Divina adoratriz de Amón
Divina adoratriz de Amón era un segon títul creat per a la gran sacerdot d'Amón. Durant el primer mileni a. C. quan el clero d'este deu eixercia la seua màxima influència, el poder de la divina adoratriz era una garantia per a facilitar la transferència de poder d'un a un atre faraó, ya que cada una d'elles adoptava a una filla del faraó per a que fora hereua del càrrec. La divina adoratriz governava els dominis del temple i cobrava els imposts, per lo que tenia el control d'una part important de l'economia egipcíaca.
Esposa del deu Amón, un atre títul similar per a la suma sacerdot, es va crear per a una filla del sum sacerdot de Amón durant el regnat d'Hatshepsut, i va continuar com un càrrec important mentres que la capital d'Egipte es va mantindre en Tebas.
Funcions
editarEn proclamar a una nova divina adoratriz es gravava el seu nom en un cartuig que arreplegava també el títul de amada de Mut, dret que compartia en la gran esposa real. Era l'encarregada d'inaugurar santuaris, dirigir ritos i consagrar les ofrenes, funcions que fins a eixe moment havien correspost al faraó. També assistia als jubileu reals i als festivals Sigau. L'ajudava en l'administració el Amic del Rei, generalment el chaty, que era qui realment duya el control econòmic.[1]
Apogeu del càrrec
editar
El títul de divina adoratriz de Amón va acompanyar a un resorgiment del títul d'esposa del deu (que havia caigut en desús), primer en un intent de debilitar el poder de l'herència matrillinial, i després quan el cult de Amón va ser reprimit per Akenatón en la dinastia dihuitena i més vesprada eclipsat per atres deïtats en canviar la capital. El títul va ser reactivat en la Dinastia XX, quan ho va obtindre la filla de Ramsés VI, Aset, que es va mantindre en el càrrec entre 1145 i 1137 a. C.[2] Aset mai es va casar (sembla haver segut la primera célibe entre les Divines Adoratrices), establint esta nova tradició regulada durant la Dinastia XXI per Pinudjem I, Sum sacerdot de Amón, que va indicar que la divina adoratriz adoptara a la seua successora, i que eixerciren conjuntament fins a la mort de la primera.[3] A esta norma els faraons varen unir el decidir ells l'adopció de la successora. El rei imponia que anara una de les seues filles per a que s'aprovara la pujada al tro del següent faraó.[4] En general, la tradició es va mantindre i el càrrec era ocupat per la filla del rei coetáneo, que havia segut adoptada per l'anterior divina adoratriz.
El càrrec va aplegar al seu màxim poder polític al final del tercer periodo intermig quan Shepenupet I (754 – 714 a. C.), filla d'Osorkon III, va ser nomenada per al lloc. El rei kushita Kashta, a la seua volta, la va persuadir per a que adoptara a la seua filla Amenirdis I (740 – 720 a. C.) com la seua hereua per a afiançar el seu poder en l'Alt Egipte.[5] El gran prestigi d'este càrrec es posa de manifest en la tomba de Amenirdis en Medinet Habu.
Cap al final del tercer periodo intermig i l'inici del periodo tardà, durant les dinasties XXV i XXVI, el poder de la divina adoratriz es trobava en el seu apogeu tant política com econòmicament. Com el paper dels sums sacerdots de Amón va passar de tindre un paper espiritual a un més "terrenal", la divina adoratriz es va convertir en mantenedora del principal centre de cult de Amón en Tebas. Varen ser Divines Adoratrices Shepenupet II (710 – 650 a. C.), filla de Pianjy, i Amenirdis II (670 – 640 a. C.), filla de Taharqo. Durant la vigèsima sexta dinastia, el rei saíta Psamético I, despuix de reunificar Egipte en 656 a. C., va obligar a l'esposa del deu del moment, Amenirdis II, a adoptar a la seua filla Nitocris I com a successora al càrrec, en el que va permanéixer 70 anys, del 656 fins a la seua mort en 586 a. C.
La estela de l'adopció de Nitocris relata detalladament la cerimònia:[6]
- Li he donat la meua filla per a que siga l'esposa del deu, i el ha dotat millor que a les que estaven abans d'ella. Segurament li serà grat el seu cult i protegirà la terra que se li va entregar.
En aquell moment les dinasties gobernant eren originàries del delta del Nilo, i el lloc de divina adoratriz era un mig per a garantisar les relacions pacífiques en la regió tebana, a on estava centrat el cult a Amón. Vàries de les capelles mortuorias d'estes sacerdot es varen construir en la vora oest del riu, prop del temple de Ramsés III en Medinet Habu.
Pel poder i el prestigi de les Divines Adoratrices, la cerimònia d'aprovació del hereu per la titular va ser utilisada pels faraons de la Delta com un mig per a assentar el seu poder en el sur d'Egipte, de la mateixa manera que havia segut utilisada pels reis kushitas en el nort, encara que eixe poder quedava llimitat a les afores de Tebas, que era el centre del cult. L'última divina adoratriz va ser Anjnesneferibre (595 – 525 a. C.), filla de Psamético II, a la que va adoptar Nitocris.[7] Va governar 60 anys, fins que el càrrec va ser abolit en l'any 525 a. C. quan el seu nebot-net Psamético III va ser vençut pel rei persa Cambises II, que va conquistar Egipte. Anjnesneferibre havia adoptat a Nitocris II, que no va aplegar a eixercir en solitari.
Vore també
editarNotes
editar- ↑ González González, Luis. «Els sirvientes de la divinitat». Archivat des d'el original, el 26 d'octubre de 2009. Consultat el 2008-11-09.
- ↑ Shaw, Ian (2003). The Oxford History of Ancient Egypt, Oxford University Press, pp. 474. ISBN 0-19-280458-8.
- ↑ «Medinet Habu i les Divines Adoratrices de Amón». Archivat des d'el original, el 14 de setembre de 2008. Consultat el 2008-11-09.
- ↑ Wilkinson, Toby (2005). The Thames and Hudson Dictionary of Ancient Egypt, Ed. Thames & Hudson, pp. 93.
- ↑ Peden, Alexander J. (2001). The Grafiti of Pharaonic Egypt: Scope and Rols of Informal Writings (c. 3100-332 B.C.), Brill Academic Publishers, pp. 276.
- ↑ Breasted, J. H. (1906). Ancient Records of Egypt, pp. p. 935-958.
- ↑ Dodson, Aidan; Hilton, Dyan (2004). The Complete Royal Families of Ancient Egypt, Ed. Thames & Hudson, pp. 246.
Referències
editar- Strudwick, N i H. (1999). Thebes In Egypt, British Museum Press.
- Watterson, Barbara (1994). Women In Ancient Egypt, Sutton Publishing.
- Robins, Gai (1993). Women In Ancient Egypt, British Museum Press.
- Kuhrt, Amelie (1995). The Ancient Middle East, Ed. Routledge.
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Divina adoratriz de Amón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.