Anar al contingut

Didracma

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Didracma (20 mm; 6,85 g) de Roma. Anv: Cap diademada d'Hércules en clava i pell de lleó sobre el muscle. Rev: Lloba de peu alletant a Rómulo i Rem; ROMANO en el exergo.
Erro al crear miniatura:
Didracma (cuadrigato), série romà-campaniense. Anv: Cap de Dioscuros en forma de Jano en corona de llorer. Rev: ROMA en Júpiter en cuadriga, portant ceptre en la seua mà esquerra i llançant rajos en la dreta. 225-214 a. C.

La didracma (grec antic: δίδραχμον, dídrachmon; llatí:didrachma, 'moneda de dos dracmes') és una antiga moneda d'argent grega que equivalia a dos dracmes.[1]

Va ser falcada per vàries cecas gregues des del 600 a. C. fins a l'any 200, aproximadament, quan el seu territori va estar baix el domini romà. L'us d'esta moneda es va estendre a zones baix influència grega, com Iran i Índia, fins a el VI.

Els contactes entre els romans i les ciutats meridionals d'Itàlia va fer que per a facilitar el comerç en ells, quan es va pensar en falcar per primera volta en cecas romanes monedes d'argent, es va optar per fer-ho en didracmas, a partir del 290 a. C.[2] Estes primitives didracmas romanes serien les que evolucionarien als ya àmpliament establits denarios.

Més alvance, en territoris locals com Sicília i la Magna Grècia, a partir de el II, seria sent substituïda per les monedes romanes: denarios d'argent o monedes de bronze.

Els didracmas són mencionats en el Nou Testament.[3] Entre els judeus les valoraven com la mitat d'un siclo. Era igual a la cantitat de diners que pagaven anualment al Temple els hòmens judeus majors de 20 anys.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Carmen Alfaro Asins et al. (2009). Diccionari de Numismàtica (en és), Madrit: Ministeri de Cultura. ISBN 978-84-8181-405-7.
  2. Numismàtica romana. En Tarraconensis. El món numismàtic. Consultat el 16 de maig de 2025.
  3. Plantilla:Bíblia


Referències

[editar | editar còdic]