Definició

Una definició^[1] és una proposició o conjunt de proposicions que exponen de manera unívoca i en precisió la comprensió d'un concepte, terme o dicció o –si consta de dos o més paraules– d'una expressió o locució. Aspira a determinar, per escrit o oralment, de modo clar i exacte, les qualitats essencials del tema de que es tracte.

Des d'un punt de vista una "definició" ben construïda deuria ser una "determinació o delimitació conceptual de lo que és essencial en un ent, que no supon necessàriament comprovació empírica. És també, junt en la divisió i demostració, un dels procediments generals utilisats per la ciència".

Etimologia

El vocablo definició deriva del cas genitivo llatí dēfĭnītĭōnis: del fi (nominatiu dēfĭnītĭo). És dir: denota delimitació d'un llímit del significat

Definició en sentit clàssic

En la doctrina clàssica aristotèlica s'establix que, com a norma general, una definició ha d'incloure:

Gènero. La classe a la que pertanyen els objectes, idees o sers vivents designats per mig del terme definit.
Diferència específica. Les característiques diferencials d'eixa classe. Per eixemple, en la definició de llapis: instrument d'escritura format per una barra de grafit envolta en fusta, la primera part: instrument d'escritura [...] és el gènero, i la segona: [...] format per una barra de grafit envolta en fusta és la diferència específica.

Les regles principals para enunciar una definició són:

Major aproximació possible a la seua tipificacó (de gènero i espècie).
Diferenciació. Es deuen descriure les característiques que li siguen inherents.

Definicions de definició

Una definició pot ser qualsevol declaració sobre:

Propietats (qualitats) de certa cosa, persona, animal, planta o idea.
Una declaració d'equivalència entre un terme i el seu significat. Terme i significat no són mútuament excloents, ni equivalents, sino complementaris.

Tipos i tècniques de definició

Lexicològica o de diccionari. S'aporta el significat del terme en llenguage comú, lo més senzill possible, per a que la seua comprensió siga accessible a un públic màxim. Una definició lexical és:

Bàsicament descriptiva: s'informa l'ús del terme entre els parlants d'un idioma.
No prescriptiva: es tracta de precisar qué és «correcte», sense considerar l'ús real del terme.

Les definicions lexicològiques tendixen a ser inclusivas: es tracta de captar tot a lo que s'aplica el terme. Per això, per a molts propòsits a sovint resulten massa vagues.

Intencional. Únicament es proporcionen totes les propietats requerides per a que un objecte estiga comprés dins de la demarcació de la paraula definida.

Extensiva o extensional. En el significat d'un terme s'inclouen tots els ents que pertanyen a la classe indicada pel terme.

Eixemple: «Oceà» seria una llista de tots els oceans de la Terra.

Ostensiva. Se suministren eixemples de lo que es definix. La ostensividad tendix a ser imprecisa, no molt útil quan no es coneix la naturalea general del vocablo definit. S'ampra quan es dificulta trobar paraules descriptivas o si es destina a chiquets. Estos deprenen gran part del seu llenguage de manera ostensiva.

Eixemple: «Rojo», per a mencionar o senyalar pomes, senyals de tràfic roges, roses roges.

Estipulativa. A un terme nou o preexistente se li otorga un nou significat per als propòsits d'un argument o d'una discussió en un context donat. Com quan es diu: «per a este cas concret estipulem que [...]». Molts defensors d'opinions controvertides o beligerants utilisen definicions estipulativas per a vincular connotacions emocionals o d'un atre tipo al significat que desijarien que tinguera la definició.

Eixemple: «Supongam que entenem per amor el desig de morir per algú», o «

els propòsits d'este argument definirem com a “estudiant” a tota persona menor de 18 anys matriculada en un colege local».

Operacional. És particularment útil en mecànica quàntica, física estadística o relativitat. Es fa una definició operacional d'una cantitat per mig de referència al procés específic pel qual s'obté la seua medició.

Eixemple: En física s'ampra en lo relacionat en temperatura, massa, temps i determinació d'atres magnituts.

En psicologia es pot necessitar una definició operacional per a determinar els conceptes «inteligent», «debilitat mental» o «idiocia». Per a això cal recórrer a sifres de cocient intelectual.

Teòrica. S'aporta el significat d'una paraula en els térmens de les teories d'una disciplina determinada. Se supon coneiximent i acceptació de la teoria corresponent. Les definicions teòriques són comunes en contexts científics, a on tendixen a estar més precisament descrites i els resultats s'accepten més àmpliament com a correctes. Definir els colors per mig de les llongituts d'ona que reflectixen els objectes presupon coneiximent de la teoria ondulatoria de la llum.

En estos casos és improvable que a la definició la contradiga una atra definició, basada en una atra teoria. No obstant, en àrees com la filosofia o les ciències socials les definicions teòriques d'un concepte es contradiuen freqüentment.

Eixemple: el concepte de «dialecte» és diferent, segons es definixca des d'una base antropològica o filològica. La definició de «idioma valencià» és diferent si s'assumix la teoria d'unitat de la llengua catalana o si se supon la teoria d'independència de la llengua valenciana.

Definició persuasiva. Es tracta de constituir un argument a favor d'una posició possiblement aviesa (en oposició d'una definició lexicològica, que tendix a ser neutral per a que siga útil a la major cantitat possible de persones). Si a una definició se li reconeix com persuasiva se li deixa d'acceptar com a llegítima. Freqüentment se li considera falaz. Eixemple:

En el seu Diccionari del diable, Ambrose Bierce va incloure enormes cantitats de definicions persuasivas, com «Esquena: Part del cos d'un amic que un té el privilegi de

contemplar en l'adversitat».

Definició per gènero i diferència. És un tipo de definició intencional (descrita anteriorment) en la que primer es definix el gènero al que pertany l'objecte o idea i despuix es mencionen les diferències específiques (no necessàriament zoológica o botànica), sobre atres espècies del mateix gènero. Encara que sembla llimitar-se a la taxonomia, en realitat ocorre en moltes atres definicions de la vida diària.

Eixemple: «coupé o cupé: automòvil de dos volums, un de davanter per al motor i un d'atrasser per al passage i l'equipage». Primer s'especifica que pertany al gènero automòvil. Despuix es mencionen les característiques particulars dels cupés.

Definició circular. Es presumix comprensió prèvia del terme definit. Eixemple:

Roure. Arbre que creix a partir d'una bellota.

Bellota. Anou produïda per un arbre de roure.

A definicions d'este tipo se'ls critica molt perque hi ha casos de cadenes circulars de molts esclavons, de modo que finalment la consulta queda irresoluta. Són decepcionants, sobretot per a els qui solament parlen atres idiomes.

Definició precisadora. Definicions d'esta índole s'utilisen en contexts a on la vaguetat d'una definició lexicològica implicaria un problema. Diferixen de la estipulativa en raó de que en la precisadora s'ha de no contradir la definició lexical. En canvi en la estipulativa sí és admissible o tolerable. Moltes definicions llegals aixina com les polítiques de les companyies són precisadoras.

Eixemple: una definició lexical de «estudiant» podria ser «persona que estudia». Pero un museu que aplique descontes a estudiants necessitaria criteris molt més precisos i restrictius, tals com a «Persona d'edat inferior a 18 anys matriculada en un colege públic o privat».

Definició negativa (òbvia contraposició a la definició positiva). Es precisa lo que no és determinat fenomen, ent, etcétera. Eixemples:

Pau és absència de guerra.

Requisits o exigències d'una definició científica

Informal

Mínimes possibilitats d'interpretació diferents: llenguage precís, que satisfaça la propietat idiomàtica de l'estil lliterari.
Senzillea òptima.
No contindre:

Regles d'excepció.
La paraula que definix, ni derivats d'esta.

La no inclusió del concepte o de l'expressió, ni dels seus derivats, deuria ser extensiva a totes les definicions, puix per el seu inserció s'incorre en pleonasme (redundància), que és equivalent a perogrullada. No es conseguix el propòsit, i devé en una variant més estreta d'una definició circular. Per desgràcia és una «pràctica» molt comuna.

Vore també: Hipòtesis (mètoto científic) i Discurs científic

Formal

Una definició formal d'un objecte matemàtic és un conjunt de condicions tals que:

o be permeten construir un objecte del tipo definit.
o be permeten determinar en un número finito de passos si un determinat objecte pertany a la classe de l'objecte definit.

Òbviament una definició formal es fa en el marc d'una teoria matemàtica en la que per tant es partix de l'existència de determinats objectes. La definició establix restriccions sobre les propietats de dits objectes de tal manera que l'objecte definit siga una classe ben determinada.

Bibliografia

Adam, J. M. (1992). Les textes: types et prototypes. Récit, description, argumentation, explication et dialogue, París: Nathan.
Arnoux, E.; Di Stefano, M.; Pereira, C. (2002). La lectura y la escritura en la universidad, Buenos Aires: Eudeba.
Bitonte, M. E.; Lo Coco, M. (2013). Recorridos y actividades para la práctica de la lectura y la escritura en la educación superior, Moreno: Universidad Nacional de Moreno. Consultat el 9 de octubre de 2026.
Calsamiglia Blancafort, H.; Tusón Valls, A. (1999). Las cosas del decir. Manual de análisis del discurso, Barcelona: Ariel.
Klein, I. (2007). El taller del escritor universitario, Buenos Aires: Prometeo Libros.
Nogueira, S. (2010). Estrategias de lectura y escritura académicas, Buenos Aires: Biblos.
Real Academia Española. «definición». Diccionario de la lengua española. Consultat el 9 de octubre de 2026.
Real Academia Española. «definir». Diccionario de la lengua española. Consultat el 9 de octubre de 2026.