Ding (vasija)

Ding de finals de la dinastia Shang, Museu de Shanghái.

Ding quadrat: el rostre humà és una decoració molt inusual.

Els DingDingdings. Varen ser utilisats per a cuinar, almagasenar i oferir rituals durant les cerimònies als deus i els antepassats. Els primers eixemples recuperats són els ding ceràmics anteriors a la dinastia Shang en el lloc d'Erlitou, pero són més coneguts des de l'Edat del Bronze, particularment en acabant de que els Zhou varen restar importància a l'us ritual del va vindre practicat pels reis Shang. Baixe la dinastia Zhou, el ding i el privilegi de realisar els rituals associats es varen convertir en símbols d'autoritat. El número de dings permesos variava segons el ranc personal en la noblea chinenca: els Nou Ding dels reis Zhou eren un símbol del seu domini sobre tota China, pero varen ser perduts pel primer emperador, Shi Huangdi, a finals de el III Posteriorment, l'autoritat imperial va estar representada pel Sagell de l'Herència del Regne, tallat en el sagrat Heshibi; este es va perdre en algun moment durant les Cinc Dinasties despuix del colapse dels Tang.

Funció i us

Ding trípode de ceràmica, dinastia Han.

A principis de l'Edat del Bronze en China, l'us de recipients per a vi i per a menjar tenia un propòsit religiós. Si ben els dings eren els recipients de menjar més importants, els recipients de vi eren els bronzes rituals més prominents d'esta época, per les creències de raïl chamanista i l'adoració d'esperits. S'utilisaven els dings per a realisar sacrificis rituals, tant humans com a animals, per als antepassats. Varien en tamany, pero en general eren prou grans, lo que indica que provablement es varen sacrificar animals sancers. Els sacrificis estaven destinats a assossegar als antepassats per la creència ancestral de que els esperits tenien la capacitat d'afectar el món dels vius.

Durant la dinastia Zhou primerenca, la societat va experimentar un canvi polític i cultural. El rei Wu de Zhou creïa que els Shang eren borrachos, i que el seu consum excessiu de vi va dur al seu rei a perdre el Mandat del Cel, lo que va conduir a la caiguda de la dinastia Shang. Per esta creència, els recipients de menjar (i els dings en particular) varen reemplaçar als gots de vi en importància. Els gots de bronze es varen sometre a lo que s'ha cridat la "Revolució Ritual". Esta teoria sugerix que per un canvi en la decoració, aixina com en els tipos i variacions de vasijas que es troben en les tombes, la seua funció va passar de ser exclusivament religiosa a una més secular. En lloc de sacrificar menjar per a assossegar als antepassats, els Zhou usaven dings per a mostrar l'estat del difunt tant als vius com als esperits. Aixina, el ding simbolisava estatus. Per eixemple, els emperadors eren enterrats en nou dings, els senyors feudals en sèt, els ministres en cinc i els erudits i burócratas en tres o un. Els recipients varen servir com a símbols d'autoritat per a l'èlit fins a ben entrat el periodo dels Regnes Combatents.

Forma i fabricació

Dinastia Shang, 1300-1046 a. C.

De la mateixa manera que atres formes rituals de bronze, el ding era originalment un recipient de ceràmica comuna per a cuinar, servir i almagasenar, que es remonta al Neolític chinenc, i els dings de ceràmica varen continuar utilisant-se durant i despuix del periodo en que es varen fer les versions ceremoniales de bronze. Des de l'época de la dinastia Shang en el segon mileni Plantilla:Smallcaps all Els dings també es varen fondre en bronze com "bronzes rituals" d'alt estatus, que solien enterrar-se en la tomba dels seus amos per a usar-los en l'atra vida. Les inscripcions que es troben en dings i zhongs s'utilisen per a estudiar l'escritura en bronze.

Teories sobre la fabricació

El Houmuwu ding és la peça de bronze més gran trobada en el món antic fins ara. Es va fer a finals de la dinastia Shang en Anyang.

El procés de fundició de vasijas de bronze més comú en les vasijas chinenques antigues és el procés de molejat de peces. En este procés, un model de la vasija terminada en els seus decorats, es fa d'argila i es deixa endurir, després es fa un negatiu agregant una capa d'argila humida al model terminat, i es deixa endurir fins al punt a on encara es pot tallar. Després, el model es rasuraría per a formar el núcleu, que eventualment es convertiria en l'interior buit del recipient terminat. En el pas final, la capa negativa es va reemplaçar al voltant del núcleu, estos es varen mantindre separats per chicotetes peces de bronze i coure anomenades coronillas fins que el bronze fos es poguera abocar en l'obertura i omplir l'espai buit entre les dos capes. Quan el bronze es gelara, l'argila es desprenia de la vasija i el procés estava complet.

Es va propondre una nova variació del procés de molege de peces com una forma d'explicar les cares asimètriques dels recipients que, per regla general, deurien ser simètriques. Es va propondre que la decoració no es fera en un model i després es transferira a la capa exterior del mòle, sino que es tallara i construïra en la capa exterior, com a primer pas. La decoració es va afegir de diverses formes. La primera va ser simplement tallar i fer incisions de llínees en la capa del mòle d'argila. La segona era estampar o pressionar una image, inscripció o disseny en l'argila humida. La tercera va ser una tècnica anomenada revestiment de tubos. En esta tècnica, es colocava argila líquida blana en una bossa de cuiro i es colocava en una superfície a través d'una espècie de tubo molt fi fet de metal o os.

Bibliografia

• Allen, Autenticació d'antics bronzes chinencs de Anthony J. Allen . Auckland: Allen's Enterprises, 2001.
• (1980) Fong, Wen (ed.). The great bronze age of China: an exhibition from the People's Republic of Chinenca, New York: The Metropolitan Museum of Art. ISBN 0870992260. (1980) Fong, Wen (ed.). The great bronze age of China: an exhibition from the People's Republic of Chinenca, New York: The Metropolitan Museum of Art. ISBN 0870992260. (1980) Fong, Wen (ed.). The great bronze age of China: an exhibition from the People's Republic of Chinenca, New York: The Metropolitan Museum of Art. ISBN 0870992260.
• Lawton, Thomas, ed. Noves perspectives sobre la cultura Chu durant el periodo Zhou oriental . Washington, DC: Galeria Sackler, 1991.
• Lienert, Ursula (1979). Typology of the TING in the Shang Dynasty: A tentative Chronology of the Yin-hsü Period, Germany: Wiesbaden: Steiner. ISBN 3-515-02808-0.Lienert, Ursula (1979). Typology of the TING in the Shang Dynasty: A tentative Chronology of the Yin-hsü Period, Germany: Wiesbaden: Steiner. ISBN 3-515-02808-0. Lienert, Ursula (1979). Typology of the TING in the Shang Dynasty: A tentative Chronology of the Yin-hsü Period, Germany: Wiesbaden: Steiner. ISBN 3-515-02808-0.
• Rawson, Jessica. Misteris de l'antiga China: nous descobriments de les primeres dinasties . Londres: British Museum Press, 1996.
• Yang, Xiaoneng, ed. Noves perspectives sobre el passat de China: arqueologia chinenca en el sigle XX . New Haven: Prensa de l'Universitat de Yale, 2004.