Afligiment animal
el dolor és "una resposta multifacética davant una pèrdua, en particular la d'algú o alguna cosa que ha fallit i, per quí o lo que s'havia creat un víncul o afecte". Sent una emoció comuna entre els humans, el dolor també es manifesta en uns atres animals, lo que es coneix com a afligiment animal. A finals del sigle XIX, investigacions varen escomençar a revelar mostres d'afligiment en chimpansés, junt en la conexió entre el dolor animal i humà. No obstant, no va ser fins a fa molt que esta emoció es va tornar el foc de l'investigació. El científic Marc Bekoff ha dedicat el seu temps a l'investigació d'emocions en animals, incloent l'afligiment. En conjunt en atres investigacions, els següents animals han segut vists en estat de decaiguda: llops, chimpansés, urracas, elefants, delfins, llúdries, oques, lleons marins, i molts més.
Molts factors poden influir en esta emoció i una de les coses que cal entendre és el sofriment i les emocions en els animals.
¿Qué és el sofriment en els animals?
Bernard E. Rollin afirma que per a ser considerats sers en moral tenim que ser capaces de sofrir (Rollin, 2010). El sofriment pot ser el resultat d'una ferida o abús, causant dolor físic. Els animals també poden experimentar dolor emocional, com l'afligiment i la tristor relacionades en l'ansietat. El sofriment en els animals pot comprendre's una volta que entengam la naturalea d'un animal determinat.[1] Per eixemple, quan una persona té un gos de mascota, l'individu entén les accions, els tractes i emocions del ca. En cuidar d'un animal, som capaços de comprendre-ho junt a la seua tristor o felicitat com a tal.[1]
La diferència entre el sofriment dels sers humans i el dels animals és la forma en que un està dispost a soportar el dolor per a dur una millor vida. Rollin menciona un eixemple de prolongació de vida. En este s'estipula que l'amo pot pensar que el dolor serà un chicotet preu a pagar en comparació a la vida de la seua mascota,[1] pero ya que un animal no pot expressar el seu pesar o quant dolor pot estar sentint, estes emocions o decisions són difícils de considerar. En algunes ocasions, el dolor que es patix pot ser insoportable, al punt en el que els humans prenen la decisió o pensen en elegir la mort per sobre la continuïtat d'eixe suplici.[1]
Emocions en animals
Una pregunta freqüent és si els animals tenen emocions. Marc Bekoff definix com a emoció a allò que ajuda al control i gestió del comportament (Bekoff, 2000).[2] Se sap que els sers humans tenen emocions i que estes són fonamentals i importants en les nostres vides, no obstant, és difícil determinar si açò és igual en els animals. Hi ha vàries maneres en les que un pot donar-se conte de les emocions que experimenta un animal: per la forma en la que actuen o observen respecte d'algú o alguna cosa.
Emocions primàries i secundàries
Existixen distintes “categories” d'emocions, conegudes com a emocions primàries i emocions secundàries. Bekoff explica que les emocions primàries són similars als reflexos, una cosa aixina com lo que succeïx en la por i la capacitat de reacció per a barallar o eixir fugint. Per tant, és alguna cosa a lo que els animals reaccionen, com a sorolls forts, objectes desconeguts o pudor (Bekoff, 2000).[2] El tindre emocions primàries és crucial, ya que les reaccions a estes són importants per a la supervivència de l'animal. El sistema límbico és la part del cervell responsable de les emocions primàries (Bekoff, 2000).[2]
Les emocions secundàries són part d'experiències. Estes emocions tenen lloc en la corfa cerebral, ya que requerixen de distints i majors nexes cerebrals. Les emocions secundàries permeten que un (en este cas, l'animal que sofrix) creu la conexió entre sentiments i accions.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Rollin, Bernard I(2011).«Animal Pain: What It is and Why It Matters».The Journal of Ethics.15(4): 425-437.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Bekoff, Marc (2010). The Emotional Lives of Animals: A Leading Scientist Explores Animal Joy, Sorrow, and Empathy--and why They Matter (en en), New World Library. ISBN 9781577313489.
- BEKOFF, MARC(2000).«Animal Emotions: Exploring Passionate Natures».BioScience.50(10): 861.doi:[0861:aeepn2.0.co;2 10.1641/0006-3568(2000)050[0861:aeepn]2.0.co;2].
- Bekoff, M. (2008) [Gana holds her dead baby]. (13, May 2). Consultat el 16 de novembre de 2016.
- Brown, Arthur E.(1879).«Grief in the Chimpanzee».The American Naturalist.13(3): 173-175.
- Lorenz, K., Martys, M., & Tipler, A. (1992). Here I am - where llaure you?: The behaviour of the greylag goose. HarperCollins.
- Rollin, Bernard E.(2011).«Animal Pain: What It is and Why It Matters».The Journal of Ethics.15(4): 425-437.
- Young, R. (2013). [Elephants mourning over bones of loss ones]. (13, May 2). Consultat el 16 de novembre de 2016.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aflicción animal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.