Dolor en els animals
En els sers humans, el dolor és una sensació desagradable, a sovint causada per estímuls amoladors o intensos. En els animals no humans, el dolor és un tema polèmic. La mida estàndar de dolor en els sers humans depén de cóm estos ho comuniquen, per eixemple en una escala d'evaluació de dolor. Segons l'Associació Internacional per a l'Estudi del Dolor, es definix com «una experiència sensorial i emocional desagradable associada a una lesió tisular real o potencial, o descrita en térmens de tal dany».[1] Solament l'individu que experimenta el dolor pot conéixer la calitat i intensitat d'este i el grau de sofriment. No obstant, entre animals no humans, és més difícil, siquiera possible, constatar si s'ha produït una experiència emocional.[2] Per lo tant, tal concepte de dolor és a sovint exclós de les definicions de dolor en animals, tals com la proporcionada per M Zimmerman: “una experiència sensorial adversa causada per una lesió real o potencial que provoca la protecció del motor i les reaccions vegetatives, resultant en aversió depresa i que pot modificar comportaments específics de les espècies, incloent el comportament social.”[3] Els animals no humans no poden informar sobre les seues sensacions de la mateixa manera que ho fa la comunicació humana, pero l'observació del seu comportament proporciona un indici raonable sobre la magnitut del seu dolor, tal com els meges que, si ben no compartixen el lèxic professional en els seus pacients, aixina i tot poden entendre els indicadors de dolor que estos transmeten. Segons el Comité del Consell d'Investigació Nacional sobre Reconeiximent i Aplacamiento del Dolor en Animals de Laboratori d'EE. UU., el dolor és experimentat per moltes espècies animals, incloent mamífers i possiblement tots els vertebrats.[4]
Experiència del dolor
Encara que hi ha numeroses definicions de dolor, casi totes impliquen dos components claus. En primer lloc, es requerix la nocicepción.[5] Esta és la capacitat de detectar estímuls nocius que provoquen un reflex com a resposta, el qual fa apartar ràpidament a l'animal sancer, o a la part afectada del seu cos, de l'orige de l'estímul. El concepte de nocicepción no implica cap sensació subjectiva, sino un reflex. Un eixemple en els humans seria el ràpit retir d'un dit que ha tocat alguna cosa calent. El retir es produïx abans que s'experimente realment qualsevol sensació de dolor. El segon component és l'experiència del dolor en sí mateix o sofriment –l'interpretació interna i emocional de l'experiència nociceptiva. Una volta més en humans, açò ocorre quan el dit retirat escomença a adolir moments despuix del retir. El dolor és, per lo tant, una experiència interna, emocional. El dolor no pot ser medit en atres animals, incloent atres humans. Les respostes a estímuls dolorosos supostament poden medir-se, pero no la pròpia experiència. Per a fer front a este problema quan s'evalua la capacitat d'atres espècies d'experimentar dolor, s'utilisa l'argument per analogia. Açò es basa en el principi de que si un animal respon a un estímul d'una manera similar a nosatres mateixos, és provable que hagen tingut una experiència anàloga.
Nocicepción
La nocicepción usualment involucra la transmissió d'una senyal a lo llarc d'una cadena de fibres nervioses des del lloc de l'estímul nociu en la perifèria cap a la mèdula espinal en el cervell. Este procés evoca una resposta arc reflectixc generada en la mèdula espinal i que no involucra al cervell, tal com el pestañeo o el retir d'una extremitat. La nocicepción es troba, en una forma o una atra, en tots els principals tàxons d'animals.[5] La nocicepción pot ser observada usant modernes tècniques d'image; aixina mateix respostes fisiològiques i de comportament cap a la nocicepción poden ser detectades.
Vore també
- Ètica animal
- Cognició animal
- Benestar dels animals
- Estrés ambiental en animals
- Crueltat cap als animals
- Consciència animal
- Filosofia de la ment
- Sensocentrisme
- Afligiment animal
- Erradicació del sofriment
Referències
- ↑ «IASP Pain Terminology». Archivat des d'el original, el 9 de novembre de 2017.
- ↑ Andrew right, A Criticism of the IASP's Definition of Pain, http://www.academia.edu/1388768/A_Criticism_of_the_IASPs_Definition_of_Pain
- ↑ Zimmerman M., (1986). Physiological mechanisms of pain and its treatment. Klinische Anaesthesiol Intensivether, 32:1–19
- ↑ National Research Council (US) Committee on Recognition and Alleviation of Pain in Laboratory Animals. «Recognition and Alleviation of Pain in Laboratory Animals». National Center for Biotechnology Information. Consultat el 14 de febrer de 2015.
- ↑ 5,0 5,1 (2004).«Evolution of nociception in vertebrates: comparative analysis of lower vertebrates».Brain Research Reviews.46
- 123–130.doi:10.1016/j. brainresrev.2004.07.007.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dolor en los animales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.