Anar al contingut

Ecforá

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Crátera ática Hirschfeld del periodo geomètric tardà (c. 750-735 a. C.) que representa una ecforá, el rito de dur un cadàver a la seua tomba.
Crátera funerària en una escena de pròtesis (dalt) i una escena de ecforá, en processó de carros i soldats d'infanteria (avall).

L'ecforá o ekphora (del grec antic ἐκφορά) és un dels actes prevists en els ritos funeraris de l'Antiga Grècia per la que al amanecer del tercer dia despuix de la mort, es procedia a traslladar, des de la casa en una processó funerària el cos del fallit utilisant el mateix catafalco a on havia segut expost, fins al lloc fòra de la ciutat, passades les muralles, a on seria enterrat o es portaria a terme la seua cremació, despuix de haver passat prèviament per l'exposició del cadàver, la pròtesis.[1]

Una descripció detallada ya pot trobar-se en Homero:[2]

"Es varen alçar, es varen vestir en les armes, i aurigas i combatents varen montar sobre les caixes dels carros. Davant estaven els cocheros. els seguia un núvol d'infants innumerable, i en mig, els companyers duyen a Patroclo. Varen vestir sancer el cadàver en els cabells que es varen tallar i li tiraven. Darrere, el diví Aquiles li sostenia el cap desolat, escoltant al seu intachable companyer cap al Hades."

Com pot vore's en diferents representacions de l'acte en obres artístiques del periodo geomètric tardà, l'ecforá podia aplegar a realisar-se durant el periodo arcaic[3] en gran pompa per les famílies més riques de l'antiga Atenes en llarcs cortejos portant el llit de mort en un carro funerari, seguit per atres carros, flautistes, soldats en les seues armes i escuts, plañideras, tancant la comitiva els amics i familiars.

Este rito funerari proporcionava un escaparat perfecte per a l'exhibició de la riquea, poder i prestigi dels aristócrates, fins a tal magnificencia que moltes comunitats varen aprovar lleis dissenyades per a llimitar el seu alcanç, com en les lleis de Solón.[3]

En el cementeri del Ceràmic d'Atenes varen aparéixer com señalizadores de l'emplaçament de les tombes, una série de grans gots ceràmics, ánfores, hidries o cráteres del VIII, de gran calitat, en les primeres representacions figuratives de l'art pictòric àtic, la majoria de ritos funeraris com la pròtesis o l'ecforá.[4] Més que la memòria del fallit, lo que se celebrava era la pietat dels vius respecte als morts.

Vore també

Referències

  1. ↑ José María Blázquez, Jorge Martínez-Pinna i Santiago Montero (2011). Història de les religions antigues, Madrit: Càtedra, pp. 282-283. ISBN 978-84-376-2861-5.
  2. ↑ Homero, Ilíada 23,131-139.
  3. ↑ 3,0 3,1 Kierdorf, Wilhelm. Brill’s New Pauly (ed.): «Ekphora» (en anglés). Consultat el 10 de març de 2020.
  4. ↑ Adolfo J. Domínguez i José Pascual (2006). Atles Històric del Món Grec antic, Madrit: Síntesis, pp. 98. ISBN 978-84-995839-7-6.

Bibliografia


Referències