock, “Ecomusicology,” in Eco-literate Music Pedagogy, (New York: Routledge, 2018), 59.
- ↑ «Ecomusicology: Ecocriticism and Musicology».Journal of the American Musicological Society.64(2)
- 392–393.doi:10.1525/jams.2011.64.2.391.Consultat el 2013-04-01.
- ↑ Robin Ryan, “No Tree-No Leaf: Applying Resilience Theory to Eucalypt-Derived Musical Tradition,” in Current Directions in Ecomusicology: Music, Culture, Nature, ed. Aaron S. Allen, and Kevin Dawe (New York: Routledge, 2016), 57.
- ↑ Ryan “No Tree”, 57.
- ↑ 14,0 14,1 Pedelty, Pop, 26.
- ↑ “Culture-Lists: The 15 Most Eco-Friendly Rockers,” Rolling Stone Magazine, accessed April 23, 2020, https://www.rollingstone.com/culture/culture-lists/the-15-most-eco-friendly-rockers-10751/the-roots-13-76091/
- ↑ Pedelty, Pop, 31.
- ↑ “Rolling Stone, “Culture-Lists.”
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ecomusicología» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.