Anar al contingut

Dialecte de Hamgyŏng

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El dialecte del noreste, a voltes denominat dialecte de Hamgyŏng (), és un dialecte del idioma coreà utilisat en la major part de les províncies d'Hamgyŏng del Nort, del Sur i Ryanggang, al noreste de Corea del Nort, les quals originalment formaven la província de Hamgyŏng. També es parla des del sigle XIX en les comunitats de la diàspora coreana del noreste de China i l'antiga Unió Soviètica.

Entre les característiques pròpies del dialecte de Hamgyŏng s'inclouen un accent tonal molt similar al del coreà mig, una palatalisació extensa, un umlaut generalisat, la conservació de les consonant intervocàliques del coreà anterior al mig, sufixos verbals distintius i una regla sintàctica inusual en la que les partícules negatives intervenen entre el verp auxiliar i el verp principal.

Història i distribució

Distribució del dialecte de Hamgyŏng dins de les huit antigues províncies de Corea

El dialecte de Hamgyŏng és la varietat del coreà que es parla en el noreste de la província de Hamgyŏng, ara dividida en les províncies nortcoreanes d'Hamgyŏng del Nort, Hamgyŏng del Sur i Ryanggang. No obstant, no tota Hamgyŏng parla este dialecte. La varietat de coreà que es parla al sur d'un afluent del riu Tumen, en la frontera de Corea en China i Rússia, es classifica com un dialecte de Yukjin independent, el qual és molt més conservador que el dialecte de Hamgyŏng, d'us generalisat. Encara que els comtats meridionals de Kŭmya i Kowŏn es troben dins de la jurisdicció administrativa de Hamgyŏng del Sur, en ells es parla un dialecte que no sol classificar-se com de Hamgyŏng, ya que carix d'accent tonal.[1]

En l'actualitat, este dialecte es parla fòra de Corea, tant en China com en Àsia Central. Cap a finals del XIX i principis del XX, en resposta a les males collites i l'ocupació japonesa de Corea, molts coreans, inclosos els parlants de Hamgyŏng, varen emigrar des del nort de la península cap a l'est de Manchuria (ara noreste de China) i el sur de la regió del krai de Primorie, en l'extrem oriental de Rússia. Els descendents d'estos immigrants en Manchuria seguixen parlant, llegint i escrivint varietats del coreà mentres viuen en China, a on gogen d'autonomia regional.[2] En la década de 1930, Stalin va deportar per la força a tota la població coreana de l'extrem oriental rus (unes 250 000 persones) i les va enviar a Àsia Central soviètica, concretament a Uzbekistan i Kazakhstan.[3] Existixen chicotetes comunitats coreanes disperses per tota Àsia Central que mantenen formes del coreà conegudes colectivament com koryo-mar, pero el seu idioma està somés a una forta pressió per part de les llengües locals i del coreà estàndar de Seül, i es preveu que s'extinguixca a principis del sigle XXI.[2]

Les formes més conservadores del dialecte de Hamgyŏng es troben actualment en les comunitats d'Àsia Central, ya que la falta de vitalitat de l'idioma coreà en eixa regió ha posat fi al canvi llingüístic natural. Entre les comunitats a on el Hamgyŏng seguix sent àmpliament parlat, el dialecte de la diàspora chinenca és més conservador que el dialecte nortcoreà modern, ya que este últim ha segut objecte d'una gran pressió per part del idioma estàndar nortcoreà impost per l'Estat des de la década de 1960.[4]

El primer diccionari de coreà en una llengua europea, obra de Putsillo en 1874,[5] va ser un intent de crear un diccionari rus-coreà basat en gran mida en el dialecte de Hamgyŏng. L'autor residia en Vladivostok mentres ho redactava.[6]

Fonologia

De la mateixa manera que el suroriental dialecte de Gyeongsang, pero a diferència d'atres dialectes coreans, el dialecte de Hamgyŏng posseïx un sistema d'accent tonal alt-baix que permet distinguir lo que d'un atre modo serien homòfons. Els parells mínims d'accent tonal no tenen to de forma aïllada, llevat en presència d'una partícula o una còpula. Per eixemple, la paraula (homófona en el dialecte estàndar de Seül, sense to) pot significar tant «pera» com a «ventre» en el Hamgyŏng, sempre que la paraula aparega aïllada. No obstant, quan se li afig el marcador de tema , «pera-[marcador de tema]» es pronuncia com «Plantilla:Transliteration» en to alt en la segona sílaba, mentres que «ventre-[marcador de tema]» es pronuncia com «Plantilla:Transliteration» en to alt en la primera sílaba.[7] A diferència dels tons del dialecte de Gyeongsang, els tons del Hamgyŏng són reflexos regulars dels tons del coreà mig del sigle XV. Els tons alt i ascendent del coreà mig s'han convertit en el to alt del Hamgyŏng, i el to baix del coreà mig s'ha convertit en el to baix del Hamgyŏng. La vocal llarga no és fonémica.[1][lower-alpha 1]

El dialecte de Hamgyŏng ha palatalizado tant el coreà mig Plantilla:Transliteration, Plantilla:Transliteration com Plantilla:Transliteration, Plantilla:Transliteration en Plantilla:Transliteration, Plantilla:Transliteration, de la mateixa manera que la majoria dels dialectes coreans llevat el coreà de Seül, que solament ha palatalizado el primer parell.[8][lower-alpha 1]

El coreà mig posseïa les fricativas sonores /ɣ/, /z/ i /β/, que han desaparegut en la majoria dels dialectes moderns llevat en Gyeongsang i atres províncies meridionals.[9] L'evidència procedent de la reconstrucció interna sugerix que estes consonant varen sorgir per la lenició de /k/, /s/ i /p/ en entorns sonors.[10] De la mateixa manera que en el de Gyeongsang, en el Hamgyŏng solen conservar-se les consonant /k/, /s/ i /p/ en estes paraules.[1][11]

En el dialecte de Hamgyŏng, els verps irregulars en «Plantilla:Transliteration» (raïls verbals del coreà mig que terminen en [t] davant un sufix d'inici consonàntic i en [ɾ] davant un d'inici vocàlic) es pronuncien regularment com [l] inclús davant una vocal. No obstant, a diferència de les raïls verbals que sempre varen terminar en [l] inclús en el coreà mig, els verps anteriorment irregulars en «Plantilla:Transliteration» provoquen el reforç de la consonant següent. Açò torna a coincidir en els reflexos de l'irregularitat en «Plantilla:Transliteration» en el dialecte de Gyeongsang.[12]


El dialecte de Hamgyŏng contava tradicionalment en dèu vocals, que es corresponen en les dèu vocals dels parlants de coreà de Seül més conservadors. No obstant, /ø/ i /i/ ara s'han convertit en els diptongos /wɛ/ i /wi/, com en «Seül», i s'està produint una fusió entre /o/ i /ɯ/ que ya està casi completa, ademés d'una fusió cada volta més marcada entre /o/ i /ə/. S'espera que el resultat final siga un inventari vocàlic molt reduït de sis vocals.[13] La fusió de /o/ i /ɯ/, aixina com de /o/ i /ə/, és un traça areal de recent aparició en els dialectes de Corea del Nort des de mediats del sigle XX, també compartida pel modern dialecte de Pyongan.[1] Molts casos de /o/ en el coreà estàndar, especialment en construccions gramaticals, són /oɯ/ en el Hamgyŏng. Per eixemple, la conjunció , en Seül es pronuncia com a , abdós en el significat de «i».[1]

El dialecte de Hamgyŏng conta en un sistema productiu de umlaut. /a/, /ə/, /o/, /o/ i /ɯ/ es anteriorizan a /ɛ/, /i/, /iwi/, /øwɛ/ i /i/, respectivament, quan van seguides d'una seqüència formada per una consonant no coronal i una vocal o semivocal anterior i tancada, com /i/. En alguns casos, açò s'ha lexicalizado; per eixemple, compare's el Hamgyŏng en el seulés , abdós en el significat de «carn». El umlaut també és comú en el dialecte de Gyeongsang.[14]

En el vocabulari natiu, les seqüències CjV del coreà mig convertit en monoptongos: per eixemple, el coreà mig va passar a ser en el Hamgyŏng. En el vocabulari sinocoreano, les seqüències CjV s'han fusionat en monoptongos umlautados que actualment s'han tornat a diptongar: per eixemple, compare's el seulés en el Hamgyŏng , abdós en el significat de «aula».[1][lower-alpha 1]

Notes

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Totes les formes coreanes es presenten en la romanisació Yale del coreà, el sistema estàndar per a la llingüística coreana

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Kwak, 1998.
  2. ↑ 2,0 2,1 Brown i Yeon, 2015, p. 465.
  3. ↑ Yeon, 2012, pp. 179–180.
  4. ↑ Kwak, 2018, pp. 23–24.
  5. ↑ Putsillo 1874
  6. ↑ Hub et al. 1983, p. 60
  7. ↑ Lee i Ramsey, 2000, p. 315.
  8. ↑ Lee i Ramsey, 2000, pp. 320-324.
  9. ↑ Lee i Ramsey, 2000, pp. 284, 320.
  10. ↑ Lee i Ramsey, 2000, n. 6.
  11. ↑ Lee i Ramsey, 2000, p. 320.
  12. ↑ Lee i Ramsey, 2000, pp. 325.
  13. ↑ Kwak, 2018, p. 22.
  14. ↑ Yeon, 2012, p. 172.

Bibliografia


Referències