La diòcesis de Knin, de Tinum o de Tenin (en latín: Dioecesis Tininiensis o Tiniensis, i ) va ser una circumscripció eclesiàstica de l'Iglésia catòlica en l'actual Croàcia. Es tractava d'una diòcesis llatina, sufragánea de l'arquidiócesis de Spalato. Va ser suprimida el 19 d'agost de 1788 i restaurada com diòcesis titular en 1925 com a diòcesis de Knin o de Tinum. Des del 25 de març de 2024 el seu bisbe titular és Joselito Ramalho Nogueira.[nota 1]

Territori i organisació

 
Ruïnes de la basílica de Santa María, en Biskupija

La diòcesis estenia la seua jurisdicció sobre els fidels catòlics de rito llatí residents en el Regne de Croàcia, aplegant fins al riu Drava.

La sèu de la diòcesis es trobava en el poble de Pet crkava na Kosovu (hui cridat Biskupija), prop de la ciutat de Knin (Tenin en italià), en a on la catedral era la basílica de Santa María. Despuix del Concili de Spalato en 1185, la sèu va ser traslladada a Kapitul, també prop de Knin i la nova Catedral de Sant Bartolomé va ser inaugurada entre 1270 i 1272. Va ser abandonada en el XVI i demolida per les tropes fascistes italianes en 1942. El bisbe també tenia la seua cort en Cazin.

Història

Erro al crear miniatura:
Sagell del cabildo catedralicio de Knin de 1492

L'antiga diòcesis de Knin es trobava en l'interior de Dalmacia. Va ser erigida al voltant de 1050 pel rei Petar Krešimir IV de Croàcia. En el concili provincial celebrat en Spalato en 1185, es varen determinar els llímits de la diòcesis de Knin, en tres parròquies (Knin, Vrlika i Pset), i se li va otorgar sèu i títul al bisbe.[1]

Més tart la diòcesis va passar a formar part del Regne d'Hongria i els sobirans tenien el dret de nomenar als seus bisbes, els qui devien rebre la confirmació de la Santa Sèu abans de ser consagrats. Algunes fonts també criden al bisbe de Knin «bisbe croata» (en llatí: episcopus Chroatensis). Ademés de les seues funcions eclesiàstiques, el bisbe de Knin també va eixercitar funcions seculars en la cort real croata, tant durant el regnat de la dinastia Trpimirović com durant l'unió personal dels regnes croata i hongarés baix les corones d'atres dinasties gobernant. El bisbe de Knin autenticaba les concessions, cartes i documents d'Estat del rei en el seu sagell capitular.

Despuix de l'ocupació otomana en 1522, els bisbes de Knin varen ser lliberats de l'obligació de residència[2] i la sèu ya no va tindre bisbes residencials despuix de 1622. En acabant de que la regió fora ocupada pels veneciano en 1768, els bisbes de Šibenik, que ya eixercien jurisdicció episcopal sobre les parròquies de la diòcesis des de la lliberació de Knin en 1688, varen ser nomenats administradors de Knin.[3]

No obstant, el dret de la Corona d'Hongria a nomenar bisbes de Knin no va cessar, pero estos no tenien jurisdicció real sobre el territori de la diòcesis i eixercien el seu ministeri episcopal en el Regne d'Hongria. A pesar d'això, l'Anuari Pontifici va seguir considerant la sèu de Knin com a sèu residencial durant molt temps.[4] Inclús en 1942, el Schematismus (Anuari) de l'arquidiócesis de Kalocsa encara considerava als bisbes de Knin, encara que solament titulars, com sufragáneos del metropolità de Kalocsa.[5]

Diòcesis titular

Des de 1925 Knin figura entre les sèus episcopals titulars de l'Iglésia catòlica com a diòcesis de Knin o de Tinum. Des del 25 de febrer de 2025 el seu bisbe titular és Joselito Ramalho Nogueira, bisbe auxiliar de l'arquidiócesis de Sant Sebastià de Riu de Janeiro.

Notes

Referències

  1. ↑ Kninska biskupija, Hrvatska enciklopedija, Leksikografski zavod Miroslav Krleža, www. enciklopedija. hr, (pristupljeno 15. kolovoza 2016.)
  2. ↑ Farlati, op. cit., IV, 299
  3. ↑ Slavko Kovač@ić(1993).«Ristrutturazione delle circoscrizioni ecclesiastiche in Dalmazia».
  4. ↑ Vore per eixemple el Anuari Pontifici de 1869, p. 221
  5. ↑ «Schematismus».

Bibliografia