Anar al contingut

Descaragolador

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Destornillador»)



Un descaragolador[1] (atornillador o desatornillador) és una ferramenta que s'utilisa per a apretar/forçar i afluixar tornells i uns atres elements de màquines que requerixen poca força d'aprete.

Destornillador bàsic.


Noms

En El Salvador, Hondures, Nicaragua, Mèxic i Guatemala també es coneix a esta ferramenta com desarmador.[2] També és vàlit el terme desatornillador, encara que és un terme menys freqüent[3] i en més us en el continent americà.[4]


Història

Diversos tipos de destornilladores.
Destornillador elèctric en bateria.

Els destornilladores documentats més antics varen ser utilisats en Europa, en l'Edat Mija tardana. Provablement varen ser inventats en el XV, en Alemània o França. Els noms originals de la ferramenta en alemà i francés varen ser schraubendreher i tournevis, respectivament. La primera documentació coneguda de la ferramenta es troba en el Housebook of Wolfegg Castle, un manuscrit medieval escrit entre 1475 i 1490.[5]

Destornillador d'estrela

En 1933, Oregonian J.P. Thompson va inventar un "tornell empotrat cruciforme", pero no va trobar promotors de la seua proposta. La seua invenció languideció fins que l'ingenier Henry Phillips, a qui li va agradar l'idea, va comprar els drets de palés per al disseny de Thompson. Phillips va reconéixer les ventages de la forma de creu o estrela empotrada del cap del tornell: el destornillador encaixava en el cap d'estos tornells millor que en un destornillador de cap pla i un tornell ranurado; també permetia més força de torsió en menys esforç.[6] També se li coneix com destornillador de estría, principalment en Veneçola.

Destornillador elèctric

El destornillador elèctric està proveït d'un motor, que pot estar en l'interior del mànec. La punta del destornillador sol ser intercanviable i dur accessoris per a amprar-ho en femelles. Estos destornilladores disminuïxen el temps de treball i poden previndre lesions en la nina.[7]


Components

Un destornillador consta normalment de tres parts ben diferenciades:

  • Mànec: Element per a on se subjecta és d'un material aïllant i de forma adequada per a transmetre força de torsió, ademés d'ergonòmica per a facilitar el seu us i aumentar la comoditat.
  • Refillol o canya: Barra de metal que unix la punta al mànec. Pot dispondre d'un estage a on es coloquen puntes intercanviables o tindre la punta forjada i endurida en la mateixa peça. Freqüentment són d'acer per a ferramentes, en cromo, vanadi i a voltes també molibdé. El seu diàmetro i llongitut varia en funció del tipo de destornillador.
  • Punta: és la part que s'introduïx en el tornell. Depenent del tipo de tornell s'usarà un tipo diferent de cap, la qual cosa varia concorde a la necessitat. Hi ha innumerables tipos de caps de destornillador i totes en un mateix propòsit. Alguns dels tipos de puntes més freqüents són: plana o de pala, d'estrela de quatre puntes, de estrías o de creu (Phillips i Pozzidriv) i d'estrela de 6 puntes (Torx), ademés de les hexagonals huecas (cridats de copa) o massices (clau Allen) o quadrades.


Mànec

Destornilladores en els denominats "Mànecs perfectes".

El mànec i l'eix dels destornilladores han canviat considerablement a lo llarc del temps. En el disseny influïxen tant la finalitat com els requisits de fabricació. El destornillador "Mànec perfecte" va ser fabricat per primera volta per HD Smith & Company, que va operar des de 1850 fins a 1900. Molts fabricants varen adoptar este disseny de mànec. En aquella época, predominava el tipo de tornell de "full pla", que era l'element de fixació en el que estaven dissenyats per al seu us. Un atre disseny popular estava compost d'acer forjat en gota en mànecs de fusta reblonats.

Destornillador en mànec de goma.

La forma i el material de molts mànecs de destornilladores moderns estan dissenyats tenint en conte factors ergonòmics de forma d'encaixar cómodament en la mà de l'usuari per a facilitar el màxim control i parell d'aprete. Els dissenys inclouen clavills per als dits de l'usuari i superfícies d'un material bla com l'elastòmer termoplàstic per a aumentar la comoditat i l'agarre. També són comuns els mànecs composts de plàstic rígit i caucho. Molts mànecs de destornilladores no són plans i a sovint no són redons, sino que tenen plans o atres irregularitats per a millorar l'agarre i evitar que la ferramenta rode quan està sobre una superfície plana.

Alguns destornilladores tenen una secció hexagonal curta en la part superior del full, adjacent al mànec, de modo que es pot utilisar una clau d'estrela o una clau oberta per a aumentar el parell d'aprete aplicat. Una atra opció són els destornilladores "de gabinet", que estan fets de barra plana i, encara que l'eix pot ser redonejat, tenen una gran secció plana adjacent al mànec en la que es pot utilisar una clau (a sovint ajustable) per a fer palanca adicional. El destornillador desplaçat té un mànec colocat en àngul recte sobre el full menut, lo que permet accedir a espais estrets i proporciona un parell d'aprete adicional.


Tipos de puntes destornilladores

Artícul principal → Anex:Tipos de cap de tornells.
Tipos de recalat: (a) Parker, pla o de pala. (b) Phillips, estrela o de estría. (c) Pozidriv. (d) Torx. (i) Hexagonal, Allen o Bristol. (f) Robertson. (g) Tri-Wing. (h) Torq-Set. (i) Spanner.

Existixen molts tipos de destornilladores segons el tipo de punta, o lo que és lo mateix, segons el tornell en el que s'adapten perfectament per a treballar.

Les puntes de destornilladores més habituals són:

  • Parker, plana o de pala.
  • Phillips, estrela, de estría o creu (Ph).
  • Pozidriv (Pz).
  • Hexagonals, Allen o Bristol.
  • Robertson.
  • Torx.
  • De got o de copa.
  • De got o dau: la punta d'este destornillador és com l'hexagonal pero invertit, el tornell no conta en un orifici en el seu interior pero pel seu exterior té 6 punts de contacte.
  • Tri-Wing: est és com un triàngul pero fet en rectes, té 3 punts de contacte, i és comú trobar-ho en electrònica.
  • Pentalobe: el seu nom prové de la fusió de pentàgon i pétal, té 5 punts de contacte redonejats. És exclusivament de la marca Apple és dir que solament es troba en els seus productes.


Ranurado

Destornillador en mànec de goma

La ferramenta utilisada per a introduir un tornell de cap ranurada es diu estàndart, full comú, full pla, cap de recalat, full recte, pla, punta plana,[8] o "de cap pla".[9] Este últim us pot resultar confús, perque el terme cap pla també descriu un tornell en la part superior plana, dissenyat per a instalar-se en un orifici avellanado. Ademés, el terme implica que un destornillador té una "cap"; no és aixina. Un tornell de cap pla d'este tipo pot tindre un cap ranurada, en creu, quadrada o combinada. Abans del desenroll dels tipos de bits més nous, el full pla es dia "full comú", perque era la més comú. Depenent de l'aplicació, el nom d'este destornillador pot diferir. Dins de les indústries automotriu/elèctrica pesada, es coneix com "destornillador de cap pla";[10] dins de les indústries de aviónica i mineria, es coneix com "destornillador estàndar".[11] Encara que hi ha molts noms; el dispositiu original de 1908 es coneixia com "tornell de cap pla".

Entre els destornilladores ranurados, les variacions en el full o en l'extrem de la punta involucren el perfil del full vist de front (des del costat de la ferramenta). El tipo més comú a voltes es denomina keystone, a on el perfil del full està llaugerament eixamplat abans de disminuir al final, lo que proporciona rigidea adicional en la superfície de treball i la fa capaç de soportar més torsió. Per a maximizar l'accés en aplicacions en espai restringit, els costats del full del destornillador de la variant de "gabinet" són rectes i paralels, alcançant l'extrem del full en àngul recte. Este disseny també s'usa en freqüència en destornilladores de joyer.

Molts llibres de text i escoles vocacionals instruïxen als mecànics a rectificar la punta del full, lo que, per la forma cònica, aumenta la seua gruixa i, en conseqüència, permet un enganche més precís en el recalat del tornell. Este enfocament crea un conjunt de destornilladores ranurados graduats que s'ajusten a un tornell en particular per a conseguir un ajust més ferm i reduir la deformació del cap del tornell. No obstant, molts fulls de destornilladores de millor calitat ya tenen templat per inducció (superfície tractada tèrmicament), i el poliment de les puntes despuix de la fabricació compromet la seua durabilitat. Per lo tant, és millor seleccionar una punta feta per a ajustar-se en precisió per a escomençar i evitar debilitar el tractament tèrmic de fàbrica.


Phillips

Els destornilladores Phillips venen en varis tamanys estàndar, que van des dels diminuts "de joyer" fins als que s'usen per a ensamblar el marc d'un automòvil, o de el n.º 000 a el n.º 4, respectivament. Este número de tamany generalment s'estampa en el refillol (eix) o en el mànec per a la seua identificació. Cada tamany de broca s'adapta a una varietat de tamanys de tornells, més o menys ben. Cada tamany de destornillador Phillips també té un diàmetro de refillol relacionat. El controlador té una punta de 57° i flautes còniques i sense tall (redonejades). Les brocas n.º 1 i més menudes apleguen a una punta roma, pero les n.º 2 i superiors no tenen punta, sino una punta casi quadrada, lo que fa que cada tamany siga incompatible en l'atre.

El disseny a sovint és criticat per la seua tendència a eixir a nivells de torsió més baixos que atres dissenys de "cap creuat", un efecte causat pel perfil cònic de les flautes que les fa més fàcils d'insertar en el tornell que atres estils similars. Durant molt temps ha existit la creència popular de que açò va ser en realitat una característica "delliberada" del disseny. Falten proves per a esta narrativa específica i la característica no es menciona en les paleses originals.[12] No obstant, un refinament posterior del disseny original descrit en la palesa de EE. UU. n.º 2.474.994[13][14][15] descriu esta funció.


Robertson

Una varietat de tamanys de Robertson

El destornillador Robertson, també conegut com quadrat,[16] o Scrulox[17] té un casquillo en forma de quadrat en el cap del tornell i una protuberància quadrada en la ferramenta. Tant la ferramenta com el casquillo tenen una forma cònica, lo que facilita l'inserció de la ferramenta i també tendix a ajudar a mantindre el tornell en la punta de la ferramenta sense que l'usuari necessite subjectar-ho allí. (La primera raó de ser del con va ser fer que la fabricació dels tornells fora pràctica utilisant format en fret dels caps,[18] pero les seues atres ventages varen ajudar a popularisar l'unitat). Els tornells Robertson són comuns en Canadà, encara que s'han utilisat en atres llocs,[19] i s'han tornat molt més comuns en atres països en les últimes décades. Els destornilladores Robertson són fàcils d'usar en una sola mà, perque el casquillo cònic tendix a retindre el tornell, inclús si se sacsa.[19] També permeten l'ús de destornilladores en àngul i tornells de cap retallat. Els tornells Robertson de cap buida són autocentrantes, reduïxen la leva, detenen una ferramenta elèctrica quan s'ajusten i es poden llevar si estan pintats o vells i oxidados.[19] En l'indústria, acceleren la producció i reduïxen el dany del producte. Un dels seus primers usos industrials importants va ser la producció del Model A i el Model T de Ford Motor Company. Henry Ford els va trobar altament confiables i va aforrar un temps de producció considerable, pero no va poder obtindre una llicència per ad ells en els Estats Units, per lo que va llimitar el seu us únicament a la seua divisió canadenca. Els destornilladores de cap Robertson estan disponibles en una gama estàndar de tamanys de punta, des de 1,77 mm fins a 4,85 mm.


Reed i Prince

Erro al crear miniatura:
Comparació de caps de tornell Phillips i Frearson

Reed i Prince, també cridat Frearson és una atra configuració històrica de tornells de cap creuat. La creu en el cap del tornell és més esmolada i menys redonejada que una Phillips, i la broca té aletes de 45° i un extrem més esmolat i puntagut. Ademés, el recalat del tornell Phillips no és tan profunda com el recalat Reed i Prince.[20][21][22] En teoria, els tornells R&P de diferents tamanys s'ajusten a qualsevol tamany de broca R&P.[23]


Pozidriv

Phillips i Pozidriv comparats

Pozidriv i el Supadriv relacionats s'utilisen àmpliament en Europa i la major part del Lluntà Orient.[24] Si ben els tornells Pozidriv tenen caps creuats com Phillips i, a voltes, es pensa que són iguals, el disseny Pozidriv permet una aplicació de torsió més alta que Phillips. A sovint s'afirma que poden aplicar més torsió que qualsevol dels atres sistemes de destornilladores d'estrela d'ús comú, per una configuració complexa de acanalado (acoplament).


Japanese Industrial Standard (JIS)

Els destornilladores d'estrela de la norma industrial japonesa (Japanese Industrial Standard o JIS, per les seues sigles en anglés) seguixen sent un atre estàndart, a sovint cridat incorrectament "Phillips japonés". Els caps de tornells compatibles generalment s'identifiquen per un sol punt afonat o una "X" a un costat del recalat travesser. Est és un estàndart de tornell en tot el mercat d'Àsia i les importacions japoneses. El conductor té una punta de 57° en una punta plana.[25]


Atres tipos

Erro al crear miniatura:
Un conjunt de puntes de destornillador "segures" o menys comuns, incloses els variants Torx segures i hexagonals segures o "Allen"

Molts aparats elèctrics moderns, si contenen tornells, usen tornells en caps que no són els típics estils ranurados o Phillips. Torx és un d'eixos patrons que s'ha generalisat. És una punta estriada en un rebaixe corresponent en el cap del tornell. La causa principal d'esta tendència és l'eficiència de fabricació: les puntes dels destornilladores Torx no s'esgolen fòra del sostenidor tan fàcilment com ho faria un destornillador Phillips o ranurado. (Els tornells ranurados rara volta s'usen en dispositius fabricats en massa, ya que el destornillador no està centrat inherentemente en el sostenidor).

Els sostenidors atípics són comuns en els dispositius de consum per la seua capacitat per a dificultar el desmontage, lo que es considera un benefici per als fabricants, pero els usuaris ho consideren una desventaja que si s'usaren tipos de cabezales més comuns. En els forns de microones, estos tornells impedixen l'accés casual als components elèctrics de kilovoltios d'alta potència, que són molt perillosos.

No obstant, Torx i atres controladors estan àmpliament disponibles per al consumidor pel seu creixent us en l'indústria. Alguns atres estils s'ajusten a un buit d'estrela de tres puntes i un recalat de cinc lòbuls en vores redonejades en lloc de les vores quadrades del Torx. Açò es diu Pentalobe.

També s'utilisen patrons especialisats de tornells de seguritat, com l'estil Line Head (LH) d'OSG System Products, Japó, com s'usa en moltes consoles Nintendo, encara que els controladors per als cabezales de seguritat més comunes són, de nou, fàcilment disponibles. Un atre tipo de cap de seguritat té superfícies curves suaus en lloc de les vores dels recalats que permetrien afluixar el tornell; es troba en les mampares de privacitat dels banys públics i no es pot llevar en destornilladores convencionals.


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ «Desarmador», en Diccionario de la lengua española (22.ª ed.). Real Academia Española (2001).
  3. ↑ «Desatornillar», en Diccionario panhispánico de dudas. Real Academia Española (2005).
  4. ↑ «Desatornillador», en Diccionario de la lengua española (22.ª ed.). Real Academia Española (2001).
  5. ↑ Rybczynski 2000, pàg. 90-94
  6. ↑ ehowenespanol
  7. ↑ Destornillador en ecured
  8. ↑ Capotosto, Rosario(December 1996).«Screwdriver Basics».Popular Mechanics.173(12): 82–83.ISSN 0032-4558.
  9. ↑ Review, Princeton (2004). Cracking the ASVAB, New York: Random House, p. 174. ISBN 978-0-375-76430-1.
  10. ↑ Chilton, G. (2001). Homebasics: the complete guide to running today's home, Barnes & Noble Books, p. 18. ISBN 978-0-7607-2719-5. Consultat el 2018-09-27.
  11. ↑ Richards, A.J.; Stephenson, J.H. (1984). Avionic Navigation Systems Specialist, Extension Course Institute, Air University, p. 169. Consultat el 2018-09-27.
  12. ↑ Adler, Alexander(1998-05-18).«Testing and Understanding Screwdriver Bit Wear».Virginia Tech.
  13. ↑ Plantilla:US Patent
  14. ↑ Plantilla:Obra citada/patente
  15. ↑ «US Patent 2,474,994 Claims, Page 7». Archivat des de l'original, el 2017-08-04.
  16. ↑ (2004) Furniture Projects for the Deck and Lawn, Cambium Press. ISBN 978-1-892836-17-5. Consultat el 2012-03-12.
  17. ↑ Robertson Inc.. «Robertson Inc. - The Original Robertson Fastening System». Robertson Inc. main site. Archivat des de l'original, el 2011-09-26. Consultat el 2011-09-28.
  18. ↑ Rybczynski 2000, pàg. 79–81.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 Rybczynski 2000, pàg. 85–86
  20. ↑ "The Phillips screwdriver has about 30° flukes and a blunt end, while the Reed and Prince has 45° flukes and a sharper, pointed end." RECESSED www.tpub.com
  21. ↑ Michael Uva (2010). The Grip Book, Taylor & Francis. ISBN 978-0-240-81291-5. Consultat el 2014-09-14.
  22. ↑ «Reed and Prince Screwdriver». www.scribd.com.
  23. ↑ «Bits From MRO Tools». mrotools.com. Archivat des de l'original, el 2012-04-25. «The Frearson recess is designed so that any size bit will fit any size recess.»
  24. ↑ «When a Phillips is not a Phillips, step13: Posidriv». instructibles.com. Archivat des de l'original, el 2014-09-03.
  25. ↑ «When a Phillips is not a Phillips, step10: JIS – Japanese Industrial Standard». instructibles.com (October 2011). Archivat des de l'original, el 2011-08-27.

Enllaços externs