Diòcesis de Pomerania

La diòcesis de Pomerania o de Wolin (en latín: Pomeranensis, i en alemán: Bistum Wolin) va ser una circumscripció eclesiàstica de l'Iglésia catòlica en Polònia. Va ser suprimida el 25 de febrer de 1188 en ser traslladada a Cammin (actual Kamień Pomorski). Es tractava d'una diòcesis llatina, immediatament subjecta a la Santa Sèu.

Territori i organisació

La diòcesis estenia la seua jurisdicció sobre els fidels catòlics de rito llatí residents en el territori del Ducado de Pomerania Occidental.

La sèu de la diòcesis es trobava en la localitat de Wolin (en l'illa de Wolin), en a on es trobava la Catedral de Sant Adalberto.

Història

La diòcesis de Kołobrzeg va ser erigida en els inicis de la cristianisació de Pomerania Occidental en l'any 1000 com a resultat dels acorts celebrats en el cridat Congrés de Gniezno, celebrat l'11 de març de 1000 entre el príncip polac Boleslao I i l'emperador del Sacre Imperi Romà Germànic Otón III. Quan els pomeranos de les afores de Kołobrzeg varen conseguir sacsar-se la supremacia del duc polac Boleslao I, el bisbe Reinbern també va tindre que abandonar la zona costera. La data és desconeguda, pero provablement entre 1007 i 1013. Este fet va marcar el fi de la diòcesis de Kołobrzeg i la tornada de la fe autòctona a Pomerania, lo que va conduir a la liquidació real del bisbat.

Despuix de la conquista de Pomerania per Boleslao III, l'activitat misionero va ser recomençada i els intents de cristianisació estan associats a l'activitat misionero d'Otón de Bamberg, cridat el "apòstol de Pomerania". En 1080 va aplegar a Gniezno, i despuix de retornar a Alemània va rebre la consagració episcopal i la regió de Pomerania va passar a integrar la diòcesis de Bamberg. Va retornar a Gniezno en 1124 i des d'allí va partir en missió cristianizadora a Pomerania Occidental. Otón va dirigir una atra missió a partir de 1128, a on va convertir al cristianisme únicament als habitants dels grans centres governats pel duc Wartislaw I de la dinastia Griffin, entre ells: Szczecin, Wolin i Cammin. Durant la seua activitat misionero, una quinta part de la població de Pomerania Occidental (aproximadament 22 000 pagans) va acceptar el cristianisme a través del batisme, i es varen construir catorze iglésies en dotze ciutats (dos en Wolin i dos en Szczecin). Gràcies a ell es varen establir llocs misionero en Pyrzyce, Cammin, Wolin, Szczecin, Kołobrzeg, Białogard, Uznam, Dymin i Wołogoszcz. Fins al dia d'hui, en Cerkwica, en la planura de Gryfice, hi ha un pou de pedra del XII que commemora la cristianisació de Pomerania Occidental.

Despuix de la mort d'Otón (1139), el papa Inocencio II va decidir erigir un bisbat separat en sèu en Wolin el 14 d'octubre de 1140, i l'iglésia de Sant Adalberto va ser elevada al ranc de catedral. La bula no especificava be els llímits del nou bisbat, pero utilisava el terme Pomeranensem ecclesiam, lo que podria significar que els llímits coincidien en el territori del Ducado de Pomerania Occidental. Al mateix temps el papa va designar al capellà Adalberto de Pomerania com a bisbe de la diòcesis. l'arquidiócesis de Magdeburgo i la de Gnesen (hui arquidiócesis de Gniezno) immediatament varen reclamar el control sobre la diòcesis recent establida. Inocencio II va evitar qualsevol disputa en dispondre que la nova diòcesis estiguera subjecta directament a la Santa Sèu. No obstant, l'extensió de la diòcesis no es va definir de manera concreta. Cap a l'oest devia estendre's fins a la roca de Tribsees i cap a l'est fins al riu Łeba. Tancava en Pomerania el territori fins a Rügen, part de l'est de Mecklenburgo, Uckermark i Neumark. A la diòcesis se li varen prometre ciutats dels districtes de Pomerania, pero es desconeix si en el moment de la seua fundació es va entregar la terra.

Durant la Creuada dels wendos de 1147, el bisbe Adalberto va deure haver participat en les negociacions en Stettin, que varen terminar en la retirada dels creuats. A finals del XII el territori de la Casa de Pomerania va ser atacat vàries voltes per tropes saxones d'Enrique el León i forces daneses del rei Valdemar I de Dinamarca. La sèu inicial de Wolin es va traslladar a abadia Grobe en l'illa Usedom despuix de 1150. Al mateix temps, Wolin va decaure econòmicament i va ser devastada per les expedicions daneses, que varen contribuir al trasllat a Grobe.

Durant el govern del duc Casimiro I de Pomerania el cristianisme va ser declarat religió de l'estat. El papa va otorgar permís al bisbat de Pomerania per a exigir els diezmos. En els anys 1170 i 1173 Wolin va ser invadida pels danesos, com a resultat de lo que la ciutat va ser completament destruïda. Els atacs posteriors varen supondre una amenaça tal per a la ciutat, que es trobava indefensa prop de l'estany de Szczecin, que varen impulsar al clero episcopal i al duc de Pomerania Casimiro I a considerar traslladar el bisbat de Wolin a la més segura Cammin. Abans de realisar esta intenció, el príncip va fundar un capítul catedralicio en Cammin (1175), va erigir allí una catedral i va concedir als canonges, despuix de la mort de l'actual bisbe Konrad, la lliure elecció del superior i de tots els prelats segons el model del capítul catedralicio de Colónia. També varen rebre tots els privilegis, inclosa la possessió de propietats, immunitat de totes les reclamacions seculars, exenció de totes les càrregues "a les que estaven subjectes els pobles de Pomerania", subjectes a l'obligació de mantindre els castells i els ponts principals del país i d'assegurar la defensa del país dins de les seues fronteres. No obstant, ans que el bisbat es traslladara de Wolin a Cammin, el bisbe residia inicialment en l'illa d'Uznam o en Usedom, i solament llavors, a partir de 1175, Cammin es va convertir en la sèu del bisbat.

El trasllat formal de la sèu episcopal va tindre lloc per mig de la bula Ex iniuncta nobis a Deo emesa pel papa Clemente III el 25 de febrer de 1188. A partir d'eixe moment la diòcesis va passar a cridar-se diòcesis de Cammin.

Bibliografia

• (en polac) Stanisław Szczur, Història Polski. Średniowiecze, Varsòvia 2007, ISBN 978-83-08-04251-9.