Anar al contingut

Diòcesis de Kołobrzeg

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La diòcesis de Kołobrzeg (en latín: Dioecesis Colubregana, i en alemán: Bistum Kolberg) va ser una circumscripció eclesiàstica de l'Iglésia catòlica en Polònia. Va ser suprimida de fet entre 1007 i 1015 en retornar el paganisme en la regió.[1] Es tractava d'una diòcesis llatina, sufragánea de l'arquidiócesis de Gniezno.

Territori i organisació

La diòcesis estenia la seua jurisdicció sobre els fidels catòlics de rito llatí residents en la Pomerania ocupada o reivindicada pel Ducado de Polònia.

La sèu de la diòcesis es trobava en la ciutat de Kołobrzeg.

Història

La diòcesis de Kołobrzeg va ser erigida en l'any 1000 com a resultat dels acorts celebrats en el cridat Congrés de Gniezno, celebrat l'11 de març de 1000 entre el príncip polac Boleslao I i l'emperador del Sacre Imperi Romà Germànic Otón III. Sobre la base d'estes disposicions, es va establir un arzobispado en Gniezno i bisbat en Cracovia, Breslavia i Kołobrzeg (ademés del bisbat ya existent en Poznan). La nova província eclesiàstica polaca de Gniezno, que va subrallar la seua independència, va colocar una diòcesis per a la zona de la costa bàltica baix la seua jurisdicció, recolzant aixina la reivindicació polaca de governar esta zona.

El primer bisbe de Kołobrzeg va ser l'alemà Reinbern, qui, segons Tietmaro de Merseburgo, va destruir els centres de la fe nativa eslava i va netejar la mar de "esperits malignes" tirant pedres rosades en aigua beneïda. Com els habitants encara eren pagans, Reinbern va rebre la tasca de bisbe misionero.

Quan els pomeranos de les afores de Kołobrzeg varen conseguir sacsar-se la supremacia del duc polac Boleslao I, Reinbern també va tindre que abandonar la zona costera. La data és desconeguda, pero provablement entre 1007 i 1013. Este fet va marcar el fi de la diòcesis de Kolberg i la tornada de la fe autòctona a Pomerania, lo que va conduir a la liquidació real del bisbat.

Abans de 1013 Reinbern va ser enviat a la Rus de Kiev (o Rutenia) com a capellà de la filla de Boleslao, qui entre 1005 i 1012 es va casar en Sviatopolk, fill o germà de Vladimiro, príncip de Kiev. En relació en açò se supon que poc abans d'este acontenyiment es va produir una reacció pagana en Pomerania, que va eliminar el domini polac en eixe territori i els inicis de l'organisació de l'Iglésia. La decadència de la diòcesis de Kołobrzeg es remonta a l'any 1007. En la Rus de Kiev, el bisbe, junt en Sviatopolk i la seua esposa, va ser encarcerat en acabant de que el jove príncip es rebelara contra Vladimiro. Va permanéixer en presó fins a la seua mort, la data de la qual es desconeix, pero es creu que va ser entre 1013 i 1015.[2]

Les investigacions contemporànees realisades pels historiadors solen vincular la creació de la diòcesis de Kruszwica en la caiguda de la diòcesis de Kołobrzeg.

Despuix de la conquista de Pomerania per Boleslao III, l'activitat misionero va ser recomençada pel bisbe Otón de Bamberg (dos expedicions en 1124 i 1128). En esta situació, la zona de Pomerania va passar a formar part de la diòcesis de Bamberg. Quan en l'any 1140 es va reconstruir l'organisació de l'Iglésia en Pomerania, es va establir la diòcesis de Pomerania i es va elegir a Wolin com a sèu del bisbat. Va permanéixer allí fins a 1176, quan el bisbe local es va vore obligat a abandonar la ciutat i traslladar-se a Cammin, d'a on els bisbes mai retornarien.

El 28 de juny de 1972, el papa Pablo VI va erigir la diòcesis de Koszalin-Kołobrzeg, el nom de la qual fa referència al primer bisbat de Kołobrzeg.

Referències

  1. ↑ Piotr Nitecki (2000). Instytut Wydawniczy „Pax” (ed.). Biskupi Kościoła w Polsce w latach 965–1999. Słownik biograficzny (en polac). ISBN 9788321113111.
  2. ↑ (1972) «Reinbern», Zakład Narodowy im. Ossolińskich. Wyd. PA (ed.). Słownik starożytności słowiańskich. Encyklopedyczny zarys kultury Słowian od czasów najdawniejszych (en polac), p. 486. ISBN 9788304000803.

Bibliografia