Anar al contingut

Digitalis purpurea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Digitalis purpurea

Digitalis purpurea, cridada popularment didalera o digital, entre molts atres noms, és una espècie herbácea bienal de la família de les Escrofulariáceas.

Descripció

[editar | editar còdic]

La digital es desenrolla en un cicle de dos anys; en el primer, despuix de germinar, produïx únicament una roseta de fulls basals, ovales, dentadas i de llarc peciol, mentres que durant el segon any es desenrolla un talle llarc (0,50 a 2,5 m) i cobert de fulls sésilés i rugosas; totes les fulls d'esta planta són llaugerament pubescentes, dentadas, simples i alternes, en l'envés finament texturado; es fan més chicotetes cap al cim del talle.

Les florés formen inflorescèncias terminals secundifloras (en totes les flors a un costat); [1] són tubulars, de fins a 5 cm de llarc, en pétals de color que varia des del groc pàlit fins al rosa intens per l'exterior i púrpura en l'interior de la corola. Florixen de juny a setembre en el hemisferi nort, donant lloc després a una càpsula. La polinisació és realisada per abelles. Les llavors són dispersades pel vent.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Són natives d'Europa, el noroest d'Àfrica i Àsia central i occidental. En estat selvat se sol trobar en terraplens, linderos boscosos o entre peñascos en zones montanyoses. En països de Sudamérica com Chile va ser introduïda des d'Europa, alcançant gran propagació en la zona sur entre el Maule i Magallanes, sent freqüent en L'Araucanía i Els Lagos.[2] Els mapuches la coneixen com "chollol-peshquin". En Argentina es dona en les províncies de Jujuy, Neuquén, Riu Negre i Terra del Fòc, és comú trobar-la més al nort també, especialment en Colòmbia.

Archiu:Digitalis purpurea (digitale pourpre).JPG
fullage.
Archiu:Digitalis purpurea8.jpg
Flores.
Archiu:Digitalis purpurea16082001fruits.JPG
Fruts.
Archiu:Foxgloves 2.jpg
Inflorescència.

Esta planta es troba normalment en mijos montanyosos com a clars de boscs, màrgens de camins i talussos, terraplens, penya-segats, entre roques o zones de recent tala. En general, es troba en terrenys humits i silícicos (rarament en terrenys calcáreos).

En Europa apareix en major freqüència prop de roures, hayedos i avets, encara que també es pot vore en carrascas i alcornoques en el sur de la península ibèrica. Predomina en zones de climes templats, d'ombra o semisombra.

La seua época de floració és d'estiu a autumne, segons l'altitut.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Oliver del Nozal (2021): Didalera (Digitalis purpurea). Plantes d'us tradicional. Disponible en fra Sulfat, portal de Educació Ambiental i Naturalea per a tots. Consultat el 10 de maig de 2026.
  2. Quiroz, Constanza L. et. al.(2009).Laboratori d'Investigacions Biològiques, Institut d'Ecologia i Bíodiversidad; Facultat de Ciències Forestals, Universitat de Concepció.Concepció:
    47.Consultat el 17 de febrer de 2013.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
  • CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mèxic City.
  • Flora of China Editorial Committee. 1998. Flora of China (Scrophulariaceae through Gesneriaceae). 18: 1–449. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  • Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nou Cat. Fl. Vasc. Veneçola 1–860. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.
  • Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
  • Luteyn, J. L. 1999. Páramo, a checklist of plant diversity, geographical distribution, and botanical literature. Mem. New York Bot. Gard. 84: viii–xv, 1–278.
  • Méndez-Larios, I. & J. L. Villaseñor Rius. 2001. La família Scrophulariaceae in Mèxic: diversitat i distribució. Bol. Soc. Bot. Mèxic 69: 101–121.
  • Zuloaga, F. O., O. N. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les plantes vasculars del Con Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107: 3 Vols., 3348 p.