Deu desconegut
El Deu desconegut és el títul donat a una deidad sense nom en específic adorada en l'Antiga Grècia. Ademés dels dotze deus principals i les innumerables deïtats menors, els antics grecs adoraven a una deïtat que ells cridaven Agnostos Theos, és dir: el deu desconegut. En Atenes, va haver un temple dedicat específicament a este deu i molt a sovint els atenienses prestaven jurament "en el nom del deu desconegut" (Νή τόν Άγνωστον, Ne ton Agnoston).[1] Filóstrato el Jove[2] i Pausanias mencionen la presència en Atenes d'altars al deu desconegut.[3] El deu desconegut no era tant una deïtat específica, sino una representació d'un deu o deus que realment existia, pero el nom dels quals i la naturalea no es va revelar als atenienses o al món helènic en general.
El seu orige segons Diógenes Laercio
editarD'acort en una història contada per Diógenes Laercio, Atenes va caure una volta en les garres d'una plaga i estaven desesperats per assossegar als deus en els sacrificis apropiats. Aixina, Epiménides va reunir a una rabera d'ovelles en l'Areópago i posteriorment les varen lliberar. Les ovelles varen començar a deambular per Atenes i els tossals circumdants. Per sugerència de Epiménides sempre que una ovella es detenia, s'establiria un sacrifici al deu local d'eixe lloc. Molts dels jardins i els edificis d'Atenes es varen associar de fet en un deu o una deesa específica, per lo que l'altar va ser construït i adequat el sacrifici. No obstant, a lo manco una, si no vàries ovelles, varen dur als atenienses a un lloc que cap deu havia associat en ell. Aixina, un altar va ser construït allí sense el nom d'un deu inscrit en ell.
Pablo en Atenes
editar.jpg)
Segons el llibre Fets dels Apòstols, que figura en el Nou Testament cristià, quan l'Apòstol Pablo va visitar Atenes, va vore un altar en una inscripció dedicada a eixe deu, i, quan va ser invitat a parlar a l'elite ateniense en l'Areópago, va donar el següent discurs:
En el context de Fets 17:22-17,31, Pablo havia revelat l'identitat del deu desconegut, indicat que es tracta del Deu de la Bíblia.
En els seus raonaments sobre la possibilitat de conéixer a Deu i eventualment de quin Deu seria este, Hegel ilustra el seu cas en este deu desconegut, segons la cita de Pablo.[4]
Vore també
editarReferències
editar- ↑ Pseudo-Luciano, Philopatris, 9.14
- ↑ Filóstrato, Vida de Apolonio de Tiana VI,3.
- ↑ Pausanias, Descripció de Grècia I,1,4.
- ↑ Hegel, Georg Wilhelm (2007). «73», Enciclopèdia de les ciències filosòfiques, Aliança Editorial Sa,. ISBN 9788420681931. «Si fora realment necessari llimitar-se a l'esforç de sostindre Dios desconocido o a produir eixa fe, no quedaria sino maravillarse de l'indigència d'una época que es permet estimar lo més pobra del saber religiós com a guany i haver aplegat a tornar-se dins de l'iglésia a aquell altar que des de temps antics es trobava en Atenes dedicat al Agnostos Theos»
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dios desconocido» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.