Anar al contingut

Digitalis thapsi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Digitalis thapsi (Digitalis thapsi)

Digitalis thapsi és una planta de la família Scrophulariaceae.



Descripció

Digitalis thapsi L., la didalera és una planta bienal no molt elevada, entorn a uns 60 cm. Les fulles basals ovadas o lanceolades i en pèls, les superiors lanceoladas. El talle és pubescente. Flors de color rosat, en taques per dins, semblades a la Digitalis purpurea, colgantes en arracades al final dels tallos.; càliç en 5 lòbuls; corola en forma de didal, de color rosat, de fins a 5 cm de llongitut, en la part inferior de l'interior del tubo maculada i pelosa per a servir de guia a les abelles que busquen el néctar del fondo de la flor; 4 estams. Frut en càpsules ovoideas que contenen moltes llavors. És també una planta molt tòxica. Alguns botànics la nomenen com Digitalis purpurea subsp. thapsi. Florix en primavera i estiu.

Hàbitat

Creix en terrenys silíceos, granítics, a voltes pegada a les roques, en alvertents solejats. No és exclusiva del pis de la carrasca, ya que també abunda en el pis del melojo.

Distribució

És un endemisme de la península ibèrica a on habita en la zona occidental i en el centre. És molt comú en el sistema Central, (serra d'Àvila, La Serrota, Paramera d'Àvila, serra de Gredos).

Observacions

És planta propenca a la didalera comuna i posseïx els mateixos alcaloides que esta. Igual que la didalera comuna, és una de les plantes més apreciades pels seus efectes medicinals, encara que la seua potent acció estimulant de l'activitat cardíaca, fa que el seu us familiar dega ser calibrat en prudència. La regulació de la motilidad del cor provocada pels seus glucósidos ha donat lloc a multitut d'investigacions mèdiques i en l'actualitat són numerosos els fàrmacs obtinguts a partir de les didaleres.[1]

Propietats

En els estudis, la restricció dels ions de calcio és resultat de l'acumulació en cardenolide en D. thapsi.[2] La cantitat de calcio afecta a les reaccions químiques redox en les cèlules. Sense calcio, es varen observar canvis en la funció antioxidant i l'activitat catalasa era llenta.[3] En un atre estudi, la falta de calci promou el creiximent retardado de la formació de digoxina. El manganeso, en forma de sulfat de manganeso (MnCl), i de liti, en la forma de clorur de liti (LiCl), també va aumentar la concentració de digoxina, pero no va afectar el creiximent.[4]


Cristals d'oxalato de calcio i fibres pericíclicas s'han aïllat de D. thapsi. Estos es consideren d'1,25 a 3 voltes més potents en vista medicinal que les que es troben en Digitalis purpurea.[5][6][7][8] Segons el botànic holandés Herman Boerhaave, les espècies Digitalis són altament venenoses si s'ingerix directament. Totes les parts són venenoses.[9][10][11]

Taxonomia

Digitalis thapsi va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 867. 1753.[12][13]

Etimologia

Digitalis: nom genèric del llatí migeval digitalis = la "digital o didalera" (Digitalis purpurea L., Scrophulariaceae). Segons Ambrosini (1666), “es diu Digital perque les flors imiten la forma del didal (a saber, de la coberta dels dits de les dònes quan coser)”.[14]

thapsi: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Tapso en Sicília.[15]

Noms comuns

  • Castellà: abiloria (2), abiluria (2), abortones, bacera, beleño, biloria (2), biluria (2), campanilla, cascante, cascaor, chupadera, chupamieles, chupera, eixida, cohetera, eixides, deales, didalera (7), didalera, didals (3), didals de chiquet, didals purpúreos, dediles, digital, digitalis, emborrachacabras (2), estallones, giloria (3), goldaperra, guadalperra, gualdaperra, gualdaperra, guardaperros (2), hueltaperra, mata de lagartija, mataperla (3), mataperros, rabera, ravera, raéra, restalladera, restralleti, restrallos (2), sapient, tuercecuellos, viloria (4), viluria (3), vueltaperra.(el número entre paréntesis indica les espècies en el mateix nom).[16]

Referències

  1. ↑ Luceño Garcés, M. (1998). , Àvila:Caixa d'Àvila. ISBN 84-930203-0-3.
  2. ↑ (1995).«Calcium restriction induïxes cardenolide accumulation in cell suspension cultures of Digitalis thapsi L.».Plant Cell Reports.Springer Verlag.Germany:14(12)ISSN 0721-7714.
  3. ↑ «Relationship between active oxygen species and cardenolide production in cell cultures of Digitalis thapsi: effect of calcium restriction».New Phytologist.141(1)
    51–60.doi:10.1046/j.1469-8137.1999.00317.x.
  4. ↑ «Effect of calcium, manganese and lithium on growth and cardenolide content in cell suspension cultures of Digitalis thapsi L.».Plant Cell Reports.10(8)ISSN 1432-203X.doi:10.1007/BF00232609.
  5. ↑ Kar, A. (2003). , New Delhi: New Age International Ltd, p. 173. ISBN 81-224-1501-6.
  6. ↑ Nirali Prakashan (2009). [1], Nirali Prakashan, pp. 39–40. ISBN 978-81-963961-5-2.
  7. ↑ «Digitalis thapsi 'Spanish Peaks'». Missouri Botanical Garden. Consultat el 31 d'agost de 2012.
  8. ↑ Khandewal, K. R. (2008). , Pune: Nirali Prakashan, p. 59. ISBN 978-81-85790-30-5.
  9. ↑ «Digitalis thapsi». Plant Database. Archivat des d'el original, el 6 de giner de 2014. Consultat el 2 d'octubre de 2012.
  10. ↑ Edinger, Philip (2002). [2], Sunset Books, p. 118.
  11. ↑ (1823) , 6 edició, Edinburgh: Archibald Constable and Company.
  12. ↑ «Digitalis thapsi». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 5 de giner de 2014.
  13. ↑ Digitalis thapsi en PlantList
  14. ↑ En Flora Vascular
  15. ↑ En Epítets Botànics
  16. ↑ «Digitalis thapsi». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 5 de giner de 2014.

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Digitalis_thapsi&oldid=1489732»