Anar al contingut

Dolor d'ossos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El dolor òsseu o simplement dolor d'ossos és una forma debilitante de dolor del teixit òsseu. Ocorre per una àmplia varietat de malalties i condicions físiques i pot afectar severament la calitat de vida dels pacients afectats per esta.[1] El dolor òsseu té múltiples causes, com un gran estrés físic i malalties com el càncer.[2][3]

Se sap des de fa molts anys que els ossos estan inervats per neurones sensorials, encara que l'anatomia exacta d'esta inervació seguix sent obscura per les propietats físiques contrastantes de l'os i el teixit nerviós.[4] No obstant, fins fa poc, no s'havien determinat els tipos de neurones que inervaban cada part de l'os.[5] La capa perióstica de teixit òsseu és altament sensible al dolor i una causa important de dolor òsseu en diverses afeccions patològiques, com a fractures, osteoartritis, etc. No obstant, en certes malalties, el endosteum i el suministrament nerviós del sistema de Havers semblen eixercitar un paper important, com en l'osteomalacia, l'osteonecrosis, entre uns atres.[6]

Síntomes

Causes adults majors

Vàries malalties poden causar dolor d'ossos, incloses les següents:

Causes en els chiquets

Les causes comunes de dolor d'ossos i articulacions en adults, com l'osteoartritis i l'artritis gotosa, són rares en els chiquets, ya que estes malalties són una seqüela del desgast crònic durant varis anys.

Vore també

Referències

  1. ↑ Luger, N. Mach, D. Sevcik, M. Mantyh, P. (2005). Bone cancer pain: From mechanism to model to therapy. Journal of Pain and Symptom Management. 29(5): 32-46.
  2. ↑ Zwas, T. Elkanovitch, R. George, F. (1987). Interpretation and Classification of Bone Scintigraphic Findings in Stress Fractures. Journal of Nuclear Medicine. 28: 452-457.
  3. ↑ Mantyh, P. Clohisy, D. Koltzenburg, M. Hunt, S. (2002). Molecular Mechanism of Cancer Pain. Nature Reviews: Cancer. 2: 201-209.
  4. ↑ McCredie J (2007). Nerves in bone: the silent partners. Skeletal Radiology. 36: 473–475.
  5. ↑ Mach, D. Rogers, S. Sabino, M. Luger, N. Schwei, M. Pomonis, J. Keyser, C. Clohisy, D. Adams, D. O’leary, P. Mantyh, P. (2002). Origins of skeletal pain: Sensory and sympathetic innervation of the mouse femur. Neuroscience. 113(1):155-166.
  6. ↑ «Bone Pain Causes, Symptoms, and Treatment». Archivat des de l'original, el 1 d'abril de 2018. Consultat el 3 de març de 2020.
  7. ↑ 7,00 7,01 7,02 7,03 7,04 7,05 7,06 7,07 7,08 7,09 Mantyh PW(2014).«La neurobiologia del dolor esquelètic.».39: 508–19.
  8. ↑ 8,0 8,1 (Octubre 2015).«Manifestacions extraintestinales de la malaltia celíaca».12(10): 561–71.
  9. ↑ (setembre de 2015).«The espectre de sensibilitat al gluten no celíaca».12: 516–26.
  10. ↑ 10,00 10,01 10,02 10,03 10,04 10,05 10,06 10,07 10,08 10,09 Junnila JL, Cartwright VW(2006).«Dolor musculoesquelético crònic en chiquets: part II. Causes reumáticas.».Am Fam Physician.74: 293–300.
  11. ↑ Buskila D, Ablin J(2012).«Fibromialgia pediàtrica.».64: 230–7.
  12. ↑ (2007).«Dolores de creiximent en chiquets».Pediatric Rheumatology Online Journal.5: 5.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 (2013).«Cinc malalties mioesqueléticas benignas en pediatria i el paper de la medicina nuclear . ¿Es diferencien dels dels adults?».16(1): 2–8.
  14. ↑ «Presentació clínica i etiologia de l'osteomalacia / raquitisme en adolescents».24(5): 938–41.