Dulcinea (planeta)
Dulcinea (també conegut com Mu Arae c)[1] és el segon planeta extrasolar que es va descobrir en òrbita al voltant de l'estrela subjagant groga Cervantes. Situat en la constelació d'Ara, a una distància aproximada de 49,8 anys llum de la Terra, Dulcinea és el primer planeta en distància des de la seua estrela dels quatre planetes coneguts que componen el sistema planetari. El seu descobriment va ser anunciat el 25 d'agost de 2004.

Descobriment
Cap dels quatre planetes que orbiten Cervantes són visibles des de la Terra per mijos directes basats en la tecnologia disponible actualment; tots ells varen ser trobats per mig de l'estudi de la velocitat radial de la seua estrela. El descobriment de Dulcinea es va realisar en l'ajuda de l'espectrómetro HARPS (High Accuracy Radial velocity Planet Searcher, en anglés; Buscador de Planetes per Velocitat Radial d'Alta Precisió, en espanyol), en l'European Southern Observatoryde l'Observatori de La Silla, Chile.[2] Les senyes que varen revelar la presència del planeta varen ser reunides per mig de les observacions efectuades durant huit nits en juny de 2004.
Òrbita i massa
L'òrbita del planeta es troba molt propenca a Cervantes, per lo que conseguix completar-la cada 9,6 dies.[2] Al moment del descobriment es va creure que la seua massa mínima era de només 14 voltes la de la Terra,[3] encara que anàlisis posteriors han establit que la seua massa equival a 10,5 voltes la massa terrestre.[2]
Suponent que la seua massa verdadera siga similar a la de Neptú i Gliese 436 b, en teoria el tamany màxim d'un planeta terrestre seria de 14 voltes el de la Terra. És possible que s'haja format un planeta rocós d'este tamany, ya que Cervantes conta en una metalicitat superior a la del nostre Sol. Ademés, es creu que s'hauria format dins de la «llínea de neu» del sistema, a 3,2 UA.[3] No obstant, les distintes hipòtesis de creació del sistema coincidixen que el planeta despuix hauria atret grans cantitats d'elements volàtils ans que la seua estrela poguera eliminar el gèl, per lo que ara tindria un núcleu de tan sol 6 voltes la massa terrestre.[4] Possiblement, dit núcleu es trobe envoltat del suficient gèl calent i gasos per a que el comportament del planeta s'assemble més al de Neptú.
Dulcinea es troba massa llunt de la seua estrela per a estar subjecte a ejeccions de massa coronal. Existixen desacorts dins de la comunitat científica sobre si es tracta o es va tractar d'un neptú calent sobre la seua massa (Lammer);[5] o si podria haver-se desenrollat a partir d'un jagant gaseós, perdent la majoria de la seua massa en el procés (Baraffe). En el cas de tractar-se d'un jagant gaseós «erosionat», la seua estrela hauria transformat a Dulcinea a partir d'un protoplaneta de gran tamany que hauria tingut entre 20 voltes la massa de la Terra i la mitat de la massa de Júpiter. Si l'última suposició fora la correcta, la seua radi actual seria d'unes 0,6 voltes el de Júpiter.[4]
Per la seua proximitat a Cervantes, la temperatura del planeta deu ser alta. Els seus descobridors varen optar per un albedo de 0,35 (alguna cosa més lleu que atres albedos elegits per a calcular la temperatura de júpiters calents com, per eixemple, tau Bootis b. Possiblement, açò es dega a que els descobridors suponen que el planeta es tracta d'una superterra de silicat desprovista de núvols i una atmòsfera espessa en dispersió de Rayleigh. De ser aixina, la temperatura en la superfície rondaria els 900 K.[3] Seguint un esquema de Sudarsky tipo III o IV en núvols obscurs i/o una atmòsfera espessa (que és lo més provable), la temperatura seria molt major.
Les possibilitats de que en este planeta existixca vida tal com la coneixem són extremadament baixes.
Vore també
Referències
- ↑ «The Approved Names». Unió astronòmica internacional. Archivat des de l'original, el 1 de febrer de 2018. Consultat el 16 de decembre de 2015.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 F. Pepe, A.C.M. Correia, M. Mayor, O. Tamuz, W. Benz, J.-L. Bertaux, F. Bouchy, J. Couetdic, J. Laskar, C. Lovis, D. Naef, D. Queloz, N. C. Santos, J.-P. Sivan, D. Sosnowska, and S. Udry. «μ Arae, a system with four planets». arXiv.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 N.C. Santos, F. Bouchy, M. Mayor, F. Pepe, D. Queloz, S. Udry, C. Lovis, M. Bazot, W. Benz, J.-L. Bertaux, G. Lo Curto, X. Delfosse, C. Mordasini, D. Naef, J.-P. Sivan, and S. Vauclair. «A 14 Earth-masses exoplanet around μ Arae». arXiv.
- ↑ 4,0 4,1 arXiv:{{{arxiv}}}
- ↑ H. Lammer et al.(2007).«The impact of nonthermal loss processes on planet masses from Neptunes to Jupiters».Geophysical Research Abstracts.9(07850) Ací, el subjovià a 0,09 UA es denomina "HD160691d".
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dulcinea (planeta)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.